JUDICI PELS ASSALTS VIOLENTS
Víctimes sense deutes
Els assaltats a Bescanó neguen que tinguessin cap deute amb l’acusat Lluís Bruns com ell va declarar
Expliquen al tribunal com els lladres els van lligar i amenaçar
“A casa, al que ve a treballar se’l paga. A en Lluís Bruns no li devíem res.” Ho va assegurar ahir Josep Restrudis, l’amo del restaurant Estanc Nou d’Estanyol, una de les víctimes dels assalts violents, per rebatre l’afirmació feta per un dels acusats, Lluís Bruns, segons el qual la llista d’empreses que va passar a la banda de lladres era per anar a cobrar, perquè li devien diners. Restrudis i la seva dona, Montserrat Frigola, van explicar que mantenien una relació d’amistat amb Bruns, a qui anomenaven MacGyver perquè era un manetes i els feia petits treballs de tota mena. Però no li devien res, van assegurar. Van remarcar que tant Bruns com la seva dona, Elisabeth Salcedo, que havia treballat al restaurant, coneixien bé la casa i havien compartit amb ells dinars de Nadal, sortides, quines... Totes les víctimes que van declarar ahir van negar rotundament que deguessin diners a Bruns. “No, en majúscules”, va ser la resposta de Lluís Rocasalva, l’empresari que, juntament amb la seva filla, va ser assaltat a can Tià. “Sort que no vaig agafar l’escopeta, ara m’alegro de no haver-la agafat. Un altre dia, però, no sé si l’agafaré...”, va exclamar Rocasalva, que va ser abordat per uns lladres que van entrar trencant una vidriera i ell els va intentar aturar a cops de cadira. Rocasalva, que té màquines d’obra i jardineria, va explicar que coneixia Bruns, mecànic, de fer feines junts. “Jo havia treballat per a ell i ell per a mi. Però que sàpiga ni jo li dec res ni ell a mi tampoc”, va reblar.
“Nosaltres no devíem res a ningú”, va assegurar Narcís Reig, de les rostisseries La Cresta, a qui els lladres van enxampar en calçotets en un dia de calor, quan era a casa seva amb la seva dona i el seu fill. El van immobilitzar i lligar. “M’afogava i no veia res”, va revelar Reig per explicar com l’havien ficat bocaterrosa, mentre obligaven la seva dona a punta de pistola a ensenyar-los els diners. Els van robar uns 30.000 euros. Reig va explicar que ell no coneixia Bruns.
I ben clar va ser Josep Maria Ginesta, assaltat a casa seva, a can Bonic. “Jo no sabia qui collons era en Bruns”, va dir per remarcar que no li podia deure diners si no el coneixia. “I posaria la mà sobre la taula que el meu treballador tampoc li devia res ni el coneixia”, va afegir, en referència al que havia dit Bruns, que un indi que treballava per a ell també li devia diners. Ginesta va relatar com els assaltants li van posar una pistola al cap i li demanaven on era la caixa forta i li deien que sabien que havia venut una nau i que tenia 500.000 euros. “I jo no tenia ni tinc caixa forta ni havia venut res. Els vaig dir que si volien els signava un paper i els regalava la casa. I van respondre que em matarien els cavalls.” Ginesta va relatar que els assaltants, en veure que no trobaven la caixa, van reaccionar amb més violència. “Un va dir que estava massa tranquil, que em tallessin una orella, els dits o els ous.” I amb unes tenalles li van enganxar el dit petit. No l’hi van tallar ni fer sang però li va quedar la marca. Al seu masover, Rabinder Singh, el van ferir al cap.