Menstruació a la carta

La moció de la CUP perquè als tallers d'educació sexual que s'imparteixen als instituts de Manresa s'informi de l'existència d'altres mètodes d'higiene menstrual alternatius als tampons i les compreses, com poden ser les copes menstruals o les esponges marines, ha aixecat la polèmica i no ha faltat qui acusi els cupaires de propugnar una certa tornada al passat. Algunes dones, que consideren els tampons l'invent del segle, s'han imaginat tornant a rentar les compreses a mà. I se n'han fet creus. Però, lluny d'atiar el foc del debat, tant els ginecòlegs com les llevadores, més avesats a tractar el tema amb les interessades, conclouen que no es tracta d'optar entre un mètode o un altre com a fórmula general, sinó que cada dona sàpiga que té diferents opcions i que pot escollir la que per a ella sigui la més còmoda. “Abordem el tema des de la dignitat de la dona i incidint molt en el tema de la higiene. Després cada una d'elles, depenent de la seva individualitat i de les seves circumstàncies, haurà d'escollir”, afirma la presidenta de l'Associació de Llevadores de Catalunya, Gemma Falguera.

Perquè si una cosa és clara, segons els professionals, és que cada mètode té pros i contres. I per tant les copes menstruals són tan vàlides com els tampons o les compreses. “Hi haurà dones que no voldran manipular la vagina i preferiran objectes d'un sol ús, i en aquest cas triaran les compreses, i n'hi haurà d'altres que preferiran un mètode ecològic, més sostenible i més econòmic com són les copes menstruals”, subratlla Falguera.

Núria Parera, cap de l'àrea de ginecologia de la infància i l'adolescència de Salut de la Dona Dexeus, hi està totalment d'acord. “Les copes ja fa més de cinquanta anys que es fan servir als Estats Units i aquí ja es venien a les farmàcies fa deu anys. Durant temps va tenir un ús minoritari, i ara s'està estenent perquè hi ha més empreses que les fabriquen”, explica.

Des d'aquest punt de vista, les copes menstruals van lligades al boom dels productes ecològics i a un determinat estil de vida. Però en tot cas, no és una opció que es pugui recomanar de manera generalitzada, com tampoc es pot fer amb els tampons. “Això mai. És una decisió personal. Hi ha mares que volen que la seva filla usi tampons i elles no volen. Això és el mateix. Jo, per exemple, si em ve una nena de 10 anys que li ha vingut la regla no li recomano la copa, li dic que provi primer amb coses més petites, com els tampons”, explica Parera, tot i que aclareix que, encara que la copa pot semblar gran, “la vagina és més gran i hi cap perfectament”.

En la tria la dona no s'ha de sentir pressionada. Ni ha de pensar que un sistema és més higiènic. La higiene depèn dels hàbits. “Hi ha estudis que diuen que les copes s'han de buidar cada tres hores, però això també dependrà de la quantitat de regla”, destaca Falguera. Els tampons, segons recorda Parera, “fa més de cinquanta anys que es fan servir i les principals marques els han sotmès a estudis toxicològics i dermatològics rigorosos abans de comercialitzar-los”. Tot i així, pot haver-hi dones que no els tolerin o que siguin especialment sensibles a la cel·lulosa de què estan fets. “Per això cal insistir que la tria ha de ser personal”, remarca Parera, que recorda que en alguns casos, com pot ser una competició esportiva d'alt nivell o un viatge, la dona té l'opció de no tenir la regla. És el que els metges defineixen “manipulació menstrual”, que no és gaire diferent de menstruació a la carta.