Societat
El Papa va frenar l'expulsió d'un capellà pederasta
Calia pensar en el bé de l'església. Aquest és l'argument que va utilitzar Ratzinger el 1985, quan encara no era pontífex, per recomanar paciència amb el cas d'un capellà condemnat per abusos sexuals a menors. La Santa Seu nega que amagués el cas de pederàstia
Un nou cas de desídia amb la pederàstia esquitxa l'Església catòlica, en general, i l'actual papa, en particular. Nous documents indiquen que Joseph Ratzinger, abans de convertir-se en Papa, va ser, com a mínim, poc diligent.
Els fets es remunten el 1978 quan el reverend Stephen Kiesle, d'una diòcesi de Califòrnia, va ser condemnat per abusos a dos menors quan vivia a la zona de San Francisco. Kiesle va quedar en llibertat vigilada durant tres anys, període durant el qual el bisbe d'0akland d'aleshores, John S. Cummins, va sol·licitar per escrit apartar Kiesle de la diòcesi.
La petició va arribar fins a Ratzinger, que en els anys 80 era el cardenal prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'organisme de l'Església encarregat de la disciplina.
L'agència de notícies Associated Press difon una carta del 1985, firmada per l'ara Papa, en què responia a la petició de la diòcesi de fer fora Kiesle. El llavors cardenal deia que calia ser prudent i pensar en el bé universal de l'Església catòlica. Segons el text, Ratzinger qualifica els fets de "gran significància" però considera que cal tenir present "el bé de l'església universal"
Tot seguit, demana "més temps" per a estudiar els indicidents i demana al bisbe Cummins que proveís a Kiesle de "tota la cura paternal que li fos possible". Finalment, dos anys després, Kiesle va ser desposseït dels seus poders sacerdotals. I el 2004 va ser condemnat a 6 anys de presóper abusar sexualment d'una menor el 1995.
El Vaticà ha reconegut que la signatura que apareix a la carta és de Joseph Ratzinger, però ha refusat comentar-ne el contingut.
La Santa Seu nega que Ratzinger vagi encobrir la pederàstia
No obstant, el subdirector de l'oficina de premsa del Vaticà, Ciro Benedettini, ha negat que l'actual Papa hagués amagat la conducta d'un capellà acusat de pederàstia a Califòrnia, tal com han informat diversos mitjans de comunicació nord-americans. Benedettini explica aquest dissabte a Il Corriere della Sera el missatge que, a parer seu, Ratzinger va voler transmetre en una carta enviada el 1985 a la diòcesi d'Oakland, en la qual demanava que es tingués en compte "el bé de l'Església Universal".
"El llavors cardenal Ratzinger no va amagar el cas, sinó, com des dedueix clarament de la carta, va fer palesa la necessitat d'estudiar-lo amb més atenció", afirma Benedettini. "S'ha de tenir en compte -afegeix- que la suspensió del càrrec [al sacerdot] era aleshores competència del bisbe local i no pas de la Congregació de la Doctrina de la Fe", de la qual Ratzinger era responsable abans de convertir-se en Papa el 2005.
Els fets es remunten el 1978 quan el reverend Stephen Kiesle, d'una diòcesi de Califòrnia, va ser condemnat per abusos a dos menors quan vivia a la zona de San Francisco. Kiesle va quedar en llibertat vigilada durant tres anys, període durant el qual el bisbe d'0akland d'aleshores, John S. Cummins, va sol·licitar per escrit apartar Kiesle de la diòcesi.
La petició va arribar fins a Ratzinger, que en els anys 80 era el cardenal prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'organisme de l'Església encarregat de la disciplina.
L'agència de notícies Associated Press difon una carta del 1985, firmada per l'ara Papa, en què responia a la petició de la diòcesi de fer fora Kiesle. El llavors cardenal deia que calia ser prudent i pensar en el bé universal de l'Església catòlica. Segons el text, Ratzinger qualifica els fets de "gran significància" però considera que cal tenir present "el bé de l'església universal"
Tot seguit, demana "més temps" per a estudiar els indicidents i demana al bisbe Cummins que proveís a Kiesle de "tota la cura paternal que li fos possible". Finalment, dos anys després, Kiesle va ser desposseït dels seus poders sacerdotals. I el 2004 va ser condemnat a 6 anys de presóper abusar sexualment d'una menor el 1995.
El Vaticà ha reconegut que la signatura que apareix a la carta és de Joseph Ratzinger, però ha refusat comentar-ne el contingut.
La Santa Seu nega que Ratzinger vagi encobrir la pederàstia
No obstant, el subdirector de l'oficina de premsa del Vaticà, Ciro Benedettini, ha negat que l'actual Papa hagués amagat la conducta d'un capellà acusat de pederàstia a Califòrnia, tal com han informat diversos mitjans de comunicació nord-americans. Benedettini explica aquest dissabte a Il Corriere della Sera el missatge que, a parer seu, Ratzinger va voler transmetre en una carta enviada el 1985 a la diòcesi d'Oakland, en la qual demanava que es tingués en compte "el bé de l'Església Universal".
"El llavors cardenal Ratzinger no va amagar el cas, sinó, com des dedueix clarament de la carta, va fer palesa la necessitat d'estudiar-lo amb més atenció", afirma Benedettini. "S'ha de tenir en compte -afegeix- que la suspensió del càrrec [al sacerdot] era aleshores competència del bisbe local i no pas de la Congregació de la Doctrina de la Fe", de la qual Ratzinger era responsable abans de convertir-se en Papa el 2005.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.