Cruïlles exigeix que es revisi de nou el permís de l'abocador
La Generalitat renova la llicència ambiental del dipòsit de Vacamorta per vuit anys més i l'alcalde hi esgrimeix en contra un informe municipal i les al·legacions veïnals
El Suprem ha anul·lat el darrer veredicte desfavorable del TSJC
L'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Salvi Casas, ha demanat a la direcció de Qualitat Ambiental de la Generalitat que repeteixi la nova llicència ambiental del dipòsit controlat de residus de Vacamorta. Segons el govern local, la renovació del permís –per vuit anys més– s'hauria de refer un cop llegits l'informe municipal i les al·legacions presentades pels veïns. Els més contraris són els residents a la urbanització de Puigventós, les cases més properes de la qual estan situades a uns 400 metres de l'abocador.
La infraestructura, propietat de l'empresa Recuperació de Pedreres SL, va començar a funcionar als terrenys d'una antiga argilera l'any 2003. L'autorització ambiental el destinava a la recepció de residus inerts no perillosos dels tipus I i II. Però aquell mateix any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictaminava en una primera sentència una ordre de clausura pel fet que el dipòsit de residus era a menys de 2.000 metres de nuclis habitats. Aleshores, els gestors van presentar un nou projecte adaptat a una altra norma que no establia límits de distàncies, fins que el tribunal va emetre un segon veredicte –el 2006– en què se'n tornava a decretar el tancament en considerar-lo una activitat industrial situada en sòl no urbanitzable.
Estudi d'alternatives
Tot i el pla especial urbanístic que el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar a final de març, en l'informe d'al·legacions municipals signat per l'alcalde es demana “la conseqüent valoració de diverses alternatives d'emplaçament i la justificació de la triada” com a idònia, com també s'observava en la darrera sentència contrària a l'abocador del TSJC, el 2006.
Ara bé, aquesta resolució va quedar anul·lada per una sentència més recent del Tribunal Suprem, del 18 de febrer d'enguany, fruit d'un recurs de cassació posterior. Aquest aval judicial a l'abocador ha desencadenat els tràmits per mantenir la infraestructura durant vuit anys més. Però abans, el consistori reclama altres estudis sobre qüestions com ara els impactes acústics, d'olors, paisatgístics, i mesures per controlar la pols i els elements volàtils. També hi al·leguen que el dipòsit està situat en una zona arqueològica i que els límits s'han de revisar.
Només un incident negatiu en vuit anys
Els informes presentats pels gestors de l'abocador només recullen un pronunciament desfavorable per “una incidència lleu sobre el medi ambient” el novembre del 2008, pel canvi d'emplaçament de la bassa de tractament d'aigües seminetes.
El consistori vol més detalls sobre alguns residus
Al maig, l'aleshores alcalde, Ramon Nadal, es va queixar a Territori que, tot i l'autorització per dipositar determinats residus a l'abocador, l'empresa hauria de “detallar-ne” la composició, “sense que sigui admissible l'ambigüitat de «residus no especials»”.
Recurs municipal contra el darrer pla especial
El consistori ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l'aprovació del pla especial urbanístic de Territori, una fórmula que, segons l'alcalde, Salvi Casas, “permet legalitzar la infraestructura sense haver de tocar el planejament municipal ”.
Desenes de veïns fan al·legacions en només dos dies
Les oficines de l'Ajuntament de Cruïlles ja havien registrat desenes d'al·legacions veïnals contra la continuïtat de l'abocador. La majoria pren com a base arguments contra l'“excessiva” proximitat a zones habitades i molèsties com ara “pudors” i “sorolls”.
Tres fases obertes i quatre ja semiclausurades
De les set fases en què es va dividir el dipòsit, l'últim informe tècnic del 2010 esmentava que quatre estaven semi-clausurades, mentre que les tres restants continuen obertes a l'explotació. La capacitat de l'abocador era de 4 milions de metres cúbics.
