A l’educació li cal el 6% del PIB

El curs que avui comença incorpora un seguit de novetats que milloren el sistema i que satisfan “relativament” els responsables del Departament d’Educació. “No podem dir que això és espectacular. Espectacular ho serà quan puguem tenir un pressupost del Ministeri d’Educació, del Departament d’Educació i dels ajuntaments dedicat a l’educació que superi el 6% del PIB.” Així de contundent es va mostrar dilluns la consellera d’Educació, Anna Simó, en la presentació del curs escolar i les novetats que s’incorporen, una constatació en què coincideixen els diversos agents educatius, inclosos els sindicats que avui han convocat vaga per exigir la reversió de les retallades del 2011.

Segons les últimes dades de l’Idescat, corresponents al 2020, la despesa pública en educació és d’un 4,2% del PIB, tenint en compte l’aportació de les diferents administracions i universitats públiques. Això es traduïa en 8.973 milions d’euros. Segons les dades del departament, la xifra va pujar a 9.766 milions el 2021, un increment del 8,8%. Però no s’arriba encara al 6% del PIB que la llei d’educació de Catalunya (LEC) valorava el 2009 com el mínim necessari per assolir els objectius, tot fixant-se en els països europeus que excel·leixen en educació.

Els sindicats alerten fa temps que el pressupost de la Generalitat és d’escassament el 3%. Tot i tenir els pressupostos “més expansius de la història”, com va defensar el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en el moment en què es van aprovar els 6.826 milions, un 11% més que l’any anterior. El govern va defensar que es pretenia transformar i enfortir el sistema educatiu amb accions com la gratuïtat de l’escolarització d’infantil 2, la reducció progressiva de ràtios als 20 alumnes a infantil 3 i un increment de professionals. Són polítiques que continuen i es reforcen aquest nou curs.

El departament ha posat en marxa una sèrie de novetats per al nou curs que volen incidir en la millora educativa, segons va defensar dilluns la consellera. Hi ha un increment de recursos en el personal. S’incorporen a la plantilla 1.190 docents més, concentrats sobretot a la formació professional, els únics estudis en què creix el nombre d’alumnes matriculats –la davallada de la natalitat ha deixat 20.000 alumnes menys a les etapes d’infantil i primària–. També entra al sistema nou personal d’administració i serveis i d’atenció educativa –468 dotacions, de les quals 338 formaran part de la plantilla estructural.

L’increment de recursos arriba també a l’escola inclusiva. És un dels principals reptes de l’educació, com estableix la LEC: “Adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat.” Aquest manament està desplegat per un decret del 2017, però com alerten tant famílies com centres educatius, i també el Síndic de Greuges, no s’ha dotat de prou recursos. Sobretot personals, per atendre l’alumnat amb necessitats especials dins les aules ordinàries. El 2023 el pressupost que Educació ha destinat a l’escola inclusiva ha estat de 591 milions. Aquest curs la partida s’incrementa amb 25 milions més respecte de l’anterior, cosa que es tradueix en la contractació de 355 nous professionals. La filosofia és enfortir els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica per millorar la detecció de necessitats i garantir l’acompanyament d’alumnes i famílies, segons el departament. Es reforça també el monitoratge.

Hi ha també avenços pel que fa a la segregació escolar. Per ajudar els centres a escolaritzar l’alumnat més vulnerable, les escoles públiques van començar a rebre el curs passat 384 euros per cada alumne que comencés I3 i primer d’ESO, i 988 en el cas de les concertades. Aquestes es van queixar que, a banda de no cobrir tots els nivells, aquest ajut va arribar pràcticament a final de curs. Simó va explicar que aquest curs arribarà abans, al gener. La Fundació Escola Cristiana, que agrupa uns 400 centres concertats, valora positivament l’avançament. Alerta, però, que les escoles més perjudicades pel retard són les que tenen més alumnat vulnerable. “Comparteixen material, llibres, fan recollida de material antic d’altres famílies..., però hi ha escoles que s’han d’endeutar. A més, tot i aquest ajut, no es cobreix la totalitat del cost de la plaça escolar d’aquests alumnes”, segons una portaveu.

Aquest curs també es vol dur a terme un pla de millora de biblioteques escolars, per intentar pal·liar els mals resultats en comprensió lectora, després d’haver constatat el curs passat que els alumnes catalans estan a la cua de l’Estat. Aviat es farà públic el resultat de les proves de competències bàsiques del curs passat, i Simó ja va avançar que seran similars als de cursos anteriors. Continua, a més, el pla d’impuls del català als centres educatius.