Terapeutes de quatre potes
Les intervencions i teràpies amb gossos guanyen pes als grans hospitals del país
Sant Joan de Déu, el pioner, ja hi ha implicat 65.000 nens sense registrar ni un sol incident
Els estudis clínics n’avalen el benefici en salut mental
Si els gossos són a les teràpies de salut mental, les crisis baixen clarament
Pimba, Sopa, Nina, Poma, Sugus, Lluna, Puzzle… i així fins a una vintena de membres formen part de la plantilla més peluda i animal de terapeutes que assisteixen diàriament als hospitals catalans amb la feina de guarir els seus pacients. Es tracta de l’equip de gossos ensinistrats pel Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), una entitat amb més de 15 anys d’experiència en aquest camp.
L’hospital Sant Joan de Déu va ser el primer centre hospitalari de l’estat que va crear, el 2010, una Unitat d’intervencions assistides amb gossos. L’objectiu va ser des de l’inici treballar, mitjançant la interacció amb l’animal, els aspectes emocionals, físics o socials dels nens tractats a l’hospital per motivar-los en el seu procés de recuperació, així com reduir l’estrès propi de l’hospitalització.
Al principi, les intervencions assistides amb gossos es dirigien únicament als infants ingressats al servei de psiquiatria i psicologia, que rebien la visita de dos gossos un cop per setmana. Però els resultats van ser tan bons que des de llavors la iniciativa no ha deixat de créixer: ara les visites són diàries i hi ha pocs espais on aquesta àmplia plantilla de cans no hi tingui accés.
Se’ls pot trobar a la zona de les consultes externes per fer més curta l’espera, a urgències per tranquil·litzar i distreure els petits en els moments crítics, a odontologia per calmar i entretenir els nens que són sotmesos a procediments dolorosos i a extraccions per esvair la inquietud abans de donar sang. Òbviament, també a les habitacions dels ingressats, per alleugerir l’estada
“Totes les intervencions es duen a terme amb un objectiu específic i ara cada dia tenim quatre gossos a l’hospital. Treballen sempre amb un professional especialista en teràpies assistides que vetlla pel benestar dels gossos i per l’assoliment dels objectius en funció de la capacitat de cada gos”, explica Eva Domènec, tècnica en intervencions assistides amb animals del CTAC. La seva entitat també col·labora amb altres grans hospitals del país, com Vall d’Hebron, el Clínic o Sant Pau, que tenen programes similars però de menys abast i més especialitzats.
Com es trien els gossos?
Les intervencions hospitalàries amb gossos estan altament especialitzades i controlades. Per tant, el procés de selecció i la idoneïtat dels cans per la feina que han de fer és molt important. “No hi ha races específiques que siguin millors o pitjors. L’important és l’individu. Cadascú, en funció de les seves característiques i aptituds, pot ser més o menys idoni per fer una feina, i el mateix passa amb els gossos amb aquesta. Per això el procés de selecció és superimportant, no volem que ningú faci un paper que no li agrada”, explica Domènec. Unes característiques bàsiques i comunes és que el ca tingui un bona socialització i obediència, que sigui un animal educat i equilibrat.
A Sant Joan de Déu, sempre van acompanyats per un professional tècnic ben format i tenen un espai especial per al descans entre sessions. “Fan una feina molt bonica, perquè estan molt estimulats i són molt estimats, i la fan el temps que ells decideixen: dos anys, vuit o el que cadascú triï. I cada dia, quan deixen de treballar a l’hospital, fan una vida de gos normal i corrent”, explica l’especialista de CTAC.
Segons les dades de l’entitat, des que es va iniciar el projecte, entre intervencions (per entretenir, calmar, distreure, socialitzar) i sessions de teràpia (on participa un professional mèdic de la casa) els gossos han interactuat amb uns 65.000 infants, controlats tots ells amb el nombre d’història clínica, i no s’ha registrat cap incidència negativa. Tot un èxit per a la iniciativa que està inclosa dins el programa Hospital Amic (també inclou musicoteràpia, artteràpia i els Pallapupes), que sota la direcció del departament de Child Life vetlla per disminuir l’impacte de la malaltia i l’hospitalització en els infants. “Els gossos formen part d’aquest hospital i són molts els professionals que els tenen en compte com un suport més a la seva feina diària”, diuen des del centre.
Per mesures de seguretat òbvies, aquests gossos reben un seguiment constant. Cada tres mesos se’ls fa un anàlisi de femtes; cada sis, un control veterinari general; anualment, la vacunació i una analítica de sang; i, a més, segueixen una pauta de desparasitació interna i externa més intensa que la resta d’animals domèstics. “Tot i això, si hi ha cap comportament no habitual, com dormir malament o menjar poc, es queden a casa i no treballen”, explica Domènec.
Beneficis comprovats
“Els gossos aporten als infants una disminució de l’ansietat, una millor tolerància als procediments dolorosos i una ajuda en la rehabilitació motora. Ajuden clarament que l’entorn sigui més amigable i menys hostil”, explica la pediatra de l’hospital Germans Trias de Badalona Maria Méndez. A Can Ruti els gossos (d’una altra entitat especialitzada) van començar a intervenir a l’àrea de pediatria just abans de la pandèmia i ara, vist l’èxit de resultats, n’han ampliat la presència.
A nivell terapèutic, però, el seu paper principal és en l’àrea de salut mental. A l’hospital Clínic han comprovat científicament aquesta millora al servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil. Els nens de 6 a 13 anys “estan més tranquils i és més fàcil treballar els objectius si hi ha els gossos”, constata Elías Guillén. Ell és infermer especialista de salut mental i investigador principal de l’estudi que ha determinat que el nombre de crisis emocionals i agitacions que es presenten els dies amb intervencions canines és tres vegades menor que si no hi ha els gossos.
A més, l’assistència al centre també va ser major els dies amb presència dels animals. El centre ampliarà aviat aquest estudi amb adolescents i ho compararà amb un grup de control que no tindrà relació amb els terapeutes de quatre potes. “També mirarem si té més beneficis en funció de quines siguin les patologies a tractar”, explica Marta Garcia Giral, psiquiatra infantil del Clínic. Ara els gossos participen en teràpies de tota mena, des de trastorns d’autisme fins a conducta alimentària. “Són un gran facilitador, un enllaç emocional entre el terapeuta i el menor, i actuen com a catalitzador de la teràpia”, conclou la psiquiatra.
