L'última escola de toreros resisteix malgrat l'amenaça de la prohibició

Són pocs però no se senten en minoria. Els nou únics alumnes de l'última escola de tauromàquia activa a Catalunya no volen afluixar malgrat l'amenaça de prohibició de les corrides. Sobre la sorra d'un desmanegat camp de futbol segueixen entrenant.

Pròxims a la vies del tren, a l'humil barri del Gornal de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), cada dimarts i dijous, aquests xavals, d'entre 9 i 21 anys, somien, de cinc a vuit del vespre, amb ser toreros, malgrat que si prospera la iniciativa legislativa popular presentada al Parlament pel grup Prou, Catalunya serà la segona comunitat, després de Canàries, en les quals no es podran celebrar corrides.

A l'Escola Taurina, que té cedit un dels camps municipals de futbol del Gornal, ningú no paga pels ensenyaments, només la corresponent assegurança d'accidents. Fernando Gracia, un antic torero retirat, de 61 anys, i un dels dos professors d'aquest centre, tampoc cobra.

Gracia, que no va arribar a prendre l'alternativa, encara que va torejar en alguna plaça gran, està molt contrariat davant la possibilitat que els toros deixin de ser legals a Catalunya. No comparteix els arguments dels defensors dels animals per justificar la fi de les corrides i apel·la a l'arrelament de la festa.

No obstant això, les xifres mostren que més enllà d'excepcions puntuals, com els plens de José Tomás a La Monumental -l'única plaça en actiu a Catalunya- cada vegada hi ha menys espectacles i menys públic a les grades.

"Els nois no ho entenen, no poden comprendre que aquí, en la seva terra, se'ls vulgui prohibir exercir la seva professió, seria una maçada per a la il·lusió d'aquests nois", explica Gracia, que fa dos anys que és professor d'una escola de la qual han sortit matadors com Serafín Marín, Raúl Cuadrado, o Enrique Guillén, l'últim que va prendre l'alternativa, l'any passat.

Sota la poca llum d'una tarda d'hivern, els alumnes mouen els seus capots, fan córrer el "carretó" amb les banyes, al costat de les porteries de futbol. Les cares seriosos quan se'ls pregunta sobre el seu futur.

"Em sembla una estupidesa prohibir a la gent el seu dret i la seva llibertat de poder anar als toros, un espectacle públic; a més com a professional no m'agrada, perquè em treuen el dret de poder exercir la meva professió", explica Alejandro de Benito, de 18 anys, i que des del setembre passat que va a l'escola.

"Si s'acaba prohibint em seguiré entrenant molt, però me n'hauré d'anar de Catalunya per poder exercir fora", assegura de Benito, un estudiant barceloní sense antecedents taurins a la família, i per a qui els toros tenen igual d'arrelament en aquest territori que els castellers o la sardana.

"Demano als que critiquen la festa que s'informin, perquè quan ho facin s'adonaran que estan equivocats, tenen una imatge totalment contrària a la realitat, no saben el que hi ha darrere", afegeix Alejandro.

L'escola no rep subvenció per al seu manteniment més enllà del permís per entrenar al camp municipal. La seva activitat es manté amb el que recapten gràcies a la loteria de Nadal, que els ajuda a finançar els desplaçaments perquè els alumnes toregin alguns vedells en sortides a Tortosa, Saragossa o Terol.

"Què passarà amb l'escola si es prohibeixen els toros? Doncs no ho sabem", contesta resignat Gràcia, que no vol ni sentir parlar de la fi d'una etapa: "No ens sentim els últims de les Filipines, perquè ells van ser això, els últims i nosaltres tenim esperança que la festa continuï, que no es prohibeixi".

Aquest professor confia que els diputats que van donar el seu suport a la ILP recapacitin i no surti endavant en el seu nou tràmit parlamentari.

"Creiem que el PSC, que en la votació que va acceptar a tràmit la iniciativa, va donar llibertat de vot als seus diputats, ara s'oposarà en bloc a la prohibició; tot sembla estar en mans de CiU", explica Gracia, que entén que els representants d'ERC i ICV seguiran defensant la prohibició, i PP i Ciutadans la rebutjaran.

Al costat dels alumnes, al camp del Gornal s'entrenen alguns professionals taurins en actiu. Al jove Jesús Fernández Martín, que va a aquestes instal·lacions malgrat haver debutat, se li entretalla la veu quan pensa en el que les pròximes setmanes es començarà a debatre al Parlament de Catalunya.

"És la meva professió i que es vulgui prohibir... és una cosa per a la qual no tinc ni paraules, espero que no surti endavant", afegeix, i recorda que Barcelona és una ciutat que va arribar a tenir tres places de toros, Les Arenes, el de la Barceloneta i La Monumental, "una plaça que ha estat i és una senya d'identitat de la ciutat".