Cinc castells de gamma extra per Sant Fèlix

Marató de gamma extra. Vilafranca del Penedès va viure ahir una gran diada castellera, que va deixar un saldo de cinc castells de la màxima dificultat. Això és el primer que, en un curs en què semblava que la cosa aniria a la baixa, cal valorar molt positivament. Les gairebé 15.000 persones, moltes de les quals vingudes de diferents punts del país, que van omplir a vessar la plaça de la Vila de Vilafranca van poder veure com els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls es repartien, i de quina manera, els papers estel·lars d’una macroproducció castellera que va durar quatre hores clavades de rellotge.

Va ser una jornada dura, molt exigent, amb seqüències d’emoció màxima, a voltes aspre, pesada i tensa. Però sense cap tipus de dubte una jornada molt apassionant.

Sortida espectacular
Els Castellers de Vilafranca van obrir el foc amb el seu castell guanyador, el 4 de 9 amb l’agulla, una sortida molt ambiciosa però que gairebé mai els ha fallat en els moments decisius i que ahir no va ser una excepció. I això que el castell, el més valuós de tota la diada, va patir problemes en l’estructura del quatre que semblava que podrien comprometre’n el desenllaç. Però va ser aquí quan es va posar en evidència l’excels comportament dut a terme pel pilar, completament renovat, que Vilafranca ha creat aquesta temporada i que ahir es va consagrar. Acte seguit, la resta de colles superaven la primera ronda amb el 3 de 9, un castell sempre dificultós però que en aquest escenari s’havia de superar sense més entrebancs per poder encarar la segona ronda amb totes les garanties.

Segona ronda amb decepció
I va ser en el segon acte en què les colles es van llançar a totes i, entre totes, l’aposta dels Castellers de Vilafranca tornava a marcar el sostre. Però aquesta vegada, l’esperat intent vilafranquí sobre el colossal 3 de 10 va fer llenya tot coincidint amb l’entrada dels dosos, amb el tronc ja molt debilitat. Tot i l’evident decepció, Vilafranca va tenir una reacció de grandesa, ja que, en el torn de repetició, va clavar la torre de 9, un castell molt millorat respecte al que havien fet a Mataró, amb un folre i unes manilles sempre al seu lloc.

La Colla Joves Xiquets de Valls vivia el seu moment culminant amb l’atac sobre el 5 de 9, la Supercatedral, que l’any passat ja havia carregat per Sant Fèlix i que ahir va poder carregar, després d’un ascens en què va destacar la solidesa mostrada pel folre. De fet, va ser una vertadera llàstima ja que, tot i tenir molt clar que el descens d’aquesta fera és terrible, va fer la sensació que els vermells el tenien ben apamat i que haurien pogut arribar més lluny.

Els rosats, ben preparats
En aquestes alçades, la diada ja havia ofert els tres primers castells de gamma extra que es veien aquesta temporada, però n’hi hauria més. I és que encara havia de presentar els seus arguments una Colla Vella que feia quinze dies sortia amb el cap cot de la Bisbal del Penedès i que ahir havia de brodar una de les seves millors aparicions dels últims temps. De fet, la Vella és la que va sortir ahir més satisfeta –extraordinàriament satisfeta– del temple vilafranquí (sumant els tres millors castells va guanyar Vilafranca, però la suma global de tots decantaria la balança a favor dels rosats).

Així, els rosats van completar un 2 de 9 en què va quedar palès que la feina ben feta en els assaigs dóna els seus fruits. Un folre i unes manilles en disposició de defensar el castell i un tronc, amb menció especial per als terços i, sobretot, per als quarts, que s’hi va lluir, van servir perquè la Vella tornés a descarregar el 2 de 9, una gesta que feia nou anys que no assolia (l’any passat, precisament per Sant Fèlix, van carregar-lo). Eufòrica, els rosats van rematar la feina amb un 4 de 9 ben defensat i, en el comiat, amb el rellotge de la façana de l’Ajuntament a punt de tocar les cinc de la tarda, van fer saltar la banca amb un excepcional pilar de 8. La conjura dels rosats: ja saben, allò de la Vella és la Vella.

Vilafranca, mentrestant, havia reservat forces per afrontar, en la tercera ronda, el seu altre gran objectiu, el 3 de 9 amb l’agulla, un castell que mai no havia intentat abans i que va tractar els verds amb severitat. El tres va pujar amb una rengla demanant ajuda i es va trencar estrepitosament amb tot el pes dalt. La caiguda va deixar la colla tocada i, malgrat que l’orgull va fer-li superar la repetició amb el 4 de 9, va deixar també la canalla esporuguida, la qual cosa va provocar que els verds haguessin de renunciar al pilar de 8.

Amb l’estructura muntada fins al pis de quints, l’enxaneta es va posar a plorar i no va voler pujar. Immediatament, el cap de colla vilafranquí va agafar-la en braços alhora que ordenava la retirada, per acabar de retratar un dels molts moments especialment emotius que va deixar la gran cita del món casteller. Per acabar-ho d’adobar, el pilar de 7 que, com a mal menor, volia fer la colla vilafranquina, es va quedar només en un intent.

Aquest final, sobretot, va deixar un mal regust entre els camises verdes, conscients que havien començat a tot drap i que acabaven completament extenuats. Vilafranca es va quedar a mitges en els seus objectius, però els verds eren els que duien el programa més ambiciós, amb diferència. Aquestes coses passen. La que no es va poder refer de la caiguda del 5 de 9 va ser la Colla Joves, a la qual va caure el 4 de 9 i va acabar tancant la seva actuació amb el 2 de 8, el castell de menys valor dels que es van veure ahir.

Minyons tocats
Per la seva banda, els Minyons de Terrassa van quedar en un segon terme. Els terrassencs, que arribaven una mica justos de preparació a aquesta gran cita, van patir dissabte al vespre, en una actuació a Sitges que havia de servir-los d’assaig general per al que volien fer ahir, sengles caigudes que els van deixar sense opcions de gamma extra i es van haver de conformar definint amb encert la seva segona tripleta de l’any, que van completar amb el 4 de 9 i el 5 de 8.

Van ser quatre hores de lluita i d’un espectacle magnífic, immaterialment quantificable. Un patrimoni a preservar.