Unitat i plebiscitàries en tres mesos
L'ANC i Òmnium condicionen el seu suport a la nova consulta
Demanen que els partits es tornin a asseure a la taula i una convocatòria de comicis urgent
La unitat política i la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries abans de tres mesos amb l'objectiu final de la independència de Catalunya són les condicions de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural pel seu suport al reformulat 9-N. Les dues entitats sobiranistes van tornar a demostrar que no hi ha ningú que les guanyi a l'hora de mobilitzar-se. No hi interfereix ni el mal temps, ni el sol, ni tan sols el possible desànim per la modificació dels plans promesos. Milers de persones, més de 110.000 segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir al migdia a la plaça de Catalunya i als seus voltants en un acte titulat simbòlicament Un pas endavant convertit en un clam perquè les forces sobiranistes refacin la unitat esquerdada després de l'anunci del nou 9-N i “la consulta definitiva” en forma de plebiscitàries del president de la Generalitat.
Hi va haver petició de fer pinya en les pancartes, en els crits corejats i en les intervencions de Carme Forcadell i Muriel Casals, erigides en “garants” d'un procés sobiranista que, altre cop, queda provat que s'empeny amb força des de la societat civil. “Gràcies a la unitat va començar tot i gràcies a la unitat s'acabarà”, va proclamar la presidenta d'Òmnium, que feia una crida als partits proconsulta per “tornar a seure a la mateixa taula” i a sargir l'esquinçada unitat per “tirar endavant el procés”. La demanda l'entonaven a l'uníson les dues grans entitats sobiranistes del país, que no estalviaven la crítica a les forces polítiques després d'una setmana de molta tensió per la nova proposta de Mas. “No acceptem més dilacions ni pèrdues de temps. Exigim que poseu el país al davant dels vostres interessos polítics. És la vostra responsabilitat”, clamava la presidenta de l'Assemblea. L'exemple, el seu. Recordava que l'ANC i Òmnium van donar suport a una data i sobretot a la pregunta anunciada el 12 de desembre, que no els acabava de fer el pes. “I ho vam fer perquè allò mantenia la unitat de les forces polítiques.” L'apel·lació és perquè els partits facin el mateix.
Si refer l'estrip a partir del nou 9-N és la primera condició del suport a la jornada del segon diumenge de novembre, la convocatòria de les plebiscitàries n'és la segona. I aquí Forcadell es va adreçar directament al president de la Generalitat. “Convoqui les eleccions. Volem votar en els propers tres mesos. Volem iniciar la primavera del 2015 amb un nou Parlament constituït”. L'exigència –rebia els aplaudiments de la marea groga que desbordava els límits de la plaça de Catalunya– colla Mas amb les plebiscitàries just el dia després que en una entrevista a aquest diari va assegurar que la data dels comicis “és el més irrellevant” i que no els convocarà sense “saber com, amb qui, què ni per què” es faran aquestes eleccions.
Les entitats sobiranistes van posar termini a les plebiscitàries, però finalment van no es van arriscar sobre la petició de Mas de concórrer-hi amb una llista conjunta, un dels punts que ha aixecat més polèmica en el debat intern d'aquestes organitzacions que, en benefici del consens, han decidit prioritzar “la unitat d'acció” a la confecció d'una candidatura única. La decisió treu pressió a ERC, que recela de la proposta del president de la Generalitat.
El 9-N com a missatge
Tot i que condicionat, l'ANC i Òmnium mostraven el seu suport al nou 9-N bo i admetent que “no és la consulta que volíem ni la nostra”, tal com reconeixia Forcadell. Les dues entitats s'hi abocaran “sempre que es converteixi en una mobilització per denunciar la involució democràtica de l'Estat, qui vulgui participar pugui fer-ho i que serveixi per denunciar davant dels organismes internacionals que ens prohibeixen el dret a votar”, detallava Forcadell. “El 9-N votarem i desafiarem l'Estat impropi”, va reblar Casals.
Des de la fila zero habilitada per l'organització, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'esposa del president de la Generalitat, Helena Rakosnik, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, les impulsores del Moviment Catalunya, les socialistes Marina Geli i Pia Bosch, i el seu excompany i ara eurodiputat d'ERC-Necat, Ernest Maragall escoltaven les demandes de les dues entitats sobiranistes. També ho feien els representants proconsulta. Entre ells, el secretari general de Convergència, Josep Rull, i el portaveu al Parlament de la formació, Jordi Turull, el president d'ERC, Oriol Junqueras, i la seva número dos, Marta Rovira, el cap de files d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, i el membre del secretariat de la CUP Marc Sallas.
Recull de les peticions
Els partits recollien les demandes de l'ANC i Òmnium mentre es refredava la possibilitat d'una llista conjunta que, en tot cas, es negociarà discretament. Rull s'avenia a tornar a seure per tirar endavant el procés i mostrava la disposició de CDC a “pactar-ho tot”. Junqueras, en canvi, insistia en la necessitat que les eleccions plebiscitàries es convoquin com més aviat millor amb la mirada fixada en una declaració unilateral d'independència. EUiA i la CUP es concentraven en el 9-N, ja que Joan Josep Nuet, demanava “sortir al carrer” tant per votar com per no fer-ho i Marc Sallas advocava per convertir-lo en un “tsunami democràtic”.
El PP i Ciutadans van menystenir la convocatòria i veuen l'aposta de Mas per una llista unitària com una solució per tal de salvar-se.
LES FRASES
“Tot està per fer i tot és possible”
L'acte va ser sobri però també ba ser emocionant, i el poema de Miquel Martí i Pol Ara mateix, cantat per Cesk Freixas i recitat brillantment per l'actriu Sílvia Bel amb Lluís Llach al piano, va prendre el protagonisme. El “tot està per fer i tot és possible” del poeta de Roda de Ter va arrencar els aplaudiments de la plaça de Catalunya i també alguna llàgrima. Abans, però, el president de Súmate, Eduardo Reyes, l'actriu Carme Sansa, l'escriptor Roc Casagran i el catedràtic d'economia Germà Bel havien llegit íntegrament la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el dia 23 de gener del 2013 i posteriorment impugnada pel Tribunal Constitucional. El comissari del Tricentenari, el periodista Miquel Calçada, va presentar l'acte bo i fent una crida a la confiança.
