Metges que fan vaga, gent que va al metge

A mig matí al CAP del carrer Santa Clara de Girona hauria d'estar pràcticament buit, però des del carrer ja s'intuïa que un gros de gent important feia cua per ser atès als mostradors de l'entrada. Les noies de la recepció atenien sense parar tots els usuaris,i ningú no va marxar amb mala cara perquè ningú no es va quedar sense metge de cop i volta. Tot hi transcorria amb total normalitat i els pacients esperaven a la mateixa planta a ser atesos, com sempre. A un altre CAP de la ciutat, el Güell, a la porta d'entrada un cartell penjat cridava l'atenció: “Carta oberta als usuaris de la sanitat pública catalana”. Un escrit del sindicat Metges de Catalunya (MC) informava els usuaris dels motius de la vaga i quins en són els objectius. Dins del centre, hi havia més escrits d'aquests repartits per diferents taules i mostradors. A la primera planta usuaris esperaven el seu torn, també a la segona i a la quarta. A la tercera, tot buit. Era difícil saber si l'ambient era el d'un dia normal o fruit de la vaga. Per l'escala, les infermeres pujaven i baixaven, i també n'hi havia al bar.

Un recepcionista d'aquest centre desvetlla el misteri: “Entre el 80% i el 90% dels metges han anat a treballar i tot està gairebé com cada dia.” Si és així, si és cert que un percentatge tan alt de metges han anat a treballar, es podria dir que la vaga, en aquest centre, va ser ahir un fracàs. Cap pancarta, cap usuari crític. El matí va ser tranquil en aquests centres gironins; malalts anant al metge, metges atenent malalts i poc ambient de protesta als CAP. en canvi, a l'hospital Josep Trueta, la concentració de metges a l'entrada va ser la mostra més gràfica del conflicte a Girona. Aquí 140 metges han fet vaga; 39, no, i 97 han treballat pels serveis mínims.

A Badalona, el màxim seguiment de la vaga en els centres que no estan gestionats per l'ICS va ser d'un 50% a l'ambulatori Progrés-Raval. Llevat d'aquest, a la resta de centres van anar a treballar la gran majoria dels metges, un fet que es podia constatar tot mirant la quantitat de persones que hi havia a les sales d'espera de les consultes. Al centre del barri de Nova Lloreda els usuaris entraven conscients que hi havia vaga, però molts confiaven ser atesos. Tot i algunes excepcions, com la Laura. “Fa dies que tinc un refredat i ja no puc més. Com ara em diguin que no em poden atendre, m'amoïnaré. Acabaré automedicant-me amb el primer que trobi, tot i que no ho recomanin. Què he de fer, si no?”, deia. A la sortida, molts d'ells, per no dir tots, es mostraven força satisfets: tot i que amb algun temps d'espera més llarg de l'habitual, havien pogut explicar al seu metge quin mal patien. Més amunt, a l'ambulatori del barri de La Salut, el nombre de metges treballant també guanyava de llarg els que no hi eren. La Nieves, però, va tenir la “mala sort” de no trobar el seu metge. “M'han programat la visita per d'aquí a una setmana. Què hi farem”, apuntava resignada abans que el Julián, que malauradament ha de visitar sovint el centre, assegurés que ahir era un dia “extraordinàriament tranquil” a l'ambulatori. “Normalment, la cua als mostradors és molt i molt llarga. Però avui [ahir per al lector], amb cinc minuts n'hi ha prou”. El fet que la gent estigués força informada de la convocatòria de vaga, suposava, hauria deixat molts pacients a casa. “I la pluja, també”, afegia.

A Tarragona, les bates blanques de prop d'un centenar de metges i metgesses presidien el rebedor principal de l'hospital Joan XXIII, un dels centres que ha rebut més directament les retallades practicades pel govern. Les xifres del sindicat apuntaven un seguiment d'entre un 60% i un 65% en un centre en el qual hi treballen prop de 250 facultatius. “Si volen passar al pressupost que teníem el 2007, almenys que ens deixin amb el material i amb els equipaments que teníem llavors”, se sentia de lluny. Les reclamacions són el pa de cada dia a l'hospital tarragoní, el centre de referència de l'Institut Català de la Salut al Camp de Tarragona, en el qual s'han tancat més d'una setantena de llits des del 2009.

Com que la demarcació va ser ahir víctima d'un aiguat més que ferotge, el ressò que es pretenia traslladar a l'exterior es va acabar confonent amb els pacients i els familiars que encreuaven els dits perquè l'aturada dels metges no els afectés. “Jo venia a rehabilitació i no he tingut cap problema”, relatava alleugerida la Vicenta. Molts dels pacients ingressats van veure com el professional que els havia de visitar era substituït per un altre, però res més. És el cas del Joan, que té la seva mare ingressada a la sisena planta. També a la ciutat de Tarragona, el seguiment a l'hospital de Santa Tecla va ser residual (5%), mentre que als centres d'atenció primària la convocatòria també va tenir un resultat molt desigual, passant del 0% de Vila-seca al 70% del Vendrell, segons dades de Metges de Catalunya. Passada la una, el rebedor del Joan XXIII ja era una bassa d'oli, però la vaga i els serveis mínims continuaven.

D'altra banda, el sindicat majoritari al centre tarragoní, el CGT –també té presència al Pius de Valls i al Sant Joan de Reus– manté convocada també una jornada de vaga general en el sector sanitari per divendres, a la qual ha convidat la resta de sindicats a sumar-s'hi.

A l'hospital de referència de les Terres de l'Ebre, el Verge de la Cinta, la vaga va ser secundada per un 75% dels facultatius, segons Metges de Catalunya. “Estem molt satisfets perquè la resposta ha estat molt àmplia, volem defensar la sanitat pública”, va dir Antoni Camps, delegat del sindicat Metges de Catalunya. Pràcticament es va paralitzar l'activitat a consultes externes, tot i que els metges van criticar els serveis mínims decretats pel govern, que al Verge de la Cinta duplicaven el personal d'un dia festiu. I només van funcionar al 100% els serveis d'urgència, oncologia i medecina intensiva. Pel que fa als centres d'assistència primària, el seguiment de la vaga va ser molt desigual i mentre alguns CAP com el del Temple de Tortosa estaven en serveis mínims, al de la Ràpita semblava un dia normal. “La crisi fa que alguns professionals hagin optat per un únic dia de vaga”, va explicar Javier Martínez, de Metges de Catalunya. Segons l'ICS, el seguiment de la vaga a l'Ebre va ser del 38%.

A l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes, centre concertat que dóna servei a la comarca del Garraf, la vaga va ser menys que simbòlica: en el torn del matí només dos metges d'un total de 100 van renunciar a anar a treballar, segons les dades del Consorci Sanitari del Garraf. L'hospital va funcionar amb normalitat absoluta, de manera que la jornada reivindicativa va passar pràcticament desapercebuda, i només va aparèixer en les converses d'alguns dels pacients que esperaven per entrar a les consultes amb un retard habitual. El fet que la plantilla dels dos hospitals de la comarca arribés a un acord per evitar acomiadaments a finals de setembre és un dels motius que expliquen la poca incidència de la vaga. A més, els treballadors han acceptat ajornar el cobrament de la retribució objectius.