Telefonar aquí, pagar a Madrid

L'anomenat efecte seu, un dels factors del debat sobre el finançament autonòmic i l'activitat econòmica als diversos territoris de l'Estat, té un reflex tangible en l'àmbit de la telefonia mòbil. Aquesta tecnologia té una penetració superior al 109 per cent en la població, ja que hi ha registrades més línies de telèfon mòbil que ciutadans censats, però malgrat que el seu ús és uniforme, les províncies de Madrid i Biscaia acumulen una proporció dels contractes de telefonia mòbil molt superior a la resta. El motiu no és que en aquestes dues demarcacions hi hagi proporcionalment més ciutadans que tinguin una línia de telèfon mòbil, sinó que s'hi factura el consum de molts mòbils que es fan servir en altres territoris.

Mòbils amb contracte
Aquesta anomalia es manifesta en l'informe anual de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) referit a l'any 2007. L'organisme agafa com a referència les línies de mòbil en modalitat de contracte, que fins ara són les úniques que porten associat un domicili de facturació, a diferència dels mòbils de prepagament o targeta. Tot i això, a partir del maig del 2009 les operadores tindran l'obligació d'identificar també els seus clients de prepagament.

La CMT, doncs, només considera en el seu informe les 27.657.855 línies de mòbil amb contracte que hi ha a l'Estat, que són el 59 per cent del total. I la distribució dels domicilis de facturació és força irregular: a la província de Madrid hi ha 5,47 milions de línies mòbils de postpagament, xifra que suposa 90 línies per cada 100 habitants. A Biscaia hi ha registrades 929.413 línies, que són 81,4 línies per cada 100 habitants. En canvi, a Catalunya n'hi ha 61,8 per cada 100 habitants. La millor ràtio catalana la posseeix la demarcació de Barcelona, amb 65,3 mòbils per cada 100 habitants.

Diversitat a Barcelona
La competència entre operadores de mòbil és més intensa a la demarcació de Barcelona que als altres tres territoris catalans. Considerant sempre els contractes de postpagament, Movistar té una quota de mercat del 44,6 per cent al conjunt del país, seguida per Vodafone amb el 35,7 per cent i Orange amb el 19,1 per cent. En canvi, aquest domini del mercat per part de l'operadora de Telefónica és del 52 per cent a Tarragona i supera el 55 per cent a Lleida i Girona, més de 13 punts per sobre de la seva quota de mercat a Barcelona, que és del 42 per cent, només quatre punts per sobre de la segona operadora, Vodafone.

La CMT també ha comptabilitzat les estacions base de telefonia mòbil. A Catalunya n'hi ha 10.316, dos terços de les quals són de tecnologia 2G i la resta del sistema 3G. Aquesta xifra suposa al voltant del 15 per cent del total estatal. Set de cada 10 d'aquestes antenes estan situades a la demarcació de Barcelona.