Societat

Rouco Varela, nou president de la Conferència Episcopal

Els bisbes han escollit l'arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, com a nou president de la Conferència Episcopal per als pròxims 3 anys.
La línia més dura i conservadora s'ha imposat a la més moderada, que liderava el bisbe de Bilbao, Ricardo Blázquez, que aspirava a la reelecció. L'assemblea ha atorgat un total de 39 vots a favor de la presidència de Rouco i 37 a la de Blázquez. No ha votat el bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada, Juan José Omella, per malaltia, i s'ha registrat una abstenció. Blázquez ha estat escollit com a vicepresident.

Fins avui, el president de l'assemblea plenària era el bisbe de Bilbao, que va ser escollit ara fa tres anys contra pronòstic. Se'l considera un home moderat i comptava amb el suport dels bisbes bascos i catalans, capitanejats pel cardenal Lluís Martínez Sistach, i també de bisbes com el de Sevilla, Carlos Amigo.

A l'altre costat hi havia el grup de conservadors, de discurs molt més dur i que s'ha acabat imposant. Antonio María Rouco Varela, bisbe de Madrid, es posicionava com a principal rival de Blázquez. Li han donat suport homes de la cúria com Agustín García-Gasco, bisbe de València, i Antonio Cañizares, bisbe de Toledo.

Val a dir, però, que molts cristians de base consideren que cap de les dues opcions que estaven en joc era bona i es lamenten perquè no se senten representats per una jerarquia eclesiàstica que els agradaria que fos més democràtica i tolerant.

Defensor de la unitat d'Espanya

El 2006 va publicar el llibre España y la Iglesia católica, on Rouco Varela identifica l'Estatut amb el trencament “de la unitat del país”. L'arquebisbe de Madrid argumenta que “la revisió dels Estatuts” frega la vigència d'aspectes essencials del “drets de les persones” pel que fa a la vida, la llibertat religiosa, la llibertat d'ensenyament i a les institucions bàsiques del matrimoni i de la família”.

En aquest sentit, fa una crida a la solidaritat i a la “participació en el bé comú” dels ciutadans de “qualsevol lloc d'Espanya”, “sense discriminació i sense fraccionar l'Estat en cap dels aspectes socials, econòmics, polítics, jurídics i culturals que el conformen”.

Rouco va assistir a la manifestació contra la legalització dels matrimonis gais, i va convocar la massiva concentració del 30 de desembre passat en defensa de la família cristiana. Va ser precisament en aquesta concentració on va afirmar que el govern espanyol era una amenaça per als “drets fonamentals de les persones”. En opinió del nou president de la Conferència Episcopal, "Espanya és avui una nació de missió, gairebé martirial, i perillosament amenaçada pel laicisme fonamentalista del PSOE".

De fet, de Rouco Varela és la idea: “Espanya serà cristiana i catòlica o deixarà d'existir com a tal”, pronunciada per l'aleshores arquebisbe de Madrid en un discurs a l'Església de Santiago el Mayor de Saragossa.

Amic de Ratzinger
Nascut a Villalba (Galícia) el 1936, es va doctorar i va aprendre alemany a la perfecció a la Universitat de Munic. Allà va conèixer el professor Joseph Ratzinger, avui papa Benet XVI, amic seu i el seu principal suport.

De fet, és sens dubte el prelat espanyol de la història contemporània amb més poder a Roma, on decideix fins i tot el nomenament de bisbes. Ho ha fet amb el seu nebot Alfonso Carrasco Rouco, prelat de Lugo des de fa dos mesos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.