Fins a 84 espècies de fauna salvatge, en perill d'extinció

El Departament de Medi Ambient les enumera en el nou catàleg de fauna amenaçada a Catalunya

També s'hi estableix el procediment d'elaboració dels plans de recuperació i conservació d'aquests animals

Programes de reintroducció. L'ós bru és un dels mamífers que estan en perill d'extinció. Després de la seva desaparició, únicament amb programes de reintroducció com el que es desenvolupa des de l'any 1996 s'ha pogut comprovar la seva adaptació a la zona del Pirineu. Tot i això, la seva presència no està exempta de polèmica i conflictes entre la gent. EL PUNT.
Novetats. Una de les espècies que destaquen com a novetat en aquest nou catàleg és el llop. Aquesta espècie feia més de 70 anys que es considerava desapareguda de Catalunya, però cap a l'any 2003 van tornar a aparèixer alguns exemplars que van arribar a Catalunya per migració natural procedents de França i Itàlia. Aquesta reaparició tan recent feia que no es disposés de cap programa específic de protecció, però ara, amb la inclusió del llop en aquest catàleg com a espècie en perill d'extinció, la seva conservació quedarà regulada. En canvi, espècies com ara la llúdriga o els ocells rapinyaires han pogut sortir d'aquesta situació de perill. EL PUNT.
Peixos. El fartet té com a principals problemes de conservació la pèrdua i el deteriorament de l'hàbitat, i la interacció amb la gambúsia. A Catalunya es troba als aiguamolls de l'Empordà i fa poc també s'ha reintroduït al delta del Llobregat. La població més nombrosa, però, viu al delta de l'Ebre. DMAH.
Amfibis i rèptils. El tritó del Montseny, una espècie gairebé exclusiva d'aquí –la població mundial s'estima entre 1.000 i 1.500 individus adults–, és l'únic amfibi catalogat en perill d'extinció. Pel que fa als rèptils, força oblidats en les llistes vermelles fins ara, destaca la tortuga mediterrània i la d'estany. També hi són la sargantana pallaresa i l'aranesa, descobertes l'any 2003, que concentren la part més gran de població al Pallars i la Val d'Aran. EL PUNT.
Invertebrats. El cranc de riu autòcton viu una situació complicada per la proliferació del cranc americà. Al grup d'invertebrats també destaquen mol·luscos com ara els cargolets Vertigo, presents a les Terres de l'Ebre, i una espècie de llagosta que només és a la serra del Montsant. DMAH.

Meritxell Prat - BARCELONA

Vuitanta-quatre espècies de la fauna salvatge en perill d'extinció, 175 de vulnerables i 13 vertebrats extints. Aquests són els resultats que inclou el nou catàleg de fauna amenaçada de Catalunya que ha elaborat el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'objectiu del projecte és protegir i conservar les espècies de fauna autòctona que posseeixen una sèrie de valors ecològics que podrien desaparèixer de Catalunya en el futur si no s'actua correctament. El projecte ha estat en fase d'exposició pública fins al 12 de juny. El catàleg és un instrument legal de protecció de les espècies que també estableix el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans de recuperació i conservació de les espècies que s'hi inclouen.

Tot i aquests números, no s'ha de ser pessimista. En els darrers anys han augmentat molt els coneixements sobre algunes espècies, cosa que permet incloure-les en el catàleg abans que estiguin en una situació realment delicada. A més, el control de la contaminació i la millora de l'actitud ciutadana han permès que algunes espècies com ara la llúdriga o els ocells rapinyaires ja no siguin en aquesta llista, i fins i tot s'han pogut recuperar espècies com ara l'ós o el llop. Precisament el llop, que fins ara no tenia cap protecció específica, és un dels animals que s'inclouen per primer cop com a espècie amenaçada.

Segons explica Jordi Ruiz, cap del servei de protecció de fauna, flora i animals de companyia de la Generalitat, per veure quines són les espècies que poden trobar-se en pitjors condicions cal centrar-se, sobretot, en el tipus d'hàbitat on viuen: “Les espècies forestals o de rius tenen una situació millor que fa vint anys. En canvi, la situació de les espècies pròpies de l'alta muntanya, dels boscos subalpins, dels ambients esteparis o algunes espècies aquàtiques que tenen competidors exòtics ha empitjorat, tant pel canvi climàtic que afecta algunes d'aquestes zones com per l'augment del nombre de visites que tenen indrets que fins ara no eren concorreguts”.

Ruiz també ha volgut destacar que amb aquest document es fa un gran salt endavant pel que fa a la conservació dels animals invertebrats: “Fins ara no s'havia parat gaire atenció a aquest grup i les llistes se centraven molt en mamífers i aus. Hem de pensar que la majoria dels que es troben al catàleg encara no tenen ni nom comú. Per primer cop, s'inclouen un total de 124 espècies d'invertebrats que cal protegir”.

En total, el catàleg incorpora tres novetats importants: una actualització de la llista d'espècies que cal protegir, el procediment que s'ha de seguir per aprovar els plans de conservació, reforçament o reintroducció d'espècies amenaçades, i el fet que abans d'aprovar qualsevol pla de conservació o reintroducció caldrà fer estudis de viabilitat i actuacions per fomentar la participació ciutadana.

Ruiz remarca que el fet que una espècie aparegui en aquest tipus de llistes no és cap privilegi i que això ens ha de fer reflexionar a tots. Tot i això, ha assegurat que és important haver-hi pogut incloure espècies com ara el cranc europeu, els ocells esteparis, el tritó del Montseny o les sargantanes aranesa i pallaresa, ja que són pròpies de Catalunya i en algun cas no es troben enlloc més. També hi figura el ratpenat orellut alpí, una espècie molt poc freqüent tot just capturada per primer cop ara fa un any en una cova al Ripollès.

El Departament de Medi Ambient ja treballa en l'elaboració de plans per garantir la recuperació d'aquestes espècies: uns 40 plans de recuperació d'espècies animals i 14 plans destinats a espècies vegetals, si bé no es començaran a aplicar fins a la publicació definitiva del document.

Coincidint amb l'Any Internacional de la Biodiversitat, Catalunya fa un pas endavant en la conservació de la fauna, ja que totes les espècies amenaçades són també protegides, però la catalogació com a espècie amenaçada implica un grau de protecció més alt, i és que ara es disposarà d'un règim jurídic.

Les espècies marines

Oceana i l'Obra Social de Caixa Catalunya han editat l'informe Espècies amenaçades, en el qual assenyalen les deficients mesures de protecció que hi ha sobre les espècies marines mediterrànies. L'informe alerta sobre la greu situació que passen les espècies marines comercials, que, tot i estar sobreexplotades, en la majoria de casos estan totalment desprotegides.

Segons el text, a l'Estat espanyol, les llistes vermelles de les diferents comunitats autònomes només recullen algunes d'aquestes espècies i, a més, són incoherents entre si. Per exemple, mentre que a les Balears únicament es reconeixen el seitó i el xanguet com a espècies en perill i el corball en perill crític, a Catalunya o al País Valencià no n'inclouen cap. A tot això cal afegir-hi la falta de mesures de gestió efectives.

L'informe també recorda que l'aqüicultura incrementa la pressió sobre les espècies de mida més petita, que s'utilitzen com a pinso, i deixa sense aliment els grans depredadors. En aquest sentit, Miquel Rafa, director de medi ambient de Caixa Catalunya, ha explicat que “l'objectiu final de l'informe és proposar a la UE que es reconegui l'estatus de conservació d'algunes espècies amenaçades i que es reforci la legislació comunitària en aquesta matèria”.

Jordi Ruiz, del servei de protecció de fauna, flora i animals de companyia, assegura que són conscients d'aquesta situació i que estan “completament d'acord” amb el text. Tot i això, ha volgut recordar que gran part de la competència en aquesta zona no és de la Generalitat, tot i que tenen clar que “cal treballar més en la conservació d'aquestes espècies”.