Llops, a favor i en contra

Vint anys després de l’anunci que l’espècie havia tornat a Catalunya, encara no se n’hi ha establert cap grup

Els conservacionistes temen que es redueixi la protecció d’aquests mamífers tot i ser claus per a la biodiversitat

Als ramaders els preocupa que en el futur hi hagi llopades i avisen que això podria representar la fi del seu sector

Els llops van desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX. A partir de l’any 2003, se’n van fer les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després no hi ha una població reproductora, tot i la presència d’individus aïllats provinents de França. Tots ells són d’origen alpí, ja que va ser als Alps italians on se’n va mantenir una població estable amb exemplars que han aconseguit migrar fins aquí. La gestió del llop en el territori català l’executa la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i el Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior, du a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny. FOTO: FRIMUFILMS.

Irene Casellas - barcelona

A Catalunya s’han detectat en les tres últimes dècades llops procedents d’Itàlia, de França i fins i tot d’Alemanya, però sempre s’ha tractat d’animals solitaris, errants, que no han establert cap grup. Segons el Departament d’Acció Climàtica, actualment hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament, tots mascles, i els darrers cinc anys no s’hi ha detectat cap femella ni, per tant, cap evidència de reproducció. El fet que en més de vint anys no s’hagi descobert cap llopada justifica, per a alguns col·lectius ambientalistes, que es debati la reintroducció de l’espècie, que consideren clau per a la biodiversitat. En canvi, els ramaders hi estan completament en contra, convençuts que el llop seria l’estocada final per al seu sector. Per això insisteixen que cal evitar que en vinguin més. I enmig d’aquestes dues posicions tan diferents, l’administració ha optat per no afavorir la seva presència amb cap mena de reintroducció, però tampoc posar pals a les rodes al que determini la biologia, conscients que al final el llop farà el que voldrà, perquè és una espècie capaç de desplaçar-se molts quilòmetres viatjant amunt i avall.

“Hem de sortir de les polaritzacions que ens diguin que el llop s’ha de reintroduir o que el llop és el dimoni. El que cal és centrar-nos en gestionar la seva presència i adaptar-nos a un futur incert, perquè no sabem què passarà”, assegura el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Marc Vilahur. El govern català va crear l’any passat la Taula del Llop, amb l’objectiu de consensuar amb els sectors implicats les accions necessàries per a la prevenció i la gestió del conflicte amb aquests animals, tan presents en l’imaginari col·lectiu com els malvats de tots els contes.

Han passat de llarg

Si tindrem llopades a Catalunya és una incògnita. “No ho podem saber amb certesa, com tampoc podem saber com es comportarien dins del territori. Han arribat llops que han passat de llarg de Catalunya i se n’han anat cap a l’Aragó”, explica Ignasi Castellví, naturalista i membre de l’entitat Signatus. Això significa que aquí no han trobat les condicions necessàries bàsiques: altres llops, aigua, boscos, espai per desplaçar-se, preses naturals i tranquil·litat. “Un mascle jove de dos anys, madur sexualment, que ha abandonat la llopada, potser arriba a un territori com el català, però aquí no hi ha una densitat important de llops i segurament no s’hi acaba quedant”, observa Castellví, que personalment es mostra partidari de reintroduir l’espècie. A Catalunya els llops estan considerats extints perquè no s’hi reprodueixen, tot i que com a espècie estan inclosos en el catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. Si finalment hi hagués llopades, atenent aquesta catalogació, caldria prendre mesures de protecció i de conservació.

Encara que la possibilitat de reproducció sigui incerta, els naturalistes no perden l’esperança. El fet més encoratjador és que s’ha detectat una parella de llops, mascle i femella, a la localitat d’Alcanyís, al Baix Aragó, a poca distància (uns vuitanta quilòmetres) dels massís dels Ports. Per tant, no és cap disbarat pensar que els llops s’acabin estenent des de l’oest i no des del Pirineu, com tothom esperava que passés quan es va fer oficial la seva presència, el 2004.

La femella d’Alcanyís està identificada des del 2020, quan la pandèmia va afavorir la dispersió d’aquests animals. Des de llavors ha tingut la companyia de dos mascles: el primer va morir atropellat i el que queda, de llinatge italià, és amb el que s’espera que pugui criar “perquè és el que ens diu la seva biologia”, insisteix Castellví. Segons aquest científic i naturalista, Alcanyís podria ser una mena de “llançadora” cap al territori català. Però que la parella acabi criant també és important per a la variabilitat genètica, ja que es tracta d’un lloba ibèrica i d’un llop italià. A Europa –protegides des dels anys setanta, quan estaven a punt de desaparèixer completament– les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben força aïllades entre elles i que s’acabin connectant ajuda a evitar la consanguinitat.

La regulació europea

En l’àmbit europeu, els llops estan protegits per una directiva del 1992. Però des de finals de l’any passat, arran de la pressió de ramaders i agricultors, s’està plantejant la possibilitat de rebaixar-ne la protecció. “Tenim por que el llop perdi el seu estatus per un interès polític de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que com que hi ha eleccions mira cap a la dreta per evitar que l’extrema dreta pugi”, comenta Castellví. “El govern del PSOE sembla que està a favor de mantenir la protecció, però si arriba a governar un partit de dreta a l’Estat espanyol, i si les lleis europees afavoreixen aquesta persecució, tornarem una altra vegada a un escenari en què el llop es pugui caçar”, adverteix. De fet, només fa dos anys que el Ministeri per a la Transició Ecològica va publicar l’ordre per la qual l’espècie va deixar de ser cinegètica, és a dir que fins llavors es podia caçar.

Tal com ha destacat la premsa internacional, Von der Leyen s’està decantant per desprotegir els llops just després de la mort d’un poni de la seva propietat causada per un exemplar que volta per la Baixa Saxònia. En qualsevol cas, sigui per motius polítics, sigui per motius personals, la presidenta de la Comissió Europea, la tardor passada, va instar els governs a prendre mesures contra la concentració de llops utilitzant les excepcions previstes a les lleis.

En vista d’això, les entitats que formen el Grup Llop Catalunya (Ecologistes en Acció, Libera, Signatus, Adda, Depana, Galanthus, Greenpeace, Llobu, WWF, Arba i Adlo Pirineoles) han signat un manifest europeu en què insisteixen que les mesures que vol proposar la presidenta de la Comissió Europea no són compatibles amb la possibilitat que l’espècie s’expandeixi, i asseguren que el llop és necessari per mantenir a ratlla altres espècies i que hi ha proteccions, com ara gossos i tanques electrificades, que eviten atacs a la ramaderia.

Els ramaders, en contra

“El llop és un patiment per als ramaders. Tota la gent que opina sobre el llop des de les ciutats hauria de trepitjar el territori. Si veus les destrosses que fan en altres llocs de la Península, on fins i tot hi ha companys que han hagut de plegar per les pèrdues, t’adones que la situació és molt bèstia”, lamenta Joan Guitart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a l’Alt Pirineu. També recorda que els ramaders han d’invertir feina i diners per millorar genèticament els animals i ser més competitius, i el llop pot ser responsable de molts danys. “Tens animals que serveixen per netejar el territori, prevenir els incendis... Si a sobre que no es valora prou tota aquesta feina ens hi posen el llop, el resultat fa pànic”, insisteix. Els ramaders veuen molt difícil la convivència amb aquest gran depredador perquè, amb el preu de la mà d’obra, tenir els ramats sempre vigilats no surt a compte. Abans, recorden, el pastor anava amb el ramat, el sarró i l’escopeta. Convivia amb els ramats i hi dormia. “Això es pot continuar fent, és clar, però al preu de no tenir més vida que aquesta. Pots salvar el ramat i els salves, perquè tens mastins i els acompanyes, però no tindràs vida familiar. Als defensors dels llops el repto que es comprin un ramat d’ovelles i es posin a la zona dels llops, a veure quant de temps duren”, diu Guitart. Afegeix que ell mateix està patint ara per la presència de l’ós. “Quan arribes a la muntanya i veus els vedells que s’han separat de les vaques perquè els animals tenen pànic a l’ós, et desesperes. Ningú explica que recollir aquell bestiar i tornar-lo a tenir en solfa pot suposar dos dies de feina. Qui et paga aquestes hores?”, pregunta. I tot i patir els danys de l’ós, ell encara creu que els llops poden arribar a ser més perillosos. “L’ós és més discret. Els llops actuen en bandada, controlen els pastors i saben quan poden entrar a atacar el ramat. El llop és llest, esmunyedís i treballa en equip. Mentre siguin individus aïllats no ens ha de preocupar tant, però quan realment hi hagi una llopada, ja podrem plegar”, assegura. Un dels factors que segons els ramaders s’ha de tenir en compte és que els ramats actuals estan criats per produir carn i per dur una vida tranquil·la fins que arriba el moment del sacrifici. No són el tipus de bestiar que pasturava antigament. “Les vaques d’abans eren molt més rústiques, defensaven molt més els seus vedells. Si volem tenir llops i óssos, hem de buscar animals diferents, animals amb banyes i més agressius, capaços de plantar cara i defensar-se”, descriu Guitart. A parer del representant d’Unió de Pagesos, els llops acabaran venint, en un moment o altre. “Què passarà? Que ja no quedaran pagesos. L’elecció està presa. El llop pot ser la gota que faci vessar el vas”, avisa. Davant d’aquest futur tan negre, la resposta, creu, és evitar que els llops s’acabin instal·lant aquí. “La gestió de la fauna salvatge és una assignatura pendent. Per què no posem el llop a Collserola? El llop no necessita muntanyes, s’adapta molt fàcilment. Que posin una llopada en zones interurbanes, que hi viuran la mar de bé. I quan comencin a depredar gossos domèstics ja veurem què passa”, reitera.

Prevenció i compensació

El govern de la Generalitat no preveu la possibilitat imminent que s’instal·li a Catalunya una parella de llops que es pugui reproduir, però el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural matisa: “Evidentment no podem assegurar que això no passi en els propers anys. De fet, quan van anar apareixent els primers llops tothom es pensava que s’escamparien ràpidament, i no ha estat així.” Marc Vilahur explica que fa temps que s’està treballant tant en la prevenció d’atacs com en la compensació quan se’n produeixin “perquè no sempre s’hi pot arribar a temps”.

La compra de tanques i malles elèctriques i les ajudes amb gossos pastors i guardians són els sistemes que es consideren més eficaços per compatibilitzar la presència dels llops amb l’activitat de la ramaderia extensiva. De manera paral·lela, també hi ha activat un sistema de compensació de danys, si bé alguns ramaders s’han queixat que es tracta d’un sistema molt farragós.

Per això és important la Taula del Llop, que aplega tots els sectors involucrats en el que pot significar l’animal, per millorar la seva gestió. “Sempre estarem al costat dels agricultors, però hem de tenir clar que el problema no és el llop. De fet, el llop no té un hàbitat molt determinat ni molt concret. Són capaços de moure’s molt. És cert que hi ha molt de temor, però, sense minimitzar els seus atacs, s’ha de tenir en compte que els danys que causa són relativament de menys impacte que els que suposen els gossos ensalvatgits a casa nostra. Aquests gossos que s’escapen o que s’abandonen estan produint centenars de danys, més dels que puguin estar provocant els llops”, assegura Vilahur. I hi afegeix: “El que sí que tenim clar és que no han de ser els ramaders els que hagin de pagar el cost de la presència d’aquests animals, que tenen molts beneficis i alguns inconvenients.”

“Els inconvenients –conclou Marc Vilahur– hem de minimitzar-los i fer que no els hagi de pagar el sector primari, sinó el conjunt de la societat. I els beneficis, que també puguin ser per a tothom, no directament, però sí tenint en compte que el llop suposa una regulació de les xarxes tròfiques i pot controlar les poblacions de conills o altres espècies que ara mateix són una plaga, com els senglars.”