La penitència de ser usuari de rodalies

Capcots, resignats i en silenci. Així enfilaven l'avinguda de Martí Pujol de Badalona centenars d'usuaris de Renfe procedents del Maresme que ahir es van trobar que el tren no anava més enllà i calia buscar alternatives per arribar a Barcelona. Amb pressa, miraven de cobrir els poc menys de 400 metres que separen l'estació de tren de Badalona de la parada de metro de Pompeu Fabra. Sabien que tornarien a fer tard a la feina, a la universitat o a la visita al metge, però tampoc era el primer cop. La indignació sortia tan aviat com es posaven a explicar el seu cas personal. Si als túnels hi havia fum, els usuaris, per poc que els preguntessin, treien foc pels queixals. Estudiants, oficinistes o jubilats ho patien igual mentre avançaven en una mena de manifestació silenciosa, la processó anava per dins, conscients de la penitència que han de pagar pel fet de ser usuaris de rodalies de Barcelona. “Si no és un incendi, és una avaria i, si no, el robatori de cable de coure”, es lamentaven. Després de 168 anys en funcionament, ser usuari de la línia de tren més antiga de l'Estat i la més utilitzada de les de rodalies de l'àrea de Barcelona, no és garantia d'arribar a l'hora. Alguns encara tenien ànims per fer-se fotos i publicar bromes a les xarxes socials, això sí, abans d'arribar a Pompeu Fabra. El col·lapse a la parada de metro era tan gran a primera hora del matí que costava treure el mòbil de la butxaca en uns vagons on els viatgers s'encabien com sardines en llauna, i que no donaven a l'abast. Sortien plens des de la primera estació de la línia 2 i això complicava la vida als usuaris que s'esperaven al llarg del recorregut del metro fins al centre de Barcelona. El Joan, professor universitari, explicava que ja fa anys que és capaç de detectar per on falla la xarxa de transport públic en funció dels grups d'alumnes que arriben tard a classe. Ahir segur que van ser la gran majoria dels de fora de Barcelona.