Robots mascota ajuden els pacients amb demència
La residència Sabadell Gent Gran prova la teràpia amb gats i gossos cibernètics
Els ginys repliquen el batec del cor, obren i tanquen els ulls i responen al so i al tacte
Els resultats amb els residents són positius i el centre es planteja ampliar la plantilla robòtica
A la residència Sabadell Gent Gran, gestionada pel Consorci del Parc Taulí, s’ha dut la teràpia amb animals un pas més enllà, a una versió 2.0. Fa poc s’hi ha engegat un programa de teràpia amb mascotes, però en aquest cas robòtiques i adreçades a persones amb deteriorament cognitiu moderat i greu. Utilitza rèpliques de gats i gossos molt ben aconseguides i sofisticades, amb capacitat de reacció tant al tacte com si se’ls crida. Tots tenen batec simulat, obren i tanquen els ulls i miolen o borden. A més, els gats ronquen quan se’ls acaricia i els gossos es giren per ser gratats més. Els impulsors del projecte defensen que aquests robots també faciliten la connexió emocional de les persones que viuen amb demència.
“No tenim tractaments per revertir l’Alzheimer o altres demències, però sí que tenim teràpies per preservar al màxim el nivell cognitiu i fer que el deteriorament sigui més lent. Fem musicoteràpia, estimulació sensorial, exercicis cognitius i físics i també teràpia amb gossos. La pandèmia va provocar que s’aturés el programa, i les mascotes robots són una bona solució mentre planifiquem la reintroducció dels animals”, explica Pedro Cano, director de projectes i operacions de Sabadell Gent Gran.
El programa s’adreça a persones amb destresa manual suficient per sostenir o acariciar la mascota i amb poca interacció o participació en activitats del centre. Les intervencions es fan de manera individual o col·lectiva amb la col·laboració d’Amanda Quesada, terapeuta ocupacional, i duren entre deu minuts i mitja hora. D’acord amb la seva experiència en les primeres sessions, els animals artificials centren l’atenció, calmen i fan sentir bé els residents. “Són també un record sensorial important que fan que de manera espontània sorgeixin actituds de cura i protecció”, expliquen els impulsors.
Aquests animals artificials poden ser una bona opció per a persones molt afectades, a les quals les teràpies amb gossos i gats de veritat potser no els funcionin tan bé com a les que tenen menys problemes. Els cans no estan disponibles a qualsevol hora i, encara que estan especialment ensinistrats, tenen les seves necessitats i es cansen. Amb les mascotes cibernètiques, en canvi, n’hi ha prou amb tenir la bateria carregada i desinfectar-les després de cada sessió.
Els resultats de les primeres hores amb els robots són esperançadors. “Ja hi ha cinquanta persones que han fet aquestes sessions i el grau adherència és molt alt, pràcticament totes continuen amb més o menys intensitat. A més, estem seguint valors relacionats amb l’agitació, ansietat i qualitat de vida dels usuaris, i d’aquí a uns mesos valorarem els resultats”, explica Cano. Esperen que millori l’activitat, l’atenció i la comunicació dels residents, i que l’agitació minvi.