El nombre de dies festius a les escoles dobla el de la majoria de països europeus
La dispersió d'aquestes festes «singulars» principalment religioses és un dels motius que porten a remodelar el calendari
Tal com s'indicava en l'informe que va elaborar el grup de treball que s'ha encarregat de fer diferents propostes sobre com ha de ser el nou calendari escolar a Catalunya –encarregat pel govern català–, la comparació del calendari que se segueix a les escoles de l'Estat –on hi ha petites diferències entre comunitats– i els de 24 països europeus posa de manifest el gran nombre de dies festius que s'anomenen «singulars» que es fan a les escoles de l'Estat, la majoria dels quals són de caràcter religiós. De fet, la gran majoria de països tenen molts menys dies festius: sis països en tenen tres i sis més en fan cinc, mentre que a les escoles estatals se'n preveuen dotze. Com que, a més, les festes estan molt disperses durant tot l'any, el que es pretén es concentrar-les en períodes més llargs, en sis blocs –al gràfic, alguns exemples– com passa a d'altres països.
A moltes escoles europees tenen un calendari dividit en sis blocs, però amb variacions. Tots inclouen vacances per Nadal, Setmana Santa i l'estiu, però els altres tres blocs estan representats de manera desigual en els altres països. Això sí, 19 dels 24 països que s'han estudiat des del grup de treball tenen les anomenades «vacances de tardor» i la pràctica majoria programen vacances per carnaval. A les escoles de l'Estat espanyol se situen entre tres i sis dies per al carnestoltes i altres dies festius depenent de les comunitats autònomes, amb llibertat per a les escoles per tal que decideixin quins han de ser aquests dies. A les comunitats autònomes els calendaris són similars i la suma de dies lectius és de 175 en totes, tot i que hi ha excepcions a primer i segon de batxillerat.
L'informe també analitza la concentració d'hores lectives diàries, tot i que en el gràfic annex no s'hi han incorporat les hores de més que suposa per a l'educació primària a Catalunya la implantació de la sisena hora. Així, a secundària es fan 1.050 hores anuals, per sota únicament d'Holanda, on en fan 1.260. I a primària se'n sumen 810, tot i que, si s'hi incorporen les 176 de la sisena hora, a Catalunya se'n treballen 986 cada any; cap altre país fa tantes hores a primària. Moltes hores però menys dies lectius. A Catalunya es fa pràcticament el mateix nombre de classes que a Grècia, a Suècia i a Bulgària, però l'alumnat català està moltes més hores al dia a l'escola.
Jornada intensiva
La proposta de calendari inclou començar el curs vinent el 7 de setembre, una setmana després que els docents. Les vacances de Nadal seran similars a les actuals, del 23 de desembre al 6 de febrer, i s'incorpora una setmana de vacances, a finals de febrer o començaments de març, amb possibilitat que els serveis territorials puguin adaptar-ho. Es mantenen les festes de Setmana Santa i el final de curs es preveu pel dia 22 de juny, tot i que s'allarga l'estada del professorat al centre fins al 7 de juliol.
El calendari escolar fa avançar al febrer la preinscripció, concretament del 2 al 16 (fins ara es feia al març), i també s'avancen les oposicions i l'assignació de places. Així mateix, la jornada intensiva que molts centres fan al juny desapareixerà, excepte en l'educació postobligatòria.
El Consell Escolar veu bé la reforma per «racionalitzar» la distribució dels dies festius i les vacances
m.c
El Consell Escolar de Catalunya ha acceptat l'aplicació de reforma del calendari escolar pel curs vinent ja que considera, com indica en l'informe que va fer públic després de veure la proposta del departament, que la iniciativa té com a objectiu «la millora del calendari per racionalitzar-ne la distribució, la programació, l'extensió i l'articulació amb les propostes pedagògiques que proposa el sistema educatiu». Veuen necessari que s'escurcin els períodes de vacances dels alumnes i que es racionalitzin els períodes lectius per aproximar el calendari escolar de Catalunya als models europeus «que racionalitzen el temps de treball i de descans», però que, sobretot, «s'ajusten millor als criteris educatius». El Consell, però, recomanava que es tinguin en compte alguns aspectes, com ara que els equips docents tinguin temps per preparar les tasques organitzatives i de coordinació abans de l'inici de curs, d'una banda, i que s'asseguri que les obres a les escoles estiguin acabades abans de l'inici de curs, de l'altra. A més, es diu que alguns centres fan activitats d'estiu que s'han de coordinar. Tot i que no s'hi oposa, el Consell Escolar vol que hi hagi un consens per a l'aplicació del calendari.
El Consell Escolar ja havia posat de manifest fa temps que el total de dies de vacances escolars dels alumnes catalans, tot i no ser diferent del que tenen els altres països europeus, tenen una distribució estranya al llarg del curs. La concentració que qualifiquen d'«excessiva» de vacances a l'estiu i l'existència de períodes lectius molt llargs són dos dels factors que es consideren més negatius. Pel que fa a les vacances d'estiu consideren que les 11 setmanes que es fan ara és massa temps per als alumnes, que es desvinculen de l'activitat escolar. Així, proposen anar cap a una reducció del període de vacances que s'hauria de compensar amb augments durant les altres franges de dies lliures de l'any. S'està a favor d'un calendari més racional amb uns períodes lectius més homogenis i una redistribució de les vacances que vagi de bracet amb la programació dels centres.
Tot i el vistiplau del Consell Escolar els sindicats s'han mostrat contraris a la proposta de calendari i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) reclama a la Generalitat que assumeixi l'organització d'activitats per als alumnes en la setmana de vacances del febrer. La Generalitat deixa en mans dels ajuntaments i les associacions de pares i mares la responsabilitat d'organitzar o no activitats. La previsió del departament és de convocar ajudes per a les AMPA i els ajuntaments, com es donen ara per a l'organització d'activitats les dues setmanes de vacances de setembre i l'última de juny.
