Al Maresme se li esgota la paciència
Un estiu més, el sud de la comarca no pot resoldre la regressió de les platges
L'Estat i la Generalitat es trobaran aquest mes per desencallar actuacions
Volen solucions a llarg termini
les platges no les pagarà sols Madrid
La regressió de les platges del Maresme ja sembla la cançó de l'enfadós. La pèrdua constant i sistemàtica de sorra al litoral del sud de la comarca s'ha convertint en un mal endèmic que, a hores d'ara, encara no té una solució. Un cop descartada per cara i ineficaç la regeneració a còpia de xuclar sorra del fons marí i abocar-la a la platja que es va aplicar anualment fins al 2010, ara l'Estat i la Generalitat plantegen aplicar actuacions concretes adaptades a cadascun dels trams afectats, que prèviament havien estat triats amb consens dels ajuntaments i seguint criteris diversos. Tan diversos com les solucions “a mida” que els tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van presentar a principis d'aquest any i que plantegen fins a sis accions per contenir la sorra entre Montgat i Mataró. L'informe, elaborat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (Ciirc), estableix com a condició imprescindible l'aportació de sorra al litoral per garantir una amplada de platja d'uns quaranta metres. A partir d'aquí, el problema consisteix a no perdre-la pels coneguts temporals i per les llevantades de la tardor que castiguen el litoral maresmenc.
Dics i/o espigons
Els tècnics van parlar aleshores de la construcció de dics i/o espigons de mides diferents amb un cost que va dels 5 als 30 milions d'euros. L'Estat, gestor del litoral i màxim responsable de la seva preservació, es va endur a Madrid l'estudi de la UPC i la resta d'estudis i documents que s'han fet al llarg dels anys amb relació a la regressió de les platges. Les dues administracions van quedar que es tornarien a reunir abans de l'estiu per “consensuar” quan i de quina manera es posava fil a l'agulla per resoldre el problema.
Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van confirmar la setmana passada que aquest mes de juny es tornaran a trobar amb els seus homòlegs del ministeri, una informació que des de Madrid també es va donar per vàlida. Tot i això, encara no hi ha un acord tancat pel que fa al dia i, mentre que la Generalitat assegura que serà aleshores quan l'Estat els presentarà el document definitiu sobre les actuacions que es faran al litoral, el govern espanyol manté que fa dies que a Barcelona ja disposen de l'esborrany de les seves conclusions i que, per tant, ja saben per on aniran la cosa.
Sigui com sigui, sembla que el procés continua i que es concretarà en breu. Tot i així, l'Estat fa un pas més per discutir un aspecte que semblava clar: el finançament de les obres al litoral. L'administració espanyola precisa que qualsevol actuació que es faci a les platges del Maresme no la pagarà únicament Madrid i “s'haurà d'arribar a un consens amb la Generalitat per determinar com es reparteix el cost”.
Paciència al límit
D'altra banda, al territori es mantenen alerta en vista dels pròxims moviments que han de tenir lloc als despatxos. Jordi Mir (CiU), portaveu de la comissió de municipis afectats i alcalde de Cabrera de Mar, un dels espais més castigats per la pèrdua de sorra, es mostra esperançat que la solució arribi aviat, però no estalvia crítiques a un procés que s'ha eternitzat. “Els estudis dels experts estan fets i ara només cal que es posi calendari a les actuacions i que es trobin els diners per fer-les”, assenyala. Mir afirma que el consens entre ajuntaments es manté i que no hi haurà enfrontaments quan s'estableixin les prioritats. “No és important per on es comenci, sinó que es garanteixi que es treballarà en tots els trams malmesos i que el territori no en quedi al marge”, indica. Per Mir, és imprescindible que hi hagi “una intervenció que garanteixi per molt temps l'estabilitat de les platges”. L'alcalde diu que a Cabrera es viurà un dels pitjors estius pel que fa a la falta de sorra. “Però confiem que s'arregli una vegada per totes.”
Badalona demana compensacions per als pescadors
L'Ajuntament de Badalona instarà la Generalitat a fer-se càrrec dels costos de les xarxes foradades dels pescadors, que es fan malbé a causa de les deixalles que hi ha al litoral. En les pròximes setmanes, el consistori farà arribar una instància a la direcció general de Pesca, que s'afegirà a la que enviarà la confraria de pescadors per demanar una compensació. Es tracta d'un acord de la comissió de treball per estudiar la presència de sòlids flotants a les platges de Badalona, que també ha decidit crear un protocol de registre i contrast de dades que permeti detectar les anomalies al litoral de manera immediata. La comissió no ha pogut determinar quin és el motiu pel qual alguns estius apareixen sòlids flotants a la platja sense un episodi de pluja intensa. La coordinació entre l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els pescadors de la ciutat servirà per registrar quan es produeixen episodis de pluja, quan hi ha abocaments directes al mar i quan els pescadors detecten els sòlids flotants. D'aquesta manera, es vol determinar si hi ha relació directa entre aquestes situacions. L'Ajuntament es farà càrrec aquest estiu del cost d'una embarcació per a la recollida de sòlids flotants, que estarà activa des del 15 de juny fins al 15 de setembre, i ha reclamat a l'ACA la necessitat que n'hi hagi una altra. “L'Ajuntament és el que rep totes les queixes, però el marge de maniobra és limitat”, es lamenta la regidora de Medi Ambient, Sònia Egea.
