Els assaltants violents de Bescanó s’enfronten a dures penes
El fiscal acusa 12 persones de formar un grup criminal concertat per robar empresaris
Triaven les víctimes a través d’una família de la zona que traïa amics i coneguts perquè els robessin
El fiscal demana penes de presó que van des dels 12 anys i mig fins als 57 i mig per a les 12 persones que acusa de formar part d’un grup criminal organitzat que l’any 2017 va perpetrar quatre assalts violents a habitatges d’empresaris de Bescanó. Nou dels acusats són homes, la majoria d’origen sud-americà i procedents de la conurbació de Barcelona, que s’ocupaven de l’execució dels assalts, armats, amb roba fosca i encaputxats, durant la matinada mentre les víctimes dormien. Però tres de les persones acusades (Lluís Bruns, la seva dona Elisabeth Salcedo i el seu germà Albert) ho són com a cooperadors necessaris per haver tingut el paper, com a residents i coneixedors de la zona, d’escollir les víctimes perquè la resta de la banda executés els assalts als llocs indicats: la casa dels amos de l’Estanc Nou d’Estanyol (8 de juliol del 2017); Can Tià, habitatge de l’empresari Rocasalva (29 de juliol); la casa dels amos de la Rostisseria La Cresta (28 d’agost), i Can Bonic, l’habitatge del subhastador Josep Maria Ginesta (7 d’octubre). Lluís Bruns s’enfronta a 46 anys i mig, la seva dona a 25 i mig i el seu germà a 12 i mig. Però, a banda dels executors i els traïdors, en la trama hi ha un altre personatge clau: l’home que va fer d’enllaç entre els autors materials i els inductors que assenyalaven els objectius. Es tracta de José Antonio Morote Martínez, un cobrador de morosos que va conèixer Lluís Bruns en anar-li a reclamar un deute que tenia. I d’aquesta trobada entre morós i cobrador de morosos, assenyala el fiscal, en va sortir un pacte entre tots dos que permetria a un i altre obtenir diners. Per a Morote, que en algunes ocasions anava personalment a les cases assaltades, el fiscal demana 57,6 anys.
LA XIFRA
“Això ho fem per encàrrec d’un amic”
Durant l’assalt als hostalers de l’Estanc Nou d’Estanyol, un dels lladres va etzibar al matrimoni, al qual van lligar i emmordassar: “Sabem que aquí hi ha molts de diners. Això ho fem per encàrrec d’un amic nostre.” En aquest cas, Lluís Bruns i la seva dona tenien molta relació amb les víctimes, i la confiança era tal que fins i tot el fill dels amos de l’hostal va ser padrí d’una filla de Bruns. Els hostalers es van sentir altament traïts pels Bruns, que continuen residint a prop de l’hostal i passen cada dia pel davant.