Preparats per retallar

“El govern en el seu conjunt no té cap dubte que aquest és un compromís que ens afecta a tots i que el govern ha d’assumir”. Aquesta era la síntesi que el conseller d’Economia, Antoni Castells, feia ahir de l’intens debat que es va plantejar al consell executiu sobre les mesures per retallar el dèficit. El pla, del qual Castells va fer tot just un esbós tan dins com fora del govern, preveu no només rebaixar sous a l’administració, inclosos els treballadors de centres concertats, sinó també frenar o aturar nous serveis ja previstos i alentir inversions en curs.

En presentar el pla –molt general a l’espera de conèixer el decret que aprovarà demà el consell de ministres–, el conseller va insistir que la responsabilitat del dèficit no és de les comunitats, tot i que va garantir que el tripartit farà “un gran esforç” com li correspon, per rebaixar-lo del 2 a l’1,1% el 2013.

A partir d’aquí, al voltant de la taula de l’executiu es van anar desplegant els arguments dels consellers, conscients que l’obligatorietat de les mesures que imposa el govern de l’Estat deixa poc marge a la discussió. O precisament, emparats en aquesta circumstància que fa recaure en Zapatero la –impopular– responsabilitat del pla.

Abans d’entrar al govern, el president d’ERC, Joan Puigcercós, havia alliçonat els seus consellers en el marc d’un esmorzar. Els republicans van reiterar la dificultat per incidir en el dèficit des de Catalunya, cosa que trasllada el terreny de joc al Congrés.

No hi va haver grans sorpreses al govern. Des de l’ecosocialista Joan Saura, que entén que la manera d’enfocar les mesures penalitza els treballadors i no els poderosos, fins a la titular d’Acció Social, Carme Capdevila, que insisteix que no es poden aplicar les retallades aquest any, o el de Política Territorial, Joaquim Nadal, que avisa que frenar dràsticament inversions afectarà l’ocupació, tots van estar en el seu paper. No van faltar intervencions més pràctiques com la d’Ernest Maragall, que va subratllar la inoportunitat del pla en any electoral.

Els consellers van desplegar els seus arguments sense crispació i sense embuts. Fins i tot es van posar damunt la taula qüestions espinoses com la necessitat d’impulsar la cultura del copagament de la sanitat. El mateix Castells va admetre en roda de premsa la conveniència de poder plantejar el pagament d’una part de la despesa hotelera que genera l’hospitalització de persones amb rendes més altes, o el copagament de pròtesis.

Però aquesta no era ahir la qüestió. El pla que prepara el govern –que es regirà pel que fixi el govern central– preveu reduir en un 5% de mitjana les despeses de personal d’administració i empreses públiques, que afecta també entitats i centres de règim concertat. Bàsicament educatius i sociosanitaris.

Alguns serveis que s’havien de posar en marxa aquest any es reconsideraran, cosa que pot provocar que s’aturin o s’alenteixin, tot i que Castells va garantir que no hi haurà retrocés en les prestacions socials actuals. Es mantindran les inversions previstes però la seva execució pot ser més lenta, i les noves es poden restringir.
S’aplicaran els increments de tributs anunciats, a més d’aprofundir en la lluita contra el frau.