L'Estat no compleix en serveis socials
L'assignació de l'Estat a programes socials a Catalunya s'ha reduït un 88,2% en cinc anys
La Generalitat està assumint un 82% de la llei de la dependència, en lloc del 50%
S'han presentat 572.768 sol·licituds de valoració a la llei de la dependència
L'informe sobre l'estat dels serveis socials a Catalunya 2016, que ahir va passar pel Consell de Govern i que s'enviarà al Parlament, constata que l'assignació de l'Estat per a programes socials a Catalunya s'ha reduït un 88,2% en el període 2011-2015. Aquesta reducció ha afectat programes que es cofinançaven amb l'Estat i que beneficiaven persones grans, famílies, joves, persones amb discapacitat o el procés d'integració de la immigració, per exemple, però el cas de la llei de la dependència es manté com a paradigmàtic. En la creació de la llei d'atenció a les persones dependents es va marcar que el finançament havia de ser al 50% entre l'Estat i el govern català, però l'any passat la Generalitat en va assumir un 82%, mentre que l'Estat ho va fer només en un 18%.
L'informe, que és de caràcter anual, tal com marca la llei catalana de serveis socials, constata que, tot i que la legislació estableix clarament la necessitat d'anar a parts iguals entre les dues administracions, cada any s'accentuen les diferències i Catalunya va assumint més pes del finançament dels ajuts econòmics i els serveis per a les persones amb dependència. Així, mentre que l'any 2011 l'aportació de l'Estat per a la dependència era d'un 23%, aquesta s'ha anat retallant fins a significar l'any passat un 18%.
Pel que fa a altres programes que han perdut el cofinançament de l'Estat des del 2008, destaquen el pla d'acció per a persones grans, el pla de voluntariat, els ajuts de suport a famílies en situacions especials, el suport a la conciliació de la vida familiar i la laboral, i també programes específics per a dones o per a l'emancipació dels joves. També s'ha vist afectat, segons recull l'informe, el pla d'acció per a les persones amb discapacitat, el fons d'acollida i integració per al col·lectiu d'immigrants, a més del programa d'atenció per a menors immigrants no acompanyats (Meina).
Entre les dades que recull l'informe, destaca que, l'any passat, el pressupost del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a programes de serveis socials va ser de més d'1,8 milions d'euros, tot i que se n'hi van acabar destinant una mica més de 2 milions. Això va representar un 8,41% del pressupost executat de la Generalitat.
Per aquest 2016, les grans partides són per a dependència, infància i lluita contra la pobresa. Estan pressupostats 1.409 milions per finançar el programa de promoció de l'autonomia personal; 205,6 milions per a l'atenció de la infància i l'adolescència en risc, i 196,8 per a accions d'inclusió social i lluita contra la pobresa. En partides més petites hi ha 18,7 milions per a suport a les famílies i 10 milions per a atenció a persones amb discapacitat.
La realitat sociodemogràfica del país evidencia un envelliment: el 2014 hi havia 115 persones de més de 65 anys per cada 100 que eren menors de 15. Pel que fa a persones amb discapacitat, l'any passat afectava gairebé 7 de cada 100 persones. Això es concreta en la necessitat de reforçar la llei de la dependència: l'informe detalla que s'han presentat 572.768 sol·licituds de valoració i 245.812 de revisió de valoració de grau. El resultat és que dues terceres parts corresponen a situacions de dependència severa i gran dependència.
La pobresa energètica va lligada a una mala salut
La pobresa energètica va vinculada a passar fred, a una mala alimentació i també, a conseqüència de les dues coses, a problemes de salut . Així ho indica l'informe Pobresa i privació de subministraments bàsics. Pobresa energètica a Catalunya, una qüestió d'ingressos, elaborat per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i que s'ha fet públic coincidint amb la celebració avui i demà a Sabadell del primer Congrés de Pobresa Energètica. Entre les malalties físiques vinculades a la pobresa energètica destaquen les cardíaques, les immunològiques, les reumàtiques i les respiratòries, però també les mentals, recull l'informe, que també assenyala, en el cas dels infants, que viure en llars amb problemes energètics s'associa amb un 30% més de probabilitats d'ingrés hospitalari.
Les dificultats per fer front al pagament dels rebuts de subministraments bàsics comporten als afectats des de problemes d'ansietat i depressió, fins a “un deteriorament de l'alimentació”, ja que es redueix la despesa en menjar per poder pagar la llum, l'aigua o el gas. Un intent d'estalvi que alhora va vinculat a l'obesitat.
Arran d'aquest plantejament, l'ECAS reclama “polítiques preventives que comencin per garantir uns ingressos mínims a tota la població”, però també l'impuls, a llarg termini, “d'un debat sobre quin model de gestió de l'energia és necessari per garantir el dret a l'habitatge i als subministraments bàsics”. Les entitats també troben necessari que se simplifiquin els tràmits per accedir als ajuts del fons solidari contra la pobresa energètica i un bo social millorat aplicat a les despeses fixes dels subministraments.
Amb dades contundents sobre la taula, com ara que un 8,7% dels catalans no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada i que un 6,8% paguen amb retard les factures d'aigua, llum o gas, segons l'Idescat, ajuntaments, entitats i experts debatran avui i demà com es pot lluitar contra la pobresa energètica.
