Un crim sense càstig

Un dia com avui, ara fa dotze anys, sal­tava la notícia que el popu­lar i carismàtic hote­ler Jordi Comas havia estat assas­si­nat durant la nit per uns enca­put­xats que van entrar a casa seva a Platja d’Aro, i també van col­pe­jar i lli­gar la seva dona, Carme Hos­pi­tal, que va sobre­viure a l’assalt. Ara, dotze anys després, la notícia que fa poc s’ha sabut és que el Tri­bu­nal Suprem ha con­fir­mat la pena de sis anys que es va impo­sar a Ahmet Kurti, l’únic con­dem­nat pel cas Comas. Però, para­doxa, Kurti no pagarà pas cap pena per la mort de Jordi Comas. Ho farà només pel roba­tori. Ningú ha estat con­dem­nat per l’assas­si­nat de Jordi Comas, que era el pre­si­dent de la FOEG, un cas que els Mos­sos no van parar de dir que era “pri­o­ri­tari” resol­dre. Al 2016, els Mos­sos van donar per resolt el cas amb l’arrest de 16 per­so­nes que con­si­de­ra­ven impli­ca­des en l’assalt mor­tal d’una manera o altra. I van pre­sen­tar com autor mate­rial de l’asfíxia de Jordi Comas, Moha­med Yas­sine, àlies Che­lagmi, un home que vivia en una casa ocu­pada a Pala­fru­gell amb nom­bro­sos ante­ce­dents, que l’Audiència de Girona va posar en lli­ber­tat per falta d’indi­cis i ja no se’l va poder sot­me­tre mai a les pro­ves que se li volien fer per cali­brar la seva impu­ta­bi­li­tat perquè va des­a­parèixer després de ser ingres­sat uns dies en un cen­tre psi­quiàtric regit per reli­gi­o­ses. I encara ara ningú sap on és. Però de totes mane­res, al 2019 el fis­cal Víctor Pillado ja va dema­nar l’arxi­va­ment de les diligències per l’assas­si­nat i l’exo­ne­ració de la majo­ria dels homes que havien estat detin­guts. Tot i que va con­si­de­rar que l’acció que va posar fi a la vida de Jordi Comas era un delicte d’assas­si­nat, va argu­men­tar que no sabia a quin dels sos­pi­to­sos atri­buir-li. I final­ment només va acu­sar tres homes (Valen­tino Gje­loshi, Mousa Alla­oui i Ahmet Kurti) per un delicte de roba­tori amb violència amb con­curs amb un delicte de detenció il·legal, i els dema­nava penes de fins a 15 anys de presó. Com que Kurti es va eva­dir, pri­mer van ser jut­jats Alla­oui i Gje­loshi, però la sentència va ser abso­lutòria, i el magis­trat que la va redac­tar, Adolfo García Mora­les, va fer retrets a la ins­trucció i a la fis­ca­lia per no haver sabut por­tar pro­ves adi­ents, i va dema­nar dis­cul­pes a la vídua de Jordi Comas i també víctima de l’assalt, Carme Hos­pi­tal, per la imperícia del sis­tema judi­cial. Però també va dema­nar dis­cul­pes als dos homes absolts pel temps que van haver de pas­sar en presó pre­ven­tiva. En vista de la bon­dat de la sentència, Gje­loshi fins i tot es va plan­te­jar fer una recla­mació d’indem­nit­zació pel temps que va estar a la presó injus­ta­ment, però final­ment ho va des­car­tar. I el dar­rer epi­sodi d’aquest para­do­xal cas és la con­demna, ara con­fir­mada pel Suprem, a sis anys de presó d’Ahmet Kurti, que va ser jut­jat en soli­tari més tard. Tot i que els indi­cis que l’incri­mi­na­ven eren els matei­xos que als dos absolts (les imat­ges d’unes càmeres que el situ­a­ven prop de l’escena del crim i el seu ADN al cotxe robat on van tro­bar res­tes de les joies de Carme Hos­pi­tal) l’Audiència a ell el con­demna perquè no va donar cap expli­cació plau­si­ble d’aques­tes cir­cumstàncies. Els altres dos sí: un va dir que era a Platja d’Aro venent droga i l’altre, que havia que­dat amb un des­co­ne­gut per com­prar joies roba­des. El final defi­ni­tiu: la mort de Jordi Comas serà un crim sense càstig.