Salut allarga fins a un any l'espera per ser operat
Els pacients de cirurgia no urgent es prioritzaran segons la gravetat: alguns esperaran un mes i mig i d'altres, dotze
Ruiz insisteix que no es posarà en risc la salut
La gravetat serà, a partir d'ara, el criteri principal pel qual es regiran les llistes d'espera per a operacions no urgents. La garantia d'una espera màxima de sis mesos per a tothom deixarà d'aplicar-se ben aviat –tal com va avançar dissabte aquest diari– i els pacients amb operacions programades podran entrar a la sala d'operacions en només 45 dies o al cap d'un any.
Tot dependrà del criteri dels metges, que hauran d'avaluar, entre altres variables, el risc de complicacions que presenta cada malalt o l'impacte que la malaltia té en la seva qualitat de vida. D'aquesta manera, un pacient a qui unes pedres a la vesícula li produeixin còlics haurà de ser operat en sis mesos com a màxim. Però si les pedres no li provoquen grans molèsties, potser s'haurà d'esperar un any.
La reducció de l'activitat quirúrgica i assistencial a causa de la retallada ja no permet mantenir el volum d'intervencions al mateix nivell que en els darrers anys. Fins a ls meitat d'aquest any, l'activitat quirúrgica de tarda, ara suprimida, permetia alleugerir les llistes d'espera per als 14 procediments quirúrgics que tenien temps de garantia. Però només en el primer semestre del 2011, el temps d'espera ja ha augmentat, de mitjana, un 4,6%. I la previsió és que, amb les dades del segon semestre –en què ja s'inclouen el tancament de llits i sales d'operacions derivats tant de la retallada com de l'estiu– l'increment sigui superior.
Esperes raonables
El conseller de Salut, Boi Ruiz, sempre ha reconegut que les llistes d'espera quirúrgiques augmentarien amb l'ajust pressupostari. Com a contrapartida –i ahir ho va tornar a repetir, durant la presentació del sistema de llistes d'espera nou– s'ha compromès que “ningú hagi d'esperar més del que és raonable” i a “no posar en risc la salut del pacient que espera”. Encara més: segons Ruiz, el Servei Català de la Salut (Catsalut) tindrà un paper “proactiu” a l'hora de detectar casos en què un pacient fa massa temps que no s'espera a ser intervingut i s'ocuparà de posar-hi remei. “No esperarem que el pacient es queixi”, va afirmar Ruiz. Les comissions que es crearan als territoris, amb representants dels professionals i del Catsalut, hauran de detectar aquests casos i oferir-hi solucions.
El nou sistema de llistes d'espera que ahir va presentar el conseller no només canvia el temps de garantia i el fa més variable (fins a un any), sinó que també inclou dues noves intervencions (hèrnia discal i lligaments del genoll) i n'exclou sis (varices, galindons, quist sacre, vasectomies, circumcisió i envà nasal). Així doncs, en total seran dotze els procediments que gaudiran de temps de garantia.
Aquestes intervencions van acumular a finals de juny una llista d'espera de 32.652 pacients. El nombre és gairebé la meitat dels prop de 70.000 pacients que hi hauria si es tingués en compte la llista d'intervencions per a les quals hi ha hagut garanties fins ara. El nou decret que recollirà els canvis en la gestió de les llistes d'espera s'aprovarà d'aquí a dues o tres setmanes.
LA XIFRA
Circuits preferents per a cirurgia oncològica i del cor
Les cirurgies cardíaca i oncològica continuaran gaudint de circuits ràpids per tal de garantir una atenció prioritària als pacients afectats, segons va explicar ahir el conseller de Salut.
Pel que fa a la cirurgia cardíaca (coronària i valvular) el gerent de compres i avaluació de serveis del Catsalut, Josep Maria Argimon, va afirmar ahir que actualment els hospitals estan operant amb temps d'espera inferiors als dos mesos. Aquest és precisament el temps de garantia que Salut ofereix a aquests pacients, tot i que la intenció es mantenir-lo per sota.
D'altra banda, la cirurgia cardíaca també ha estat inclosa en un decret del Ministeri de Sanitat que garanteix una espera màxima de sis mesos per a aquestes intervencions, molt per sobre del compromís de Salut.
Pel que fa als processos quirúrgics oncològics, segons les dades de Salut, el temps de resolució a finals de juny era de 32 dies de mitjana –temps que transcorre des del moment de la indicació fins a la realització de l'operació.
El temps de garantia màxim que ha establert Salut per a intervencions a pacients amb càncer és de 45 dies. Es tracta d'un temps “de referència”, ja que, en aquests casos, els terminis s'acorden amb el pacient, tenint en compte que no només ha de fer-se a la idea del seu diagnòstic, sinó que ha de planificar aspectes de la seva vida personal abans de la intervenció.
El temps màxim per operar pacients oncològics s'inclourà com a condició als contractes que el Catsalut signa amb els hospitals. Els centres hauran de complir aquest requisit, ja que, d'acord amb la complexitat dels casos, no es preveu oferir-los un canvi d'hospital.
