Objectiu: Júpiter

Ganimedes, Cal·listo i, especialment, Europa, tres de les quatre grans llunes de Júpiter descobertes per Galileu a principis del segle XVII, figuren entre els principals punts calents del sistema solar, però no en sentit literal. Aquests astres gelats, que orbiten el gegant gasós juntament amb Io (encara amb activitat volcànica), han estat assenyalats pels astrònoms com els indrets on seria més fàcil trobar vida. D’aquí que Júpiter i les seves llunes siguin l’objectiu fixat per a les pròximes missions de les principals agències espacials. L’europea, l’ESA, té previst enlairar demà mateix la sonda Juice, que explorarà la zona a partir del 2031, mentre que la NASA llançarà pròximament la nau Clipper cap a Europa (que hi arribarà abans, el 2030) per buscar-hi vida i ajudar a trobar un punt d’aterratge en futures missions sobre el terreny. Després de la Lluna i Mart, doncs, Júpiter comença a estar en el punt de mira.

“Júpiter i el seu entorn complex és com un sistema solar en miniatura. Estudiar-lo pot ser clau per entendre millor com es va formar i evolucionar i com funciona el nostre”, explica Olivier Witasse, científic del projecte Jupiter icy moons explorer (Juice). El planeta més gran del sistema solar té 92 llunes conegudes i Ganimedes, l’objectiu principal de Juice, és la més gran del sistema solar i l’única amb un camp magnètic intern propi.

Serà el destí final de la sonda europea, i on s’estavellarà un cop hagi completat la missió científica de 50 mesos. El viatge, si les condicions ho permeten, començarà demà i durarà vuit anys, durant els quals la nau haurà de buscar l’assistència gravitatòria de la Terra, la Lluna i Venus per impulsar-se cap al seu destí estalviant combustible. La missió es llançarà des del port espacial europeu de la Guaiana Francesa en un coet Ariane 5, l’últim servei que farà abans que l’ESA el substitueixi per l’Ariane 6.

El primer moment crític de la missió arribarà 27 minuts després del llançament, quan Juice se separarà del coet i començarà a desplegar els components, especialment els enormes panells solars, de 85 m², que facilitaran l’alimentació del giny en un entorn on la llum solar serà 25 cops més feble que al voltant de la Terra. L’objectiu de Juice és estudiar les llunes gelades de Júpiter com a objectes planetaris i com a possibles hàbitats, explorant en profunditat el complex entorn de Júpiter com a arquetip dels gegants gasosos de tot l’univers.

Juice s’haurà d’enfrontar a un ambient “molt dur”, amb temperatures extremes, una radiació molt alta, forts camps magnètics i poca llum, per la qual cosa la seva construcció ha suposat un gran esforç per a l’equip de la missió, que supera les 2.100 persones i els 1.600 milions d’euros de pressupost. La sonda de l’Agència Espacial Europea no té com a objectiu trobar vida, però sí entendre la possible habitabilitat de les grans llunes gelades. Witasse indica que entre els aspectes més interessants relacionats amb la vida i l’habitabilitat hi ha l’observació del vapor d’aigua existent a les tènues atmosferes de les llunes.

Tot i ser un projecte europeu, hi participen les agències espacials nord-americana, japonesa i israeliana. Juice serà la primera nau espacial a orbitar una lluna diferent de la nostra, Ganimedes, i la primera que s’ajudarà de l’assistència gravitatòria de la Lluna i la Terra per impulsar-se, segons explica la científica d’operacions de ciència de la missió Juice, Claire Vallat.

Per Alessandro Atzei, enginyer de sistemes de càrregues útils de l’ESA, el desafiament més gran del projecte es produirà d’aquí a vuit anys, quan la nau arribi a Júpiter i hagi de ser atrapada en la seva òrbita. Llavors la nau començarà el gros de les observacions, que inclouran dos sobrevols a uns 400 quilòmetres sobre la lluna Europa i 21 sobre Cal·listo, però després haurà de deixar l’òrbita de Júpiter per ingressar a la de Ganimedes. En aquest últim destí també capturarà tota mena de dades, incloent-hi imatges d’alta resolució, fins que s’hi estavelli de manera controlada quan es quedi sense combustible, gairebé un any després. La sonda no ha estat esterilitzada i, per tant, durà un nombre “minúscul” de cèl·lules de la Terra, però els responsables de la missió asseguren que el xoc contra una superfície de gel i roca que és a 1.150 graus sota zero no implica grans riscos de contaminació, perquè amb la informació actual no es considera que Ganimedes pugui tenir vida. Aquest suïcidi controlat no es podria fer a Europa, perquè es creu que els seus oceans estan protegits per un gel menys profund i sí que hi hauria risc de contaminació. “Si abans d’entrar en l’òrbita de Ganimedes descobrim que és habitable, seguirem els requisits de protecció planetària”, diuen fonts de l’ESA.