La conselleria d'Exteriors, al TC
L'advocacia de l'Estat no té decidit si presentar un recurs d'inconstitucionalitat o un conflicte de competències
També recorrerà contra la comissió d'estudi del Parlament sobre el Procés Constituent
La primera conselleria d'Afers Exteriors de la Generalitat acabarà al Tribunal Constitucional (TC) per decisió del Consell de Ministres del govern en funcions de Mariano Rajoy, que ahir també va decidir recórrer contra la comissió d'estudi del Parlament de Catalunya sobre el Procés Constituent.
El govern en funcions del PP impugnarà el decret que regula les atribucions de la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat com una prolongació de la llei d'acció exterior catalana, que ja va ser recorreguda en contra al TC. Encara que el tribunal va aixecar la suspensió automàtica de la llei d'exteriors, encara no ha emès sentència i, per tant, el recurs al nou departament del conseller Raül Romeva podria afegir-se al de la llei. La vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar ahir que els serveis jurídics de l'Estat estudien la fórmula “per posar de manifest que hi ha hagut aquest desenvolupament” de la llei amb el decret que regula les atribucions de la conselleria, segons informa Efe.
Comissió parlamentària
El govern espanyol també recorrerà contra la comissió d'estudi sobre el Procés Constituent creada al Parlament català per Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, l'objectiu de la qual és abordar el “caràcter i els principis marc d'un procés constituent a Catalunya”. La comissió havia de ser inicialment de caràcter legislatiu, però la negativa a formar-ne part de Catalunya Sí que es Pot si havia de ser suspesa immediatament pel Constitucional va fer que Junts pel Sí i la CUP acceptessin que fos només d'estudi i que no inclogués en el seu nom el terme de transició nacional.
El que és i què es pretén
La vicepresidenta del govern espanyol revelava ahir que en la junta de portaveus en què Junts pel Sí i la CUP van proposar crear una comissió de rang jurídic, el mateix secretari general del Parlament va advertir que això suposaria una infracció “claríssima” de la sentència del TC del 2 de desembre contra la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9 de novembre. La sentència del TC deixava clar que el Parlament no és sobirà i que no pot iniciar un procés constituent i anul·lava de dalt a baix la declaració tot advertint que la resolució “és capaç de generar efectes jurídics i no només polítics” perquè es pot considerar que la cambra s'investeix d'un “poder constituent” que la Constitució li nega.
Segons Sáenz de Santamaría, és per aquesta advertència del TC que JxSí, la CUP i CSQP han optat per transformar la comissió legislativa en només una comissió d'estudi. Però el govern espanyol vol evitar que la comissió d'estudi acabi elaborant una llei de procés constituent: “Indubtablement, aquest govern ha de tenir prou agilitat i, també, prudència, per evitar que el que volia fer-se d'una manera no acabi fent-se a través d'una altra fórmula”. De fet, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ja va anunciar que la comissió d'estudi acabaria proposant una llei de procés constituent. Per la seva banda, el govern català està convençut que l'Estatut empara una conselleria d'Exteriors perquè empara l'acció exterior i no tindria sentit que el president Puigdemont no pogués donar rang de conselleria a les seves competències en aquest àmbit.
Acció exterior emparada
Pendent de sentència la llei d'acció exterior de la Generalitat, el TC en va aixecar la suspensió de la majoria d'articles, com ara els que afecten la creació de delegacions o la seva denominació. El tribunal només manté suspesos els articles en què s'atribueix funció diplomàtica al govern català o se'l reconeix com a actor o subjecte de relacions internacionals.
Si el TC reconeix a la Generalitat la promoció dels interessos de Catalunya a l'exterior, també per mitjà de relacions amb altres governs, la consellera de la Presidència, Neus Munté, es mostrava ahir convençuda que també empararà la conselleria.
Pel que fa a la comissió d'estudi parlamentària, Munté deixa clar que “tots els parlaments poden debatre i estudiar el que considerin oportú”.
LES FRASES
La fórmula de Puigdemont, no
La promesa com a president de la Generalitat de Carles Puigdemont “amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament” i sense cap acatament explícit de la Constitució o la corona no tindrà cap conseqüència jurídica ni política, tal com ja preveien la majoria de juristes. El govern espanyol confirmava ahir que no recorrerà contra la presa de possessió de Puigdemont en considerar l'advocacia de l'Estat que el president ja va prometre el compliment de la Constitució en prendre possessió de l'acta de diputat. De fet, aquest era un dels arguments dels especialistes. L'altre era que la fórmula històrica d'acatament constitucional és una proposta d'un decret de l'any 1979, però no hi ha cap llei que l'obligui a seguir. En canvi, pels juristes el sol fet que es prometi el càrrec de president de la Generalitat ja implica l'acatament. Però en aquest estira-i-arronsa constant, el govern de Rajoy ha mantingut uns dies l'amenaça de recurs.
