Tot és qüestió d’un 6 i d’un 9. Fa vint anys, poc abans del canvi de mil·lenni, quan el paisatge urbà estava més habituat a les cabines telefòniques i no a veure vianants, amb el cap cot, consultant els telèfons mòbils, es va establir l’obligatorietat de marcar el prefix territorial per a totes les trucades. Fins llavors, dins la pròpia demarcació es podia marcar directament el número de telèfon fix de sis o set xifres. Afegint-hi el prefix, doncs, tots els números passaven a ser de nou xifres.

La matinada del 3 d’abril del 1998, es va establir aquest nou sistema de numeració, determinat pel Plan Nacional de Numeración i seguint una recomanació europea perquè els estats homogeneïtzessin el servei de telefonia. El sistema anterior estava operatiu des dels anys seixanta, quan van desaparèixer les operadores que connectaven personalment els usuaris. El canvi va anar precedit d’una campanya publicitària El telèfon del teu veí comença per 9 i avisos per carta als abonats. S’ha de pensar que era un canvi d’hàbit important per als usuaris que, fins aleshores, només marcaven el prefix provincial quan havien de fer trucades des d’una altra demarcació de l’Estat espanyol. Telefónica va establir un període de transició fins al 5 de juny del 1998, admetent les trucades que es fessin sense marcar el prefix.

La inclusió dels prefixos –tots començaven per 9– a l’hora de marcar els números telefònics convencionals va obligar a canviar la numeració dels telèfons mòbils que començaven per 9 a fer-ho per 6. Així, el pas del 9 al 6 permetia identificar fàcilment totes les trucades fetes des d’un mòbil.

Fa dos anys, l’abast de la tecnologia, i en especial de la telefonia, es va posar de manifest quan l’Estat va començar a patir saturació de números de telèfon en algunes demarcacions. L’escassetat de números disponibles amb el 972 va obligar a habilitar el rang del 8 inicial i utilitzar el 872 en el cas de les comarques gironines. L’agost de l’any 2016, ja hi havia clients gironins que donaven d’alta una nova línia havent rebut un número que començava per 872, tot i que encara hi havia marge, amb un 79% d’ocupació del 972. Una situació similar ha passat amb el 6 dels mòbils: arran de la gran demanda existent, el 2010 es va aprovar poder assignar línies que comencessin per 7.

Les cabines, però, són el símbol que millor exemplifica els canvis que, les últimes dècades, hi ha hagut en la telefonia mòbil: cada vegada n’hi ha menys: A tota la demarcació, amb dades del 2016, només en queden 262. Tot i que la normativa vigent que marca “el servei universal” teòricament estableix que hi ha d’haver un telèfon públic en cada població de 1.000 habitants, el cert és que, segons les dades de Cabitel –la filial de Telefónica encarregada del servei–, gairebé dos de cada tres municipis de la demarcació no en tenen.