Vulnerabilitat dels ocells esteparis pels nous regadius
Els estudis i treballs que s'han fet en les poblacions d'ocells esteparis, localitzats sobretot a les terres de Ponent, constaten que la davallada és culpa sobretot de la transformació de les terres de secà en regadiu. Això ja va provocar que des del 2005 no s'hagi localitzat cap alosa becuda i que altres espècies com ara la xurra, el sisó o la trenca (a tot l'Estat només n'hi ha deu parelles, totes a Catalunya) vagin en clar retrocés, per la qual cosa ara s'han inclòs a la llista de fauna amenaçada com a espècies en perill d'extinció. La pèrdua de conreus també ha ajudat en la davallada de la població, que podria anar a més quan es posi en servei el canal Segarra-Garrigues, ara en construcció, per la qual cosa s'hi van incloure zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), que la Unió Europea ha fet ampliar. Medi Ambient ja treballa en l'elaboració de plans de gestió per recuperar i conservar aquests ocells, com prova el projecte d'ampliació de l'antic aeroport de Lleida, que va haver de ser modificat perquè malmetia la timoneda d'Alfés.
La llista vigent fins ara de 31 espècies protegides sorgia del catàleg estatal d'espècies amenaçades, aprovat pel govern espanyol arran de la llei de conservació dels espais naturals, la flora i la fauna.
