Sarrià-Sant Gervasi, els rics més pobres

La mitjana de la renda per càpita de Barcelona és de 16.555 euros, mentre que al districte de Sarrià-Sant Gervasi és de 29.599 euros. Quasi el doble. El districte té molts equipaments privats, concentra les escoles de més anomenada i el percentatge més alt de clíniques amb un equipament hoteler de cinc estrelles. És ric en equipaments privats i per la renda per càpita, però té molt pocs equipaments públics. És, en aquest sentit, el districte més pobre. I no tothom viu a l'avinguda Pearson. També hi ha el barri del Farró, el vell Sarrià o el Baixador de Vallvidrera amb les seves casetes d'autoconstrucció.

Segons les dades estadístiques que elabora l'Ajuntament, Barcelona té un milió sis-cents mil habitants i Sarrià-Sant Gervasi, 141.000 i, per tant, li correspondria el 9% dels equipaments públics de la ciutat si en aquest repartiment no comptessin altres variables com són el dèficit històric del que partien els barris obrers el 1975 quan va morir Franco. Però han passat trenta anys i la solidaritat a favor dels barris més endarrerits ha debilitat tant Sarrià com les Corts o l'Eixample.

El grup municipal de CiU ha comptat el nombre d'equipaments públics que hi ha en el conjunt de la ciutat i també el nombre de persones per cada equipament. En aquesta comparativa, el districte de Sarrià-Sant Gervasi surt molt mal parat. (Vegeu el gràfic que encapçala la pàgina).

Pel que fa al capítol de l'ensenyament i l'educació, el districte és deficitari en escoles bressol i centres de primària i no hi ha cap escola d'adults. En tota la ciutat hi ha 160 escoles i si s'aplica el 9% en tocarien catorze al districte, però només en té set.

Quant a habitatge, els primers 66 pisos protegits es van inaugurar el setembre passat a la plaça Alfonso Comín, però al districte no hi ha habitatges de lloguer per a gent gran ni per a joves. Hi ha vuit centres cívics que és més del que tocaria, però no hi ha casals de barri perquè, segons afirma el regidor de CiU Joan Puigdollers, "són més cars".