Les parròquies fan crides als fidels per recollir menjar perquè no donen l'abast

A la parròquia de Santa Maria del Mar, a Ciutat Vella, no poden atendre més famílies. Ni a la de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta. A la de Sant Josep Obrer, a Nou Barris, tampoc. No és exagerat dir que gairebé cada dos dies hi ha algú que truca a la porta de la parròquia del seu barri per buscar ajuda, perquè no arriba a final de mes.

"Fa dues setmanes ens van venir sis famílies noves", explica mossèn Antoni Oriol, de Sant Miquel del Port. Això vol dir que fins ara subministraven menjar a tretze o catorze famílies, i han passat a vint. La història es repeteix a Santa Maria del Mar i a Sant Josep Obrer: famílies que anaven tirant cauen en l'exclusió quan el pare o la mare es queden sense feina. A la dona gran que viu sola i cobra una pensió de misèria, als immigrants sense papers que comparteixen pis, a l'home de cinquanta i pocs amb dificultats per trobar feina... a aquests perfils tradicionals de pobresa s'hi afegeixen ara parelles amb fills petits que, de cop, perden el lloc de treball. "No són persones vingudes de fora -insisteix mossèn Antoni Oriol-, és gent del barri que amb la crisi es troba que no pot assumir el preu del lloguer, la llum, el gas i el menjar de cada dia".

A Santa Maria del Mar, a través de Càritas, han passat d'atendre una mitjana d'unes setanta famílies a superar el centenar. La gran majoria són llars amb criatures, però n'hi ha una quarantena que són una persona sola. La gran pujada de sol·licituds va ser passat l'estiu, coincidint amb el tancament d'empreses i la davallada de la construcció. "Ens arriben famílies que no ho hauries dit mai", subratlla mossèn Ignasi Mora.

Menjar del Banc dels Aliments
Totes aquestes parròquies reben menjar del Banc dels Aliments. Però els responsables del Banc han llançat el crit d'alerta perquè amb la crisi el seu magatzem està més buit que mai. Recullen els excedents d'empreses, productes que es poden consumir tot i que ja no es poden comercialitzar. Al Banc, com que també els han baixat les donacions i els ha pujat la demanda, es veuen obligats a espaiar els repartiments. La situació és tan greu, reconeixen els voluntaris, que de tant en tant van a comprar arròs, pasta, oli i llet per intentar arribar a tothom.

A més, fa alguns diumenges que els mossens han incorporat a les homilies una crida perquè els fidels sàpiguen quina és la situació i facin donacions. Reconeixen que no han tingut una resposta massiva, però que, encara que sigui només una mica, tot ajuda. "Hem de saber explicar que la situació és greu i que s'agreujarà cada cop més", planteja Mora.

Magatzems buits
Els voluntaris de Càritas de Santa Maria del Mar tenen un petit magatzem al passeig del Born. La imatge, tot i que en petit, és similar a la del Banc dels Aliments: gairebé buit. On fa cinc anys s'hi havien arribat a acumular milers de quilos de menjar, ara hi ha poc més que les bosses ja preparades perquè passin a recollir-les els veïns que pateixen necessitats. Com Maria Calvo, de 46 anys, que té al seu càrrec dos fills aturats, un nét i la seva mare, de 80 anys. "Els pocs diners que entren a casa duren molt poc", reconeix. O Amparo Expósito, de 81 anys, que recorda com, precisament quan era jove, va marxar de Lugo per venir a Barcelona perquè "llavors a Catalunya sí que hi havia feina". Viuen de la pensió del marit, però sort en tenen de l'ajuda de Càritas cada quinze dies perquè la paga no els arriba per a tot. Maria Gladys, de 78 anys, fa comptes: cobra 550 euros de pensió i en paga 300 de lloguer. "Tot i que guanyo alguna cosa més planxant o anant a netejar cases, la cosa està molt malament, i més d'un cop he acabat passant el mes a base de mate i pa".

No ho havien vist mai
Els mossens coincideixen que es troben amb situacions que no havien vist mai. "Una dona del barri, de tota la vida, ha vingut d'amagat del marit perquè ho passen malament. No és el perfil habitual de serveis socials", exposa mossèn Antoni Oriol. A Santa Maria del Mar cinquanta persones es van aplegar fa uns dies en un sopar solidari. Una experiència que potser hauran de repetir.