El govern demana a AENA que subvencioni rutes a Girona per mantenir-hi els viatgers
Creu que els guanys de l'aeroport poden servir per pal·liar un descens de fins a 2 milions per l'aterratge de Ryanair a Barcelona
Nadal va defensar que el nou model que proposa Foment de gestió aeroportuària és una millora respecte a l'actual, i que hi ha escletxes que afavoreixen una gestió individualitzada dels aeroports, fins i tot amb llibertat per decidir les taxes. Aquest és ara mateix el cavall de batalla, en un context on la competència entre aeroports per atraure companyies i viatgers és una realitat a tota Europa tret de l'Estat Espanyol. Nadal va posar l'exemple de l'aeroport de Girona, on l'impuls en la promoció per part de les institucions gironines i el sector privat, i «la bona gestió» de l'infraestructura que ha fet AENA, han permès superar els 5 milions de viatgers. Nadal, però, va insistir que el govern continuarà reclamant el traspàs a la Generalitat de l'aeroport, opinió que està secundada pel president de la Diputació, Enric Vilert.
L'aterratge de Ryanair al Prat, però, pot suposar, segons Nadal, pèrdues de fins a 2 milions de passatgers a Girona, en funció de la política que emprengui la companyia irlandesa. Per això, creu que l'aeroport de Girona «ha de reaccionar, i com que és dels que té beneficis en la xarxa d'AENA, seria bo poder-los invertir en una reducció de tarifes o en subvenció de rutes», va dir; per exemple, col·laborant amb Agi, l'ens que promociona l'aeroport. Tot i així, Nadal creu que les instal·lacions de Vilobí no baixaran en cap cas dels 3 milions de passatgers.
En una ponència que va tenir lloc al matí, el director de l'aeroport de Girona, Lluís Sala, va posar precisament com a eina de creixement disposar d'una companyia important que hi instal·li la base, tal com ha fet Ryanair a Girona. Sala va apostar per buscar complementarietats amb l'aeroport del Prat, però va assegurar que el model de Girona té futur, perquè s'ha anat adaptant a les necessitats que reclamen les companyies. D'entre la resta de ponents, va destacar Ken O'Toole, de Ryanair, que va explicar que la companyia moderarà en els anys vinents el seu creixement, i que a l'Estat Espanyol necessita que AENA redueixi les taxes per tenir percentatges de creixement superiors als d'altres països.
«Cal compromís de les administracions per mantenir el nivell a Girona»
Noves rutes a l'estiu
L'aeroport de Girona disposarà aquest estiu de diferents rutes noves. D'una banda, la companyia Ándalus començarà la setmana vinent a operar el vol entre Girona i Maó, i el seu conseller delegat, Fernando Guerrero, va admetre ahir que per ara no posaran en servei la ruta entre Girona i Santiago de Compostel·la, perquè tenen indicis que Ryanair també vol oferir aquest vol: «I contra ells no podem competir.» En tot cas, estan estudiant planificar una altra ruta. Ryanair també va anunciar un vol a la ciutat francesa de Poitiers a partir del juny. D'altra banda, el director de l'aeroport, Lluís Sala, va explicar que la companyia polonesa Lot començarà a l'estiu a operar des de Girona, amb tres vols que connectaran amb Polònia. Un serà a Varsòvia, un altre a Cracòvia i un tercer segurament a Gdansk. Per Sala, això permetrà incrementar les relacions amb un mercat polonès que és dels que més està creixent a Europa.
Model i taxes, a debat
El model de gestió aeroportuària de l'Estat espanyol i les taxes que aplica el govern van centrar bona part dels debats. Tant els representants de companyies concretes com de les patronals del transport aeri van coincidir que en l'actualitat els aeroports competeixen entre ells per aconseguir viatgers i atraure companyies, un fet que no es dóna a l'Estat Espanyol pel model de gestió centralitzat i únic d'AENA. Si bé es va reconèixer que els canvis que ha proposat recentment el govern són un pas endavant, l'Estat continuarà tenint la majoria al moment de prendre decisions. Per tant, es considera que tan sols es tracta d'una reforma d'un model de gestió antic, i no d'un de nou. Una conseqüència de tot plegat són les taxes de navegació aèria, que són les més altes d'Europa, i que ara es volen reduir un 15% a través dels sous dels controladors aeris.
