Ara és el moment del ferrocarril

Contràriament al que pensen alguns analistes, la nostra visió del tema de les infraestructures a la demarcació de Tarragona és fortament optimista. Deixarem per a un altre dia el tema del decidit, i recent, impuls a l'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida-Sant Sebastià), i l'anunci d'aprovació definitiva, que no encara licitació, de l'autovia A-7 en el tram comprès entre l'accés a la Móra i Vilafranca del Penedès. Són dues notícies que cal seguir atentament.

Avui ens voldríem referir exclusivament al tema del ferrocarril a les comarques de Tarragona, sobre el qual incideixen tres esdeveniments recents.

1) Per ordre cronològic, començarem per l'anunci del Consell de Ministres del 18-12-2009, pel que autoritza al Ministeri de Foment a posar a licitació un «ramal de conexión en ancho ibérico desde el cambiador de anchos y la estación Central hacia Tarragona, lo que permitirá la implantación de servicios de alta velocidad, en ancho variable, desde el centro de Tarragona». Atents al concepte remarcat en negreta.

2) La segona notícia és l'anunci de Foment de l'adjudicació de l'estudi informatiu de la línia d'alta velocitat Castelló-Tarragona del corredor del Mediterrani. Això significa que, de l'única via en ample ibèric que existeix actualment entre Vandellòs i Tarragona, es passarà a dues d'ample ibèric i dues d'ample UIC.

3) La tercera, de caire més territorial, és l'aprovació definitiva del pla territorial parcial del Camp de Tarragona. De l'apartat ferroviari cal destacar la inclusió del desitjat bypass que elimina la situació en cul-de-sac prevista, i la plasmació sobre el mapa de l'alliberament de la façana marítima amb el trasllat cap a l'interior de la línia fèrria. També hi ha aspectes molt positius referits a altres temes, que comentarem en una propera ocasió.

Aquestes expectatives estan bé des del punt de la planificació, però estem massa acostumats que des de la planificació de les infraestructures fins a la seva materialització puguin passar massa coses que impedeixin que siguin una realitat. És aquí on hem de ser presents com a plataforma ciutadana.

Ara bé, si bé valorem que els fets comentats compleixen en part els objectius de la plataforma Tarragona Bypass, cal encara un altre pas endavant per assolir-los d'una manera més satisfactòria.

1) Primer cal que el ramal de connexió anunciat pel Consell de Ministres el 18-12-2009 en ample ibèric sigui com a mínim d'ample mixt amb tres rails. Això permetrà el trànsit de tota mena de trens i podria estalviar el pretès intercanviador abans de l'estació al sud de l'aeroport.

2) El segon punt a millorar és el plantejament, o com a mínim l'anàlisi de l'alternativa, del bypass curt presentat que proposa una connexió immediata amb el mateix corredor del Mediterrani sense travessar el riu, seguint-lo en paral·lel fins a l'alçada de Sant Salvador.

3) El tercer és l'estació intermodal: demanem la simplificació d'estacions, proposant una estació única per a les rodalies, mitjana distància i alta velocitat, dotant-la d'una veritable intermodalitat on, d'un cop per tots, confluïssin tots els sistemes de transport començant pel principal, que és el del vianant. La distància d'uns 1.500 metres entre el Francolí i la font del Centenari suposa prop de 20-25 minuts caminant. Pot semblar molt pel que estem acostumats a Tarragona, però pensem quants cops no hem fet distàncies similars a Barcelona (la distància equival a la llargada del passeig de Gràcia des de la Diagonal fins a plaça Catalunya).

Tot i que l'avanç respecte de la situació de fa vuit mesos és espectacular, encara no hem arribat al punt de destí. Arran de l'anunci del 18-12-2009, l'Ajuntament i la Cambra de Tarragona es van dirigir al director general de Infraestructuras Ferroviarias, Carlos M. Juárez, per sol·licitar diversos aclariments, que es reforcen amb les dues notícies que han arribat després.

Ara, més que mai, és el moment d'arrencar el compromís de l'administració perquè Tarragona tingui una estació intermodal urbana.

Hem de trobar l'interlocutor adient que sembla que és al Ministeri de Foment, que ha de rebre, i atendre, les nostres legítimes sol·licituds que estan fonamentades en una situació real, i amb una aportació d'usuaris molt superior a d'altres zones més afavorides per les inversions del Ministeri. Coneixem que el nostre Ajuntament i altres entitats s'estan movent en aquesta línia però ara no podem defallir. Tota la plataforma pel bypass i tot el moviment Mou-te hi poden donar el suport social necessari. Ens ho podem creure tot, però fins que Tarragona no estigui connectada realment en alta velocitat i tingui una estació intermodal la pressió ciutadana no pot parar.

Com a comentari final, sembla que ja s'ha entès que la demarcació de Tarragona necessitava una xarxa de rodalies. Properament analitzarem també el tema del tramvia, Tramcamp o Tramt, que sembla haver millorat la seva definició i traçat.