Generalitat? ‘Habemus' recurs

Minuts abans que la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, acudís a la sala de premsa de La Moncloa per informar dels acords del Consell de Ministres, un telèfon va sonar a l'oficina d'Oriol Junqueras. La trucada provenia del gabinet de Mariano Rajoy i qui trucava era Jorge Moragas, el cap de gabinet. Junqueras s'havia reunit amb Sáenz de Santamaría durant una hora i quinze minuts el dia abans, així que la trucada va ser breu perquè l'objectiu era comunicar de viva veu que la llei 24/2015 seria enviada al Tribunal Constitucional.

La trucada a la vicepresidència de la Generalitat d'un català, Moragas, en nom del govern espanyol era invocada ahir a La Moncloa com el nou segell de la deferència de l'estrenada diplomàcia de Rajoy amb Catalunya.

Gràcies al telèfon vermell, Carles Puigdemont i els seus consellers van viure amb menys suspens que la resta del públic l'inici de la compareixença de Sáenz de Santamaría, quan va relatar els punts aprovats pel Consell de Ministres i va fer una pausa. “I en el capítol de recursos respecte a decisions de comunitats...”, avisava. “És a dir, Espanya respecte el Parlament català...”, aclaria després.

La diplomàcia de les cites cordials que van acompanyades d'impugnacions al cap de 24 hores va ser estrenada oficialment amb la cita Rajoy-Puigdemont del 20 d'abril. A Rajoy li va caure bé el president català i abans de saber-ho li va regalar la segona part d'El Quixot que transcorre en part a Barcelona. “Crec que hem de fer un esforç per tenir menys disputes”, va dir Rajoy. El divendres següent, el Consell de Ministres impugnava al TC la llei que grava els pisos buits, una dels governs locals i la de la igualtat entre homes i dones.

Ahir, l'endemà de prometre a Junqueras que analitzaria la llei 24/2015 “amb molt d'interès”, Sáenz de Santamaría no va ocultar que té a la taula un dictamen del Consell d'Estat –del 21 d'abril!– en què l'ens avala la inconstitucionalitat del text. “Diré primer què no és objecte de recurs”, invertint els termes. En l'intent de presentar el recurs com a cirurgia fina, Sáenz de Santamaría va regalar un oxímoron: “De l'article 5 no ho recorrem tot: només els punts 1, 2, 3, 4 i 9...” Al costat, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, demanava la paraula. “Que a aquestes alçades de la democràcia algú es cregui que és un ministre qui decideix presentar un recurs al TC és desconèixer la quantitat de funcionaris que intervenen en la decisió! Què volen que fem? Que incomplim la llei? Que prevariquem?”, va etzibar Montoro, com si el fet que cada visita catalana sigui rebuda amb un cafè i un recurs fos una qüestió d'atzar.