El llibreter jutjat es confessa nacionalsocialista, però no nazi

El llibreter Oscar Panadero, acusat de dirigir una organització nazi i de vendre obres que justificaven l'Holocaust, s'ha confessat nacionalsocialista, però ha renegat de la xenofòbia i dels moviments skins després d'insistir que el seu interès pel règim de Hitler és només intel·lectual.

A l'Audiència de Barcelona ha començat avui el judici contra Panadero, propietari de la llibreria Kalki de Barcelona, i tres presumptes neonazis més, entre els quals el president de l'organització nacionalsocialista Cercle d'Estudis Indoeuropeus (CEI), Ramon Bau.

La fiscalia demana penes de fins a vuit anys de presó per als quatre processats, als quals acusa de difondre les idees del genocidi mitjançant l'edició i venda de centenars de llibres que justifiquen l'Holocaust nazi i de formar una organització que defensava els ideals del Tercer Reich de Hitler.

Segons el fiscal, l'esmentada associació, el membres de la qual havien de vestir un uniforme inspirat en el de les joventuts de les SS, constava d'una organització exterior formada per militants i simpatitzants i una altra d'interior, anomenada Germandat Ària-L'Orde, que tenia com a objectiu "liderar una resistència activa fins i tot armada si calgués" per instaurar el nacionalsocialisme al món.

Abans de l'inici del judici, el ministeri públic ha hagut de modificar les seves conclusions per suprimir els paràgrafs en els quals acusava els processats de qüestionar l'existència de l'Holocaust, d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que el 2007 va declarar que el negacionisme del genocidi nazi no és delicte.

Coincidint amb l'inici d'aquest judici, diverses associacions de drets humans han promogut un manifest en el qual demanen que es penalitzi de nou el negacionisme; entre elles hi ha SOS Racisme i Amical de Mauthausen, que exerceixen l'acusació popular en el cas al costat de la Comunitat Israelita de Barcelona.

Precisament, Oscar Panadero, l'únic acusat que ha declarat en la primera sessió del judici, s'ha negat a contestar al lletrat que representa SOS i Amical de Mauthausen, al·legant que Enric Marco, que va ser president d'aquesta associació de víctimes del nazisme, va falsejar durant 30 anys la seva biografia com a presoner d'un camp de concentració, mentida que es va descobrir el 2005.

En la seva declaració, el llibreter no ha tingut inconvenient a reconèixer-se com a nacionalsocialista –"no nazi", ha corregit a una lletrada–, però ha afirmat que l'organització CEI, de la qual va ser delegat a Catalunya, no tenia cap finalitat política i que fins i tot es va crear amb l'objectiu de "combatre la xenofòbia, la discriminació i els moviments skins".

El processat, al qual van confiscar centenars de llibres i revistes que justifiquen l'Holocaust i fomenten l'odi racial, usava per organitzar-se un calendari propi que marcava com any 0 el del naixement de Hitler, fet al qual ha restat importància perquè es tracta d'"una qüestió semàntica i folklòrica".

Per Oscar Panadero, CEI era una associació cultural que tenia com a objectiu l'estudi dels pobles i les races europees i, en especial, la trajectòria dels dirigents del Tercer Reich, encara que únicament des d'un punt de vista històric i filosòfic i amb una finalitat intel·lectual.

Respecte a L'Orde, el processat ha explicat que es tractava d'una associació de caràcter místic i religiós basada en les lleis de la cavalleria indoeuropea, a la qual ell mai no va arribar a pertànyer, i que el document confiscat en el qual l'organització justificava la lluita armada per instaurar el nacionalsocialisme el va comprar en una botiga de segona mà.

El processat, que ha desvinculat la seva llibreria del CEI, manté que les obres que venia en el seu negoci tractaven de diferents temes de filosofia, política o cultura, però que ell no coneixia el contingut de tots els volums i confiava en la seva legalitat perquè tenien el segell de l'ISBN.

En la primera jornada del judici, que continuarà demà, una de les defenses ha aconseguit que el tribunal accepti com a prova documental una cinta de VHS subvencionada per la Generalitat amb la versió en català de la pel·lícula El naixement d'una nació de David W. Griffith, un clàssic del cinema nord-americà amb el qual el lletrat pretén demostrar que també l'administració ha donat suport a la difusió d'un film al qual s'atribueix un discurs racista.