Calen més guàrdies urbans

Sembla com si l'esforç fet per Barcelona a l'hora de presentar un dels comptes més sanejats de les ciutats espanyoles no servís de gaire. Vet aquí un dels assoliments de l'última etapa socialista, respectat per l'actual majoria.

Tanmateix, amb una legislació estatal que encara lliga de peus i mans els ajuntaments, el fet de tenir un deute més o menys important acaba sent secundari. Fins i tot en el cas de Barcelona, que té tota una carta municipal que li permet una llibertat superior a l'hora d'endeutar-se.

Ara mateix, veiem com l'alcalde Trias es troba que el veto estatal a la contractació de nous agents municipals impedeix implementar una de les necessitats més grans de la ciutat de Barcelona. Fins i tot en el cas que Trias opti per lluitar per una reforma legislativa, ja no arribarà a temps d'ampliar la plantilla municipal de guàrdies. No es pot fer una nova ordenança, o per posar un exemple recentíssim, un decret de l'alcalde que prohibeix el turisme denominat “de borratxera” i alhora no tenir prou agents al carrer que, si més no, actuïn dissuasivament. D'aquí no res ens trobarem en ple estiu, quan més falta fan, i no hi seran. Encara més, tenint en compte els darrers agents que entraran i els que es jubilaran, acabarem l'any pràcticament amb els mateixos guàrdies municipals. Això s'havia d'haver previst.

Ja que Barcelona té prou diners –de fet, l'Ajuntament fins i tot tenia prevista una partida en el pressupost del 2013 per incorporar dos-cents guàrdies més– no sabem fins a quin punt es podria habilitar provisionalment una promoció d'“ajudants”, que acompanyessin els guàrdies i, mentre no se soluciona la qüestió, oferissin una “presència” real als carrers sense violentar la
llei.

La qüestió de l'augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona està pendent, ara ja, des de molts anys. El punt de vista socialista, en aquest sentit, va anar canviant a poc a poc amb el pas del temps. Fins al punt que, des de posicions inicials, si no contràries sí tèbies, es va acabar, en l'etapa de l'alcalde Hereu amb una coincidència gairebé total amb l'oposició sobre la necessitat d'augmentar el nombre de municipals d'una manera sostinguda i contundent.

En qualsevol cas, no pot ser que la carta municipal de Barcelona no permeti més llibertat d'acció en aquest sentit. I encara més quan els comptes del cap i casal, a diferència d'altres grans ciutats, ho permetrien sense problema.