Societat

Aterren 2.000 'marines' a Haití mentre l'ajuda humanitària es comença a llançar des de l'aire

Les forces nord-americanes es quedaran al país durant sis mesos. L'ONU hi enviarà 3.500 Cascos Blaus

Una setmana després del terratrèmol que ha devastat Haití, aquest dimarts les aeronaus nord-americanes han començat a llançar des de l'aire subministraments d'ajuda humanitària al nord-est de Port-au-Prince.

Concretament, 14.000 caixes d'aliments i 15.000 litres d'aigua potable han tocat terra, mitjançant un mètode que en un principi havia sigut descartat pels EUA en considerar que podria provocar aldarulls. En aquest sentit el secretari de Defensa americà, Robert Gates, havia advertit que repartir menjar i aigua d'aquesta manera seria contraproduent si no hi havia una estructura a terra encarregada de la distribució.

Però tot i que algunes veus parlen d'aldarulls, el cap d'Ajuda Humanitària de l'ONU, John Holmes, ha tret importància a aquestes afirmacions i ha assegurat que, tot i alguns incidents, la situació general és de calma. És per això que els funcionaris nord-americans consideren la possibilitat de llançar l'ajuda humanitària des de l'aire en altres parts del país. De fet, la congestió de l'aeroport al qual arriben els avions amb ajuda humanitària, la destrucció de les vies terrestres i la inseguretat no deixen gaire més opció.

Els 'marines' toquen terra
D'altra banda, els helicòpters de la marina americana han aterrat aquest dimarts al terreny del palau presidencial d'Haití per portar al país més de 2.000 soldats que s'uniran als 1.000 que ja hi són. Els efectius van equipats amb màquines preparades per moure terra i aixecar pes, i tenen a la seva disposició desenes d'helicòpters i instal·lacions mèdiques. Els marines que han aterrat avui també portaven 45 tones de material d'ajuda humanitària.

Mentrestant, el Consell de Seguretat de l'ONU ha apostat per enviar a Haití 3.500 soldats i policies més i dirigir les seves forces de pacificació a controlar els possibles saquejos. Seguint la recomanació del seu secretari general, Ban Ki-moon, l'organització transatlàntica ha establert que les tropes s'hi quedin durant sis mesos.

Per la seva part, el ministre francès de Cooperació, Alain Joyandet, ha suggerit aquest dimarts que els EUA estan “ocupant” Haití i ha instat les Nacions Unides a “aclarir” el rol dels nord-americans.

La situació al país
Algunes agències humanitàries s'han queixat aquest cap de setmana de no poder accedir a l'ajuda que s'amuntega a l'aeroport, que controlen els militars dels EUA, a causa de la saturació que hi ha –fins al punt que 180 vols van haver de passar de llarg aquest dilluns–. Tanmateix, el responsable de l'ajuda, Holmes, ha dit que els problemes s'han començat a resoldre amb un sistema que prioritza els vols humanitaris.

Finalment, la portaveu de les Nacions Unides, Elisabteh Byrs, ha comunicat que fins aquest dimarts s'han rescatat 90 persones de la runa. Byrs ha insistit que encara hi ha esperança de trobar supervivents perquè “el clima és suau, hi ha bosses d'aire importants”, tot i que “el problema és la deshidratació”.

D'altra banda, una cinquantena d'orfes haitians han arribat aquest dimarts a Pittsburgh (Pennsilvània) per ser traslladats a l'hospital de la ciutat, on els esperen els seus pares adoptius. Es tracta d'infants que ja estaven en tràmits d'adopció abans del terratrèmol.

Almenys 70.000 víctimes mortals del terratrèmol ja han sigut enterrades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.