Pacte per a la regeneració de les platges del Maresme
El govern i els sis municipis afectats consensuen una desena de trams que requereixen una actuació més urgent
Amb el projecte conjunt enllestit trucaran a la porta del ministeri per demanar que hi inverteixi
Granet a granet. El llarg camí per garantir l'estabilització i frenar la regressió de les platges del Maresme va escriure ahir un nou capítol en què els protagonistes, per primer cop, veuen un futur comú. Segons ha pogut saber aquest diari, representants de la direcció general de Ports i Transports de la Generalitat i els consistoris de Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat van compartir ahir taula per debatre i consensuar quines han de ser les actuacions prioritàries a desenvolupar en el litoral del territori.
Dels 26 trams considerats com a susceptibles de ser millorats, només una desena van superar l'últim sedàs. Van ser escollits per consens i sota criteris tan diversos com ara resoldre la perillositat dels efectes d'un temporal a la via del tren de la costa i garantir que la sorra s'hi podrà mantenir estable independentment de l'estat de la mar. Amb aquesta llista sota el braç, els tècnics s'encarregaran a partir d'ara d'estudiar a fons cada tram i resoldre quines solucions mediambientalment sostenibles s'adeqüen millor a les característiques de cada platja.
Fonts properes a la reunió afirmen que no hi ha una resposta idèntica per a cada problema. “Hem pensat globalment per poder actuar localment”, apunten les mateixes fonts, que remarquen que cadascuna de les decisions que es prenguin hauran de tenir molt en compte les possibles conseqüències que provoqui en el municipi veí.
De moment, i amb els deures mig enllestits, ajuntaments i Generalitat s'han donat fins a principis d'any per començar a pactar un calendari de futures regeneracions, unes actuacions que necessitaran la participació econòmica de l'Estat, responsable últim de la gestió del litoral. “Creiem que obtindrem el suport de Madrid, perquè el projecte que presentarem haurà estat pensat des del territori, amb solucions per les platges que, si bé no són definitives, com a mínim no seran tan poc estables com l'abocament de sorra del fons marí que s'ha practicat fins ara”, avancen els afectats. Es desconeix de moment on començaran els treballs, però tot apunta que Montgat podria ser el primer beneficiari: “Els temporals de llevant són els que més afecten les platges, per això és molt probable que s'actuï en el municipi més a ponent i es vagi pujant per la costa.” Tot i això, hi ha el compromís que no hi haurà baralles a l'hora de decidir l'inici dels treballs, perquè el consens entre els consistoris, que fins fa poc feien la guerra pel seu compte, ara és evident.
El juny passat, a Cabrera de Mar, una primera reunió amb experts i polítics ja va deixar clar que garantir que tot el litoral del Baix Maresme tindria sempre platja és, avui, impossible. Per corroborar-ho, sobre la taula s'amunteguen una seixantena d'estudis que barregen solucions molt diverses i que, com a conclusió, recomanen “vestits a mida” per a cada tram de la costa maresmenca.
Coincidència política i efectes de la crisi
teresa márquez
La coincidència d'un mateix color polític a tots els ajuntaments del Baix Maresme afectats per la històrica pèrdua de sorra a les platges, el Consell Comarcal i el govern de la Generalitat ha estat un aspecte decisiu a l'hora de trobar punts d'entesa per a les solucions del litoral del sud de la comarca. Sota el paraigües de CiU s'aixopluguen interessos comuns i es dispersen accions individuals de cada consistori que sovint no aconseguien traspassar la porta de l'administració corresponent. A més, aquesta unió ha donat pes a la reivindicació d'una zona que, tot i no viure del turisme de platja, sí que exigeix poder gaudir d'una costa en millors condicions.
D'altra banda, es manté el compromís de la Generalitat que els ports continuaran pagant l'aportació a les platges de la sorra que s'acumula als espigons com a efecte dels temporals fins que no s'hagin dut a terme les actuacions previstes. En tot cas, es tracta de buscar, en una època de recessió com l'actual, el màxim profit i l' optimització dels diners públics i superar la imposició marcada als despatxos de Madrid amb regeneracions realitzades a destemps, sense un coneixement profund del litoral del territori i que han tingut una durada tan efímera com ineficaç.
