Junqueras recela del govern i exigeix eleccions immediates

ERC ha perdut la confiança amb Artur Mas i el govern després que la consulta del 9-N no se celebri en els termes previstos i s'hagi optat per un procés participatiu alternatiu. Un “succedani” de consulta, com la defineixen els republicans. Davant d'aquesta situació, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va reclamar ahir a l'executiu que torni a recuperar l'escenari pactat entre totes les formacions, el que generava més “consens”, i va acusar Mas i el seu equip d'haver trencat la unitat. Però si aquest referèndum no acaba quallant, Junqueras advoca per convocar eleccions immediatament i així obtenir una majoria parlamentària per proclamar la independència, que és la “solució” als problemes de la ciutadania catalana.

I si s'arriba a aquest estadi, s'ha d'apostar per la llista unitària? Públicament Junqueras no es va voler mullar perquè primer cal decidir l'objectiu final d'aquestes eleccions, és a dir, aclarir si CiU s'atreviria a incloure la Declaració Unilateral d'Independència. Però si Mas opta per fer aquest pas endavant, els republicans desconfien que els convergents facin realitat les seves promeses i consideren que el més sensat seria anar per separat i amb un punt programàtic comú: “Costa confiar amb qui no compleix els acords”, va apuntar Junqueras, sense voler entrar en més valoracions. Un dard enverinat a l'actual pacte d'estabilitat i també a la possible candidatura única. Per tant, les relacions han quedat tocades: “La confiança amb Mas no és la mateixa”, reconeixia Junqueras.

Tot i aquesta tensió, ERC no vol fer sang i rebentar el procés. És per aquest motiu que Junqueras va destacar que, tot i que l'alternativa al 9-N no els convenç gens ni mica, “ajudarem” al govern si continua per aquest camí. Així, doncs, farien campanya, però sempre amb la mirada posada en les plebiscitàries.

En aquest sentit, Junqueras va subratllar que no hi ha color entre la consulta i el que ara proposa l'executiu. Segons el líder d'ERC, amb aquesta nova iniciativa només es posarien 600 col·legis electorals –n'estaven previstos més de 2.700– i tampoc no serveix per calibrar el mandat democràtic de la ciutadania. “Hi pot haver una participació molt baixa. Com ho justificarem després a la comunitat internacional?”, es preguntava un alt dirigent d'ERC.

A més, fonts dels republicans ressalten que la votació del procés participatiu, si s'empara en els articles de la llei de consultes que no han estat vetats pel Tribunal Constitucional, podria durar un mes en què els ciutadans farien propostes al voltant de la doble pregunta que es va acordar.