Els fiscals del «cas Hisenda» presenten noves proves contra el grup Núñez

Els imputats per la suposada trama de corrupció que va esclatar el 1999 a la delegació d'Hisenda de Catalunya van arribar ahir amb una expressió seriosa a l'Audiència de Barcelona, on els esperaven una quinzena de fotògrafs i càmeres de televisió. Durant els propers set mesos seuran al banc dels acusats de la secció novena de l'Audiència un total de 16 persones, tot i que per a dues d'elles només ha presentat càrrecs l'advocat de l'Estat, que representa l'acusació particular exercida per l'Agència Tributària.

Entre els acusats figuren cinc dels inspectors més importants de l'època a Catalunya –encapçalats pel cap de la delegació d'Hisenda entre el 1985 i el 1994, Josep Maria Huguet–, però també influents personatges del món empresarial, entre ells, el constructor i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez Clemente i el seu fill; el financer Javier de la Rosa; el candidat d'Alianza Popular a la presidència de la Generalitat l'any 1984 i president de la immobiliària Ibusa, Eduardo Bueno; l'advocat i assessor fiscal Juan José Folchi, i el que va ser assessor fiscal personal de Jordi Pujol, Joan Antoni Sánchez Carreté. Els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Fernando Rodríguez Rey sol·liciten penes que oscil·len entre els dos anys i mig i els 22 anys de presó per a tretze dels acusats, mentre que per a un dels inspectors només demanen penes de multa. En el punt de mira de les acusacions hi ha també quatre conglomerats empresarials: el Grup Torras, el Grup Núñez i Navarro, Ibusa i Kepro.

El cas Hisenda és un dels processos més llargs i complexos que s'han celebrat mai a l'Audiència de Barcelona. A l'estrada hi havia ahir vint advocats defensors, dos fiscals i un representant de l'advocacia de l'Estat espanyol, ni més ni menys. Les acusacions i les defenses van començar a plantejar les qüestions prèvies durant la primera sessió del judici, que va quedar eclipsada per un dens debat jurídic derivat de les al·legacions de les parts. Els acusats van seguir-lo atentament, fins al punt que alguns d'ells van prendre notes. Els dos fiscals van iniciar el tràmit presentant diverses resolucions del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) que, des del seu punt de vista, evidencien que el Grup Núñez i Navarro va gaudir de determinats beneficis fiscals durant els exercicis investigats que no eren d'aplicació en el seu cas. Això avalaria la tesi de la fiscalia, que manté que els empresaris van pagar suborns als funcionaris d'Hisenda implicats perquè manipulessin les inspeccions amb l'objectiu de minorar els costos fiscals.