Excrements de colom amb sabó

La caca de colom ja no embruta, ara neteja. El dissenyador flamenc Tuur van Balen i el biòleg britànic James Chappell han creat un bacteri que modifica el metabolisme dels coloms i els fa defecar sabó. El boom demogràfic de les rates de l'aire és un maldecap per a qualsevol ciutat, pels seus excrements corrosius que fan malbé façanes, mobiliari urbà i cotxes, i transmeten al·lèrgies i malalties. A Barcelona mateix hi ha censats actualment 256.000 coloms, una plaga descontrolada que l'Ajuntament intenta combatre amb exterminis massius: el 2008 va capturar-ne 20.000; el 2009, el doble, i entre aquest any i el passat vol gasejar-ne fins a 65.000, una quarta part del total.

Però a Bèlgica (demostrant, un cop més, per què és el bressol del surrealisme), en comptes de matar els ocells els volen obligar a netejar les esglésies, parcs, finestres i parabrises que embruten amb les seves cagarades. El govern flamenc subvenciona un revolucionari invent que “transforma els excrements en detergent” i “és tan inofensiu per als coloms com el iogurt per als humans”, assegura Van Balen (Lovaina, 1981). El bacteri sintètic s'amaga en fruits secs o pinso i es col·loca en uns nius dispensadors que ha dissenyat el mateix Van Balen; els coloms se'l mengen i modifica el seu metabolisme fent-los defecar “un sabó semblant al que es fa servir per netejar les finestres, amb un pH baix per atacar el greix i la brutícia”.

No preveuen comercialitzar l'invent, de moment en tenen prou amb l'ajuda del Ministeri Flamenc de Cultura i la Comissió d'Arquitectura i Disseny. Admeten que només volien “provocar”, “generar un debat ètic, polític, pràctic i estètic” sobre “la nostra relació amb la natura i els animals”. “Ara tractem els coloms com si fossin verí, però abans els fèiem servir per enviar correu, espiar, fer competicions o vestir-nos amb les seves plomes”, reflexiona Van Balen.

Durant la Segona Guerra Mundial es van fer servir 18.000 ocells per transmetre missatges secrets sense ser detectats per l'enemic, però ara els seus excrements s'han convertit en la primera causa de deteriorament dels palaus i les estàtues de Venècia, per exemple, fins i tot més que la contaminació de la veïna zona industrial de Marghera.

Els responsables del projecte Pigeon d'Or, que ara s'exposa en una galeria d'art de Hasselt, a Flandes, no han calculat quant pinso alterat amb el bacteri sintètic caldria distribuir perquè el quart de milió de coloms de Barcelona defequessin sabó. “Només hem demostrat que científicament és possible.” I fins i tot han dissenyat un niu dispensador de pinso que es pot instal·lar al sostre dels cotxes, per evitar que els excrements facin malbé la xapa.

Barcelona combat la sobrepoblació capturant els coloms amb xarxes en punts estratègics i ofegant-los amb gas, un extermini que costa uns dos euros per ocell (s'han pressupostat 118.000 euros per eliminar-ne 65.000).