Lligada a la taula

Del 19 de gener al 24 de març es va celebrar a Palafrugell la tradicional Garoinada, una campanya gastronòmica pionera que va començar el 1992 i que és un referent clar. La campanya se celebra en ple hivern durant les minves de gener i fins al mes de març, quan el mar està tranquil i la garoina està en el seu millor moment. Aquí, segurament per la mateixa idiosincràsia del producte, així com per les limitacions extractives – és marisqueria–, queda com l’exemple d’una campanya clarament gastronòmica. Si bé, i és rellevant, també ha anat associada a una regulació. Per això, des del 2020, la captura es regula pel pla de gestió per la marisqueria professional de la garoina al litoral català.

La garoina, garota de roca, eriçó o urís (Paracentrotus lividus) fa un diàmetre màxim de set centímetres i espines de fins a tres. És un animal que també té un gran interès comercial. Els òrgans reproductors, d’un groc intens, són d’excel·lent qualitat culinària i es consumeixen des del segle VI aC. Es captura a mà o amb l’arrossegament. La talla mínima legal és de cinc centímetres. Presenta el cos globós, gairebé esfèric, envoltat d’espines robustes i punxegudes de color violaci, verd oliva, vermellós o marró. La seva closca és verda i viu sobre roques o pedres recobertes d’algues, praderies de posidònies o sorra, entre una profunditat que volta entre els 0 i els 80 metres de fondària, però sobretot fins als vint. Fuig de la llum i es recobreix el dors amb pedretes, algues o conquilles. Els sexes els té separats. S’alimenta d’algues i de posidònia oceànica, sobretot de nit. Es troba a la part nord de la Mediterrània i a l’Atlàntic, d’Irlanda a les illes Canàries.