Societat
La nevada més intensa en un mes de març des de l’any 1964
Des del gener del 1986 no es veien gruixos tan importants al conjunt de Catalunya
La nevada de les últimes hores a Catalunya és la més intensa en un mes de març des del 1964 i, de forma general, la més forta des de l’episodi de neu del 30 i 31 de gener del 1986. A la pràctica totalitat de comarques, els gruixos de neu acumulats ahir superen els nivells d’altres grans nevades com les del 28 de febrer del 2005, l’1 de març del 1993 i el 18 de febrer del 1965. El rècord històric continua liderat, però, per la nevada del 25 de desembre del 1962 i les emblanquinades del 7 de març del 1964 i el 14 i15 de desembre del 1963.
Si es considera exclusivament la data, l’episodi iniciat ahir és la nevada de grans proporcions més tardana –8 de març– dels últims cent anys (des que hi ha registres). Tot i amb això, s’ha de recordar que les dades sobre gruixos de neu són molt menys fiables i sistemàtiques que els registres de temperatures o pluja, i només es comptabilitzen en les estacions meteorològiques manuals (no en les automàtiques).
L’estació meteorològica de l’Observatori Fabra va registrar ahir (amb dades provisionals facilitades a mitja tarda) gruixos similars als del 28 de febrer del 2005 (13-15 centímetres), tot i que ahir a Collserola hi havia torb, un vent impetuós que aixeca i arremolina la neu reduint-ne l’acumulació. “La neu va començar a Collserola de matinada, però no va començar a quallar fins a mig matí, en part a causa del torb”, explicava ahir Alfons Puertas, tècnic de l’Observatori Fabra.
Paral·lelisme històric
A banda dels episodis dels anys 1960, la nevada d’ahir es pot comparar –en la història recent– amb la situació viscuda l’1 de març del 1993. Les hemeroteques permeten recordar que aquell dia, mentre queia la neu a Catalunya, el conjunt de l’Estat vivia un intens debat polític sobre les mesures que calia prendre per reduir l’atur i sortir de la crisi econòmica.
En un segon paral·lelisme històric, les hemeroteques també permeten recordar que totes les grans nevades registrades a Catalunya durant els últims anys han provocat importants alteracions dels serveis públics. El 30 i 31 de gener del 1986, per exemple, la neu va col·lapsar les carreteres –amb 5.000 camions aturats a la Jonquera–, Girona va quedar incomunicada i es van trencar nombroses línies elèctriques. A més, després del col·lapse en les carreteres, la interrupció dels serveis de trens i les avaries al servei elèctric, moltes de les grans nevades a Catalunya han anat precedides de notables debats sobre els sistemes d’alerta, protecció civil i resposta política.
A diferència de la nevada imprevista del 2005, el temporal d’ahir havia estat anunciat a bastament pels serveis meteorològics. Tot i aquest encert general, també s’ha d’indicar que bona part de les previsions anunciaven nevades a partir de la cota de 200 metres, quan en realitat la neu va caure ahir amb intensitat a nivell del mar en moltes comarques del centre i el nord del litoral. n
Si es considera exclusivament la data, l’episodi iniciat ahir és la nevada de grans proporcions més tardana –8 de març– dels últims cent anys (des que hi ha registres). Tot i amb això, s’ha de recordar que les dades sobre gruixos de neu són molt menys fiables i sistemàtiques que els registres de temperatures o pluja, i només es comptabilitzen en les estacions meteorològiques manuals (no en les automàtiques).
L’estació meteorològica de l’Observatori Fabra va registrar ahir (amb dades provisionals facilitades a mitja tarda) gruixos similars als del 28 de febrer del 2005 (13-15 centímetres), tot i que ahir a Collserola hi havia torb, un vent impetuós que aixeca i arremolina la neu reduint-ne l’acumulació. “La neu va començar a Collserola de matinada, però no va començar a quallar fins a mig matí, en part a causa del torb”, explicava ahir Alfons Puertas, tècnic de l’Observatori Fabra.
Paral·lelisme històric
A banda dels episodis dels anys 1960, la nevada d’ahir es pot comparar –en la història recent– amb la situació viscuda l’1 de març del 1993. Les hemeroteques permeten recordar que aquell dia, mentre queia la neu a Catalunya, el conjunt de l’Estat vivia un intens debat polític sobre les mesures que calia prendre per reduir l’atur i sortir de la crisi econòmica.
En un segon paral·lelisme històric, les hemeroteques també permeten recordar que totes les grans nevades registrades a Catalunya durant els últims anys han provocat importants alteracions dels serveis públics. El 30 i 31 de gener del 1986, per exemple, la neu va col·lapsar les carreteres –amb 5.000 camions aturats a la Jonquera–, Girona va quedar incomunicada i es van trencar nombroses línies elèctriques. A més, després del col·lapse en les carreteres, la interrupció dels serveis de trens i les avaries al servei elèctric, moltes de les grans nevades a Catalunya han anat precedides de notables debats sobre els sistemes d’alerta, protecció civil i resposta política.
A diferència de la nevada imprevista del 2005, el temporal d’ahir havia estat anunciat a bastament pels serveis meteorològics. Tot i aquest encert general, també s’ha d’indicar que bona part de les previsions anunciaven nevades a partir de la cota de 200 metres, quan en realitat la neu va caure ahir amb intensitat a nivell del mar en moltes comarques del centre i el nord del litoral. n
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.