Comença el macrojudici per la trama de corrupció en la Delegació d'Hisenda
La fiscalia demana vuit anys de presó per a Núñez i De la Rosa, acusats d'haver subornat inspectors
El judici per la suposada trama de corrupció en la Delegació d'Hisenda a Catalunya serà, sens dubte, el més llarg i complex que s'ha celebrat mai a l'Audiència de Barcelona. El tribunal de la secció novena, presidit per la magistrada Carmen Sánchez-Albornoz, ha previst que el procés s'allargui set mesos –fins a l'abril del 2010–, amb sessions de matí i tarda de dilluns a dijous. Compartiran el banc dels acusats catorze persones a les quals s'atribueixen, en funció de la seva implicació, delictes de suborn, prevaricació, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i omissió del deure de perseguir delictes. La fiscalia demana penes que oscil·len entre els dos anys i mig i els 22 anys de presó per a tretze acusats, mentre que per a un inspector només reclama penes de multa.
Els acusats
En el punt de mira dels fiscals Fernando Rodríguez Rey i Emilio Sánchez Ulled hi ha, en concret, cinc dels inspectors més importants de l'època a Catalunya, encapçalats pel cap de la Delegació d'Hisenda entre el 1985 i el 1994, Josep Maria Huguet, per al qual demanen 16 anys de presó. També seran jutjats els exinspectors Álvaro Pernas, per a qui reclamen 22 anys de presó; Manuel Abella, que s'enfronta a 19 anys de condemna; Roger Bergua, per a qui sol·liciten nou anys de presó; i José Lucas, per a qui els fiscals demanen penes de multa.
Els inspectors estaran acompanyats al banc dels acusats per simbòlics personatges del moment: el constructor i expresident del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez Clemente i el seu fill, Josep Lluís Núñez Navarro, per a qui els fiscals demanen vuit anys i dos mesos de presó; el financer Javier de la Rosa, que ja arrossega diverses condemnes per altres casos de corrupció i per a qui sol·liciten vuit anys de presó; l'advocat i assessor fiscal Juan José Folchi, condemnat també en altres procediments i per a qui reclamen 12 anys de presó; Eduardo Bueno, candidat d'Alianza Popular a la presidència de la Generalitat el 1984 i per a qui sol·liciten quatre anys de condemna; l'assessor fiscal Joan Antoni Sánchez Carreté, que s'enfronta a sis anys i quatre mesos de presó; els directius Salvador Sánchez Guiu i Francisco Colomar, per als quals demanen set anys i vuit mesos de presó i tres anys i mig de presó, respectivament; i Jorge Oller, col·laborador d'Álvaro Pernas, que s'enfronta a dos anys i mig de presó. En el procés també s'han vist immersos quatre conglomerats empresarials: el Grup Torras, el Grup Núñez i Navarro, Ibusa i Kepro.
Contactes «corruptes»
Els fiscals mantenen que els inspectors d'Hisenda «van tòrcer intencionadament» l'exercici de les seves funcions públiques «excitats pels avantatges patrimonials que els van oferir [els empresaris acusats] amb la finalitat de guanyar-se les seves voluntats». Els contactes «corruptes» s'haurien produït en algunes ocasions a través d'assessors. Així, els inspectors suposadament van obviar «la comprovació efectiva dels elements fiscals irregulars», van ometre la denúncia de possibles delictes fiscals i van afavorir que el desenllaç de les comprovacions tributàries fos «innocu» per als empresaris acusats. Alguns funcionaris haurien accedit –a canvi de diners o de pisos de les immobiliàries investigades– a paralitzar i denegar inspeccions o a aixecar actes que no reflectien la realitat. I els empresaris què hi guanyaven, amb aquesta actuació? «Minorar els costos fiscals», segons manté l'acusació pública.
El cas Hisenda va forçar en el seu moment la renúncia de Josep Borrell com a candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol –després d'imposar-se a Joaquín Almunia en les eleccions primàries– per la seva relació d'amistat amb l'exdelegat d'Hisenda en Catalunya Ernesto de Aguiar –que va quedar exculpat– i amb Josep Maria Huguet, que van ser designats per ell quan era secretari d'estat d'Hisenda.
Borrell testificarà
El macrojudici per aquesta suposada trama corrupta començarà demà amb les qüestions prèvies que vulguin plantejar les parts, i el tribunal preveu que els acusats començaran a declarar al final de setembre. El torn dels testimonis, entre els quals figura precisament Josep Borrell, arribarà a partir del mes de novembre. Després passaran per la sala de vistes els pèrits, fonamentals a l'hora d'aclarir si es van produir o no infraccions tributàries. Davant la imminència del judici, el Grup Núñez i Navarro, defensat per Cristóbal Martell, ha insistit en la seva «innocència» i ha assegurat que «no ha donat ni rebut mai cap tracte de favor per part de la Delegació d'Hisenda» i que durant el període investigat (del 1992 al 1999) les inspeccions realitzades al grup «es van fer complint estrictament la llei».
Magistrats de reforç
La complexitat del judici per la trama de corrupció d'Hisenda, que es preveu que s'allargui set mesos, va fer que la presidenta del tribunal que ha de jutjar el cas, Carmen Sánchez-Albornoz, demanés magistrats de reforç per poder continuar celebrant la resta de judicis que tenien assenyalats. El tribunal, que ja disposava d'un magistrat de reforç, comptarà amb el suport de dos jutges més, per la qual cosa la secció novena de l'Audiència estarà formada per set magistrats durant aquest mig any. Això permetrà duplicar el tribunal, de manera que Sánchez-Albornoz i dos magistrats més se centraran en el cas Hisenda i els altres quatre magistrats s'ocuparan de la resta de judicis.
