Un curs en l’aire
L’evolució de l’epidèmia no permetrà tornar aviat a classe i Educació treballa per garantir l’ensenyament a distància
Passat Setmana Santa, s’estudiarà com s’aborda el tercer trimestre del curs escolar i de quina manera s’avaluarà
Ja fa disset dies que el Departament d’Educació va decretar el tancament de les escoles amb motiu de l’epidèmia del coronavirus. Una clausura que en principi havia de durar catorze dies i que es va allargar fins a l’11 d’abril coincidint amb l’ampliació de l’estat d’alarma decretat pel govern estatal. Durant aquestes dues setmanes, els centres educatius han posat en marxa, de manera desigual i amb la improvisació a què obliga una situació tan sobtada, sistemes d’aprenentatge a distància que van des d’una llista de tasques enviades per correu –de vegades, ni això– fins al treball diari amb les diverses plataformes virtuals. L’evolució de l’epidèmia, però, no permet preveure tornar aviat a classe, i les administracions ja estan treballant amb una estratègia a llarg termini. La ministra d’Educació, Isabel Celaá, va assenyalar dijous passat que confia a “poder atendre alumnes de manera presencial a final de curs, encara que siguin quinze dies, per fer una repassada general”.
Un escenari, doncs, que cada cop més obre la porta a passar el tercer trimestre fora de les aules. Significa això que el curs es pot donar per perdut? Tant els experts consultats per aquest diari com els responsables d’Educació i les universitats hi coincideixen: ni serà un curs perdut, ni tots els alumnes l’hauran de repetir ni hi haurà un aprovat general. Ja s’han fet dos terços del curs, i el tercer trimestre s’avaluarà amb uns criteris que encara s’han d’establir i que tindran la flexibilitat necessària perquè cap alumne es vegi perjudicat per les circumstàncies excepcionals que vivim.
Es preveu convocar una nova conferència sectorial d’educació amb el Ministeri d’Educació i els consellers de les comunitats autònomes a partir del 12 d’abril. En aquesta trobada s’haurà d’establir com s’aborda l’ensenyament en el tercer trimestre i com s’avalua. Tot i que les competències en educació estan delegades a les comunitats, hi ha un comandament únic per part de l’Estat des del 14 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma. “El curs no haurà acabat el 12 de març”, va assegurar divendres el conseller d’Educació, Josep Bargalló, referint-se al dia que es va decretar el tancament. “Preveiem que podrem obrir presencialment en un moment o altre i, abans, podrem fer coses no presencials”, va dir. Tampoc es preveu allargar el curs fins al juliol per compensar el temps que els alumnes hagin d’estar a casa. “No volem no poder començar el curs al setembre”, segons Bargalló. És una decisió que comparteixen els diversos experts i, entre els motius, figuren la falta d’adaptació dels centres a la calor i les oposicions al cos docent previstes per al juliol –el departament es podria plantejar un ajornament si els sindicats ho demanen unànimement–. Vist que la voluntat és acabar el curs al juny i avaluar el tercer trimestre adaptant-lo a les circumstàncies, la conselleria d’Educació treballa a la recerca d’una fórmula per substituir les classes presencials.
Quan es va decretar la suspensió del curs escolar, Bargalló va deixar molt clar, i és una posició coincident amb la del ministeri, que l’ensenyament telemàtic no comptaria per a nota per la bretxa digital. No tot l’alumnat té accés a internet ni als dispositius necessaris per fer l’aprenentatge a casa; per això, puntuar el que es pugui aprendre fora de les aules podria crear desigualtats. Després de Setmana Santa, es prendran decisions sobre com s’afrontarà el tercer trimestre, i el que s’hagi ensenyat telemàticament entre el dia 12 de març –quan va acabar el segon trimestre– i l’inici del tercer trimestre –en la data que es determini– no puntuarà.
Fa una setmana que, en previsió de l’allargament, el Departament d’Educació va posar en marxa el pla d’acció Centres educatius en línia. Té com a objectiu proporcionar als centres els recursos i eines digitals necessaris que puguin donar continuïtat a l’aprenentatge equitatiu i de qualitat. Així ho assenyala la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació, Mar Camacho, que assenyala que es proveirà, de manera esglaonada, tots els centres educatius d’entorns virtuals d’aprenentatge –ja s’ha fet amb 120– per garantir la comunicació dels docents amb el seu alumnat. Els instituts i escoles ja tenen connexió a internet, “però ningú està acostumat a treballar íntegrament en línia i falta un canvi de cultura”, assenyala Camacho.
El primer que s’ha fet ha estat conèixer el grau de maduresa digital dels centres. La prioritat han estat els 300 de màxima complexitat, que concentren alumnat de famílies amb elevats nivells d’atur, pobresa i baix nivell d’instrucció. El departament es planteja actuar amb tot tipus de recursos per afavorir l’ensenyament a distància: està parlant amb operadors per facilitar l’accés a internet de qui no en té –segons l’Idescat, el 94% de les llars estan connectades–, ha arribat a un acord amb Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio perquè programin continguts educatius i està treballant amb empreses i personal propi per desenvolupar aplicacions. Educació vol aprofitar els mòbils com a eina educativa perquè són d’ús universal –reutilitzarà aparells de la Generalitat per a les famílies que no en tenen–. “Al setembre vam impulsar un programa d’innovació educativa amb dispositius mòbils que s’ha implantat a 100 centres. El mòbil és un còmplice contra la bretxa digital”, defensa Camacho.
Garantir l’aprenentatge
Assegurar la connexió universal garanteix un bon aprenentatge en línia? El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, assenyala que tenir internet a casa no implica que tots els alumnes tinguin els dispositius adients. “No tothom té ordinador ni tauletes, i de vegades estan compartits”, explica. I recorda que l’accés a internet a casa nostra és dels més cars d’Europa, per la qual cosa es podria veure limitada la quantitat de dades que es contracten. Una bona connexió i la bona tasca que pugui fer el professorat, molt desigual encara, no asseguren, per si mateixes, que l’ensenyament a distància pugui garantir la igualtat en l’educació. I és que hi intervenen més variables: l’espai de què pugui disposar l’alumne per treballar i el suport que rebi a casa. “Cada família té un capital educatiu i cultural, i amb la situació actual això no es pot compensar amb casals ni amb reforç escolar”, assenyala Miquel Àngel Alegre, doctor en sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Unes famílies podran oferir més estímuls i acompanyament als estudiants que d’altres, i el confinament físic esdevé confinament de classe social, diu.
Enric Prats, professor de pedagogia internacional de la Universitat de Barcelona, considera que han de ser els centres els que ajudin a detectar qui pot tenir més problemes per seguir l’ensenyament a casa, i recorda que és important establir uns horaris i unes rutines. “En un context de total incertesa, l’única certesa és la rutina”, assegura el pedagog.
Palacín hi afegeix que, per evitar la segregació que pot causar la bretxa digital, és molt important que les escoles ofereixin oportunitats de cultura i competència digitals avançades per a les famílies més desafavorides. “Els fills de classe mitjana les tindran a casa, mentre que altres infants, si no és a l’escola, no ho tindran enlloc.” Competència digital no vol dir únicament fer exercicis en pantalla, segons Palacín. “La recerca demostra que si fas la classe tradicional de tota la vida en format digital en lloc de presencial, els alumnes fins i tot en trauran pitjor rendiment.” La cultura digital, diu, “incrementa la competència si és amb un model innovador”.
Els tres experts consideren que la situació actual és una bona ocasió per repensar el model educatiu vigent. “No s’acaba el món si no acabem aquest curs el llibre de socials; es pot recuperar durant el curs següent. Fins i tot es pot aprofitar aquest temps per revisar el currículum i veure què és essencial per a l’aprenentatge competencial”, defensa Alegre. Prats coincideix que “cal deixar de banda el que no és prioritari i no caure en la temptació d’eliminar matèries com ara música, plàstica i educació física, que tenen més importància que mai durant el confinament”.
Plataformes virtuals
La rectora de la Universitat Rovira i Virgili i presidenta de torn de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, María José Figueras, creu també que “hem d’oblidar el sistema clàssic i ser molt imaginatius” per resoldre el curs. Les universitats estan més acostumades a treballar a distància que les escoles i els instituts, ja que molts estudis combinen l’ensenyament en línia amb el presencial i totes tenen plataformes virtuals com ara Moodle. L’esforç, però, ha estat igualment important per poder afrontar en només tres dies un canvi de la modalitat semipresencial a l’ensenyament a distància. “Només una minoria d’alumnes han tingut problemes per connectar-se”, explica la rectora.
Preocupa l’avaluació en un sistema que, seguint els criteris del pla Bolonya, és continuada. “Hi haurà qui no la podrà fer, i potser s’hauria de fer una avaluació única en paral·lel”, assenyala Figueras. “Caldrà imaginació, perquè potser el curs vinent no es podrà començar al setembre i caldrà deixar-lo per a l’octubre o el novembre”, diu.
La directora general d’Universitats de la Generalitat, Victòria Girona, és partidària de salvar el quadrimestre i, si és possible, no allargar el calendari més enllà del juny. Destaca l’oferta de la Universitat Oberta de Catalunya, que s’ha ofert a ajudar amb el seu coneixement d’aprenentatge i avaluació a distància. “El plantejament que fem no és rebaixar continguts, sinó salvar el curs assolint els aprenentatges imprescindibles”, assenyala. La dificultat, segons expliquen Figueras i Girona, rau més en els estudis més professionalitzats, que necessiten pràctiques, com dret, infermeria i medicina, i els que finalitzen aquest curs. Figueras assenyala com a idea que els estudiants que hagin fet el 50% de les pràctiques es puguin graduar amb un petit treball addicional. I, pel que fa a la selectivitat, la gran preocupació ara dels alumnes de segon de batxillerat, el Consell Interuniversitari de Catalunya preveu aprovar avui la nova data –s’ha de triar entre el 22 de juny i el 10 de juliol, entre quinze dies i un mes més tard del previst– i el model d’examen, que serà més flexible. En cap cas serà un canvi radical cap a una selectivitat més competencial, adverteix Girona, ja que un canvi tan profund s’ha de pactar dos anys abans.