“L’única via per alliberar els segrestats és negociar i pagar”

A lberto López Bargados és probablement ara un dels catalans que més coneixement té de la societat mauritana, on ha fonamentat la seva recerca antropològica. En aquesta entrevista, López Bargados analitza les perspectives del segrest dels tres voluntaris de la caravana Barcelona Acció Solidària.

Quina capacitat tenen Mauritània, Espanya i França de solucionar el segrest dels cooperants?
L’exèrcit maurità té molt poc contingent i molt poca preparació per a un país que té un milió de quilòmetres quadrats, que és com dos vegades l’Estat espanyol, i unes fronteres molt poroses. Una altra cosa són els mitjans tècnics espanyols i francesos. Però la clau és l’interès que tinguin els Estats Units, molt presents allà en els últims anys, de trobar els segrestats.

Fa 15 dies Mauritània va muntar una expedició de periodistes per demostrar com treballaven els grups d’operacions especials contra el terrorisme.
Això ho fa perquè Estats Units està pressionant molt el règim maurità per controlar les bases d’islamisme jihadista a cavall de Mauritania i Mali, que és una zona de terra de ningú, on no hi ha ni pous. És el desert dins del desert, una zona particularment hostil per viure-hi. El president Abdelaziz va ser elegit prometent mà dura contra l’islamisme radical i ara intenta convèncer les potències occidentals que ell és el garant de la seguretat.

Quina penetració té l’islamisme radical en un país que és República islàmica des del 1960?
Hi ha una certa afinitat amb un model rigorós d’islamisme entre la gent, si bé això s’ha interpretat com un impediment per a la implantació de l’islamisme radical.

Quin paper té Espanya a la zona?
Espanya té paradoxalment una forta presència a Mauritània pels interessos pesquers i de control de fronteres. Això fa que l’ambaixada sigui la tercera més important després de França i EUA.

Però els segrestadors no s’han fixat en la caravana com a espanyola sinó com a europea, oi? Ara hi ha la tesi policial de l’intercanvi per presos jihadistes a l’Estat.
Que els segrestats siguin d’aquí ha estat conjuntural i penso que la motivació del segrest és econòmica, encara que el grup s’empari en la marca Al-Qaida per suscitar més por i fer-se valer perquè es pagui el rescat.

Anem a un segrest llarg?
Si hi ha hagut de mitjana un període de tres a vuit mesos en els últims casos, tot fa pensar que ara també serà així. Tampoc el contacte i la negociació deu ser fàcil i això requereix un temps.

L’èxode rural a Mauritània facilita el moviment dels segrestadors.
Sí. Els segrestadors van travessar el país sencer, un territori en el qual només viu un 5% de població que fa nomadisme i on la gent es concentra a Nouakchott, al riu i a la Ruta de l’Esperança. La resta està buit. És gairebé el paradís per a un grup de segrestadors.

I d’on surt el caldo de cultiu dels jihadistes a Mauritània?
Hi ha pocs mauritans, que més aviat serien algerians o malians. Però jo crec que en el cas que ens ocupa té poca importància que els segrestadors siguin islamistes. És un segrest purament econòmic i la tria d’atacar l’expedició de l’Ajuntament de Barcelona és força intel·ligent. Perquè és una operació de cooperació a gran escala, amb un punt d’exhibicionisme que recorda més aviat un ral·li i que converteix la caravana en un objectiu llaminer per qui vulgui treure diners.

Què passarà amb els projectes de cooperació a partir d’ara?
Possiblement se’n ressentiran.

Aniries a Mauritània de manera immediata?
Sí, hi aniria. Prenent precaucions però hi aniria.

Quin missatge donaries a les famílies dels tres segrestats?
Que si la dimensió fos política ja s’hauria anat més enllà del comunicat. La negociació ha de ser ràpida, que es pagui i que els alliberin. Aquesta és l’única via i els diners han d’estar sobre la taula.