Societat

ciència

L’impacte de dos meteorits a Mart revela els secrets de l’escorça del planeta

La informació recollida pel sismòmetre de la sonda ‘InSight’ de la NASA indica que és més densa i més uniforme del que es pensava

La Nit de Nadal de l’any pas­sat, un mete­o­rit va impac­tar al pla­neta Mart. Les ones sísmi­ques cau­sa­des pel xoc van viat­jar per la superfície del pla­neta i van ser reco­lli­des pel sismòmetre de la sonda InSight de la NASA. Gràcies a això, ara se saben mol­tes més coses de l’escorça mar­ci­ana. Les ones sísmi­ques són impor­tants per als científics perquè poden donar molta infor­mació sobre l’estruc­tura del lloc pel qual es des­pla­cen, i són, d’alguna manera, una forma de car­to­gra­fiar un pla­neta.

Si les ones són pro­fun­des, donen infor­mació sobre el nucli i el man­tell, però si són super­fi­ci­als, reve­len com és l’escorça d’un pla­neta. Des que InSight hi va ater­rar el 2018, la sonda ha detec­tat les ones sísmi­ques de 1.318 tre­mo­lors a Mart –alguns, cau­sats per petits mete­o­rits–, però tots pro­ce­dien de les pro­fun­di­tats del pla­neta, mai de la superfície. Però, el 24 de desem­bre va haver-hi sort i, per pri­mera vegada, tres anys després d’arri­bar a Mart, InSight cap­tava ones super­fi­ci­als. Aques­tes ones, i les cau­sa­des per l’impacte d’un altre mete­o­rit a prin­cipi d’aquest any han donat lloc a dos estu­dis que s’han publi­cat avui a la revista Sci­ence.

“És la pri­mera vegada que s’obser­ven ones sísmi­ques super­fi­ci­als en un pla­neta dife­rent de la Terra. Ni tan sols les mis­si­ons Apol·lo a la Lluna no ho van acon­se­guir”, diu Doyeon Kim, inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut de Geofísica de l’ETH de Zuric i autor prin­ci­pal de l’estudi que ha ana­lit­zat les dades de l’InSight. Per con­fir­mar l’ori­gen d’aques­tes ones atípiques, un altre equip de científics va ana­lit­zar les imat­ges cap­ta­des per la nau espa­cial Mars Recon­nais­sance Orbi­ter, que mos­tra­ven un gran cràter de més de 130 metres de diàmetre a uns 3.500 quilòmetres del lloc on era l’InSight.

El Mars Recon­nais­sance Orbi­ter també va obte­nir imat­ges del cràter d’un segon impacte, a uns 7.500 quilòmetres de l’InSight, les ones super­fi­ci­als del qual van rever­be­rar per tot el pla­neta. Les dades s’inclo­uen en el segon estudi. La infor­mació reco­llida pels ins­tru­ments d’InSight han permès de des­co­brir que l’escorça de Mart és més densa i uni­forme que no sem­blava.

Fins ara, l’única part de l’escorça mar­ci­ana que s’havia estu­diat era la del lloc d’ater­ratge de l’InSight. “Però les obser­va­ci­ons d’aques­tes ones super­fi­ci­als ens han permès ampliar el conei­xe­ment sobre l’estruc­tura de l’escorça més enllà d’aquest lloc”, explica Mar­tin Schim­mel, de l’Ins­ti­tut de Geociències Bar­ce­lona i coau­tor de la recerca. “Gràcies a aquesta nova infor­mació, hem vist que l’escorça mar­ci­ana, vista en el lloc del mòdul d’ater­ratge, pro­ba­ble­ment no és repre­sen­ta­tiva de l’estruc­tura gene­ral de l’escorça del pla­neta”, subrat­lla Schim­mel.

Segons els seus mesu­ra­ments, el lloc d’ater­ratge de l’InSight és una estruc­tura de poca den­si­tat, però després d’ana­lit­zar les ones super­fi­ci­als l’equip va des­co­brir que l’escorça mar­ci­ana és molt més densa, una tro­ba­lla impor­tant perquè l’escorça d’un pla­neta dóna pis­tes sobre com es va for­mar i com ha evo­lu­ci­o­nat en els últims mil·len­nis. L’escorça podria ser dife­rent de com es pen­sava pels pro­ces­sos de res­sor­gi­ment volcànic. “I, de fet, una gran part de la tra­jectòria de les ones super­fi­ci­als tra­vessa províncies volcàniques”, acla­reix l’inves­ti­ga­dor de Geociències Bar­ce­lona.

Una altra expli­cació podria ser que l’estruc­tura de l’escorça sota l’InSight s’hagués for­mat de manera pun­tual a par­tir del mate­rial expul­sat per un gran impacte meteòric fa més de 3.000 mili­ons d’anys.

S’espera que a causa de l’acu­mu­lació de pols en els seus panells solars, l’InSight fina­litzi la seva ope­ració el desem­bre de 2022 però, fins ales­ho­res, les dades d’aquesta sonda aju­da­ran a conèixer millor el pla­neta ver­mell.

De fet, l’equip de l’ETH de Zuric espera tenir aviat els resul­tats del més gran sisme marcià regis­trat fins ara. El tre­mo­lor, regis­trat el maig pas­sat, va ser d’una mag­ni­tud de 5 i també va gene­rar ones sísmi­ques super­fi­ci­als que van ser cap­ta­des per la sonda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia