Instal·lats en el no absolut
La intenció del PSOE d'implicar C's i Podem en un pacte topa amb el rebuig d'Iglesias i de Rivera
El rei Felip VI rep avui Sánchez i Rajoy amb la investidura bloquejada per manca de negociacions
Ni cap endavant ni cap endarrere. La política espanyola continua instal·lada en l'immobilisme i a hores d'ara domina la majoria absoluta del no. A poques hores que Felip VI doni el tret de sortida a unes negociacions inevitables per poder fixar un debat d'investidura, els dirigents dels partits implicats només tenen la feina de dir amb qui no volen saber res mentre es dediquen a desmuntar les equacions que s'estan posant sobre la taula per formar govern. Qualsevol aritmètica parlamentària topa amb el rebuig d'alguns dels actors principals, fins al punt que ahir tant Pablo Iglesias com Albert Rivera van voler fer despertar Pedro Sánchez del seu somni d'unir els dos grups emergents –amb una posició més o menys activa– al voltant d'un govern espanyol presidit per ell tot declarant solemnement que els projectes taronja i morat són incompatibles i que no es poden barrejar.
La mala maror interna al PSOE i la pressió dels barons socialistes perquè el seu secretari general s'oblidi d'intentar forjar un executiu d'esquerres amb Podem i IU –i que requeriria la necessària l'abstenció d'ERC i de DL– i obri el ball dels pactes amb C's no només és numèricament inviable sinó que el mateix Rivera es va encarregar d'avisar-lo que un sí a un govern de Sánchez és a hores d'ara tan poc provable com que el dirigent taronja viatgi a la Lluna. Però en el cas que, de manera sorprenent, el de C's es convertís en astronauta i salpés en un coet que el conduís fins a La Moncloa per fer tàndem amb el govern de Sánchez, llavors seria Iglesias el que en cap cas facilitaria que el PSOE i C's puguessin iniciar aquest viatge. “Ni per activa ni per passiva ho avalaria”, emfasitzava ahir el de Podem.
L'àrbitre del PP-PSOE
Les intencions del líder del PSOE de trencar la dinàmica de C's –que insisteix a erigir-se en l'àrbitre de la partida– van encaminades a quedar-se en no-res. Rivera, que ahir també va passar per La Zarzuela i va anunciar al rei la seva disponibilitat a negociar de manera urgent amb les dues grans formacions estatals, tornava a deixar constància de quina és la seva estratègia: penjar-se la medalla d'haver estat l'artífex de facilitar que es tanqui un gran acord de govern entre el PP i el PSOE que permetria a C's asseure's còmodament als bancs de l'oposició per poder continuar marcant perfil propi quan es tornin a convocar eleccions.
Rivera, doncs, també està instal·lat en el no a Mariano Rajoy i en el no a Pedro Sánchez, mentre els retreia la seva manca de “sentit comú” i de “sentit d'Estat” per no ser capaços de posar-se d'acord entre ells. “El PP i el PSOE han de decidir si volen iniciar aquesta segona Transició”, reblava. Mentrestant, per la seva banda Iglesias també exercia pressió, però cap a un únic actor: Sánchez haurà de triar entre un govern “progressista” a llençar-se als braços de la dreta. En la seva compareixença d'ahir, després de la trobada amb el rei, el líder de Podem va procurar ser més suau en les formes perquè no l'acusessin de voler “humiliar” el PSOE, però en el fons no va modificar ni una engruna el setge a Sánchez ni la seva pretensió de, des de la vicepresidència que ja s'adjudica, marcar l'agenda d'un futur executiu.
Per acabar-ho d'embolicar, el PP tampoc no sembla gens disposat a facilitar cap mena de governança que no passi perquè Rajoy es mantingui al capdavant de la presidència. Ahir ho tornaven a repetir. La qüestió, però, és si el candidat del PP serà capaç de resistir el pes de la seva solitud, i si en algun moment de la batalla decidirà fer un pas enrere. Malgrat els rumors, fonts del seu entorn descartaven rotundament que Rajoy pugui comunicar avui al monarca la seva renúncia definitiva, però sí que si el rei li torna a encarregar que intenti formar govern, ho declinaria un altre cop.
Al marge del tacticisme que impregna la política des que el 20-D va deixar sobre la taula una aritmètica impossible, el rei tancarà avui la segona ronda rebent Sánchez i Rajoy. Mala peça al teler per al monarca, que es trobarà amb dos candidats que li diran que no tenen suports suficients per afrontar una investidura de manera immediata. Perquè, tal i com denunciaven ahir Rivera i Iglesias, han procurat que quedi palès que aniran a La Zarzuela sense haver fet els deures; és a dir, sense haver mogut ni un dit per encetar negociacions amb l'única esperança que Felip VI nomeni primer el seu rival i així poder recollir les engrunes de l'adversari en un segon debat d'investidura.
Per tot plegat, la tesi més estesa és que el rei optarà per demanar a Sánchez que ho intenti –al cap i a la fi, és l'únic que sembla que podria trobar algun interlocutor amb intencions de pactar–, però també podria obrir un període de reflexió encoratjant els dos aspirants a posar fil a l'agulla de les negociacions i presentar-se en un temps prudencial amb un acord tancat. En tot cas, si l'encàrrec el fa al PSOE, Sánchez s'hi posarà bé.
LES FRASES
Podem: “Coincidim amb En Comú”
Pablo Iglesias va negar ahir que hi hagi cap mena de discrepància ni cap matís entre la seva formació i la confluència En Comú Podem. “Penso exactament igual que Xavier Domènech”, subratllava el secretari general de Podem davant la pregunta de si pel seu grup l'oferta de referèndum a Catalunya és cabdal com ho assenyala la formació de Colau. “El referèndum és la millor solució per posar fi a la situació de bloqueig institucional, és el que he dit sempre i ho mantinc”, insistia. Tot afegint-hi, però, que un cop s'aprovi la consulta el seu partit treballarà perquè els catalans votin a favor de mantenir-se dins l'Estat espanyol. Prèviament, el portaveu d'En Comú, que va ser el primer del dia d'entrar al despatx del rei, va reiterar que és l'única oferta sobre la taula que veuen viable, tot insistint al PSOE que aixequi d'una vegada les línies vermelles i es posi a negociar. El que també va rebutjar Domènech és qualsevol mena d'entesa amb Sánchez que inclogui C's, assegurant que li havia repetit al monarca que pel seu grup l'única opció vàlida és un govern d'esquerres. Pel que fa a una eventual abstenció d'ERC i DL –dos grups que ja han dit que no veuen motius per fer-ho– tant ell com Iglesias van reiterar que s'hi ha de dialogar, alhora que incidien que es veuen amb cor de convèncer-los.
