Tensió per l’alta tensió

Batalla ambiental. La tramitació per part del Ministeri per a la Transició Ecològica de tres línies d’evacuació de molt alta tensió (MAT, de 400 kV) que impulsa l’empresa privada Forestalia des de nous parcs eòlics i fotovoltaics previstos a Aragó per desembocar a la xarxa elèctrica catalana, tot travessant més de 310 quilòmetres al país, ha tornat a encendre els llums d’alarma al govern, les administracions locals i molts agents de les comarques que creua. Es tracta, en primer lloc, de l’eix Valmuel-Begues, de 196 quilòmetres, 154 dels quals en territori català, i que segons l’ACN preveu 378 torres metàl·liques de vora 90 metres d’alçària, 34 metres entre extrems i un total de 55 d’amplada de servitud de seguretat. Afecta, així, un total de 631 hectàrees. En segon lloc, el Laluenga-Isona, de 97 km, 23 dels quals a Catalunya. I, en tercer lloc, l’eix Grañén-Hostalets de Pierola, de 272 km, la meitat a Catalunya, on es preveuen torres un pèl més baixes, entre 19 i 69 metres d’alçària. A més, caldrà talar uns 10.260 m² d’arbres, sobretot exemplars de pi negre a Sarral, Pontils i Bellprat.

El ministeri ja ha donat llum verd al primer dels passos necessaris, les declaracions d’impacte ambiental (DIA) –respectivament, a l’abril, al juny i al setembre–, tot i haver-hi fins a vuit informes desfavorables del Departament d’Acció Climàtica, fet que ha indignat l’executiu. “No s’havia vist mai, això. Si aproves la DIA és perquè ja hi ha informe favorable”, clamen fonts de la conselleria. De fet, el ministeri fins i tot ja va atorgar l’autorització administrativa prèvia, el segon pas que precedeix la de construcció, al juliol en el primer cas i al setembre en el segon. Els informes negatius del govern tenen un doble vessant: per part de la Direcció General d’Energia, s’al·legava –si bé ja se li ha denegat– que no es tracta d’una simple línia d’evacuació sinó d’un eix de transport, que du diverses línies i per tant hauria de seguir una altra tramitació, ja que s’inclouen en una planificació específica del ministeri. “Com que és d’evacuació, l’energia no pot anar en les dues direccions com fa en una línia de transport, i llavors tindrem el territori trinxat per donar servei a un sol promotor privat i alhora ens condicionarà la futura xarxa elèctrica si volem donar servei a determinades zones”, alerten des del departament, mentre destaquen que “fer 180 quilòmetres per a l’enriquiment d’una empresa té poc sentit”. A part, Polítiques Ambientals ha al·legat falta d’informació i impactes diversos sobre la biodiversitat, el sòl agrícola i la fauna, a més del paisatge. “Les línies són una aberració tècnica i ambiental”, conclouen les mateixes fonts.

“En tots tres casos el ministeri ha tirat pel dret”, denunciava el conseller David Mascort al Parlament la setmana passada, on lamentava que hi ha maneres d’actuar “que no són acceptables”, ja que l’Estat intenta “passar per sobre del territori”, literalment, sense tenir tampoc cap aval tècnic. “És inconcebible que es faci una declaració d’impacte ambiental favorable amb aquests informes negatius. És incomprensible, de dubtosa legalitat i una falta de lleialtat cap a la Generalitat, no és acceptable”, es regirava. Mascort, de fet, recordava que fins i tot la ministra Teresa Ribera va dir al seu dia que projectes en què el punt de producció i el d’evacuació són tan llunyans són molt difícils de justificar. “Doncs els seus tècnics els estan justificant”, lamentava el conseller, mentre raonava que això és molt fàcil autoritzar-ho “en llocs on no viu ningú en 40 quilòmetres a la rodona”. “Al nostre país cal agafar el bisturí, perquè hi ha molta més densitat i espais protegits”, incidia. I encara hi afegia un altre argument de pes: el govern està mirant d’implantar un model propi d’energia de proximitat, participativa i d’acord amb el territori, que si tiren endavant aquestes línies quedarà del tot condicionat i tergiversat. “És una manera sibil·lina d’imposar-nos un model que no és el nostre”, etzibava. Per tot plegat ja anunciava que no quedaran de braços plegats. “Posarem totes les eines al nostre abast perquè no es faci, o perquè no es faci així... Si es fa tot subterrani, no és el nostre model però com a mínim l’impacte no serà el mateix”, concloïa.

Només en el cas de l’eix Grañén-Pierola es projecten ara dos petits trams subterranis a Catalunya: un de 4,4 km a l’Albi i un altre de 9 km de les Piles a Santa Coloma de Queralt. Però amb això no n’hi ha prou, segons ell: “Travessa molts espais protegits del nostre país i no preveu ni les mesures necessàries de cobriment ni de compensació”, etzibava. A més, la mateixa documentació de la companyia admet que la línia afectaria més de 13 quilòmetres d’espais crítics per a l’àliga cuabarrada, un impacte que “no pot ser compensat”, precisa. “No té cap sentit, no s’aguanta per enlloc”, indiquen al departament.

En tot cas, el govern tem que, tal com ha anat fins ara, en qualsevol moment pot arribar l’autorització constructiva per part del ministeri, que facultaria l’inici de les obres. “S’hi aniran presentant recursos administratius, i, a mesura que vagin caient, anirem pujant”, afirma el departament, que subratlla que la tramitació no la pot culminar el mateix ens que l’ha fet fins ara –la Direcció General de Política Energètica i Mines del ministeri– si roman l’informe negatiu de la Generalitat, amb la qual cosa la decisió l’hauria d’aprovar un estament superior, el Consell de Ministres. Si s’esgoten les vies dins l’administració de l’Estat, el govern està decidit a dur el contenciós als jutjats.