Fogueres, coca i tonyina

Si Sant Josep i les Falles de València anticipen la primavera, el solstici estival, el dia més llarg de l'any, té la seua substanciació en les fogueres d'Alacant. A tota l'àrea mediterrània, durant la nit de Sant Joan, és molt estesa la pràctica de cremar trastos inservibles o simplement trossos de fusta, i més freqüent encara, fer-ho a la vora de la mar.

Aquesta festa d'Alacant va començar l'any 1928 i el seu calendari fester no té res a envejar. Del 20 al 24 de juny, els cadafals de cartró pedra es troben al carrer i, durant aquestes dates, resulten corrents les mascletades a la plaça d'els Estels, l'ofrena de flors a la Mare de Déu, la desfilada folklòrica internacional prevista per a la vesprada del dimecres 23 de juny, i la gran palmera de focs d'artifici que ha de disparar-se des del cim del Benacantil en la nit del 24. Pel que fa a la gastronomia, són típiques la coca de tonyina i les bacores, sobretot la nit que es planten les fogueres. Quan als costums socials, la tancada de carrers a base de les comissions festeres, conegudes com a barraques, esdevé la nota més característica. Dins d'aquests tancats s'hi fa la totalitat d'activitats de cada comissió festera, i es consideren com a casals dels diversos sectors en què es troba dividida la ciutat.

El ritual de la crema es desenvolupa la nit del 24 de juny a partir de les zero hores, moment en què la palmera de foc del Benacantil anuncia l'hora i el moment de la crema de les fogueres.

Amb el foc, resulta ben curiós l'acte de la banyà que protagonitza el cos de bombers.