Societat

Mauthausen commemora 65 anys de l'alliberament amb milers de persones, entre elles víctimes catalanes dels nazis

Es calcula que 120.000 ciutadans van perdre-hi la vida, ja sigui per la fatiga extrema, epidèmies, fam, fred, tortures, afusellaments o a causa de l'assassinat en cambres de gas

Milers de persones de tot el món han presenciat aquest diumenge a Mauthausen, Àustria, els actes de commemoració del 65è aniversari l'alliberament d'aquest camp de concentració nazi. "Ara vostès veuen un camp net, però quan el van alliberar només hi havia cadàvers que caminaven", ha recordat un dels supervivents, José Alcubierre, que va haver-se d'exiliar del barri de Sants el 1939. Víctimes i familiars de deportats d'arreu de l'estat espanyol han viscut emotius moments.

Aquest diumenge ha estat la primera vegada que Edmon Gimeno, supervivent català víctima del nazisme, tornava a un camp de concentració. Ell va viure treballs forçats als camps de Compiègne, Dora i Bergen-Belsen. Com no podia ser d'altra manera, s'ha emocionat durant els actes de commemoració de l'alliberament de Mauthausen. "És un mal absolut que no arribaré mai a comprendre. No entenc encara com va poder passar això", ha dit. Nascut a Caserres el 1923, va poder tornar a Catalunya, on encara resideix, als anys 50.

José Alcubierre, en canvi, va quedar-se a viure a França, on seguiria exiliat després de l'alliberament de Mauthausen, fins el dia d'avui. L'acte de commemoració pels 65 anys de l'alliberament del camp de concentració on ell va estar 4 anys i 9 mesos ha coincidit, aquest diumenge, amb el seu aniversari. Ha fet 84 anys. Nascut a Tardienta, Osca, el 1925, Alcubierre va crirar-se al barri de Sants de Barcelona i el 1939 va haver-se d'exiliar a França amb la seva família. Tal com ha explicat ell mateix, el seu pare va morir després d'una pallissa dels SS a Gusen, un dels camps satèl·lit de Mauthausen.

Les víctimes i els familiars, liderats per l'associació Amical Mauthausen, han participat en els diversos homenatges paral·lels que s'han anat duent a terme en els diferents monuments de Mauthausen que hi ha dedicats a les víctimes de cada país. Especialment emotiu ha estat el moment en què Gimeno i Alcubierre han fet una ofrena floral al monument francès, mentre nois i noies francesos cantaven 'Ai Carmela', un cant simbòlic del republicanisme.

L'acte d'homenatge dels republicans de l'Estat s'ha dut a terme davant del monument que van pagar familiars de víctimes, ja que el règim franquista no va erigir-ne cap. L'esdeveniment ha estat presidit per la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega i pel conseller d'Interior, Relacions Ciutadanes i Participació, Joan Saura.

Saura demana a la dreta espanyola que no utilitzi el racisme com a element partidista
El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha aprofitat el seu parlament per fer un avís a la dreta espanyola: "Que no utilitzin la xenofòbia, el racisme i la immigració com a element partidista perquè això és perillós i així s'ha demostrat històricament a Europa", ha dit.

Després dels homenatges als monuments de cada país, delegacions de països d'arreu del món han obert les portes del camp de concentració, 65 anys després de l'alliberament, de manera simbòlica. Tot seguit, les diverses delegacions, de països tan dispars con el Canadà, Colòmbia, Itàlia o Azerbajan han fet una altra ofrena floral, ja a l'interior del camp de concentració.

El camp de concentració de Mauthausen va ser alliberat pels aliats el 5 de maig de 1945. Fins aleshores, 200.000 presoners van patir les condicions inhumanes d'internament i els mètodes de turtura de les SS en aquest camp de concentració. Es calcula que 120.000 van perdre-hi la vida, ja sigui per la fatiga extrema, epidèmies, fam, fred, tortures, afusellaments o a causa de l'assassinat en cambres de gas.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Queixes pel cablejat telefònic tirat pel terra dels camps

sant martí vell
successos

Desmantellen una organització criminal internacional per estafar avis

Barcelona
sanitat

Identifiquen el primer biomarcador per fer un diagnòstic diferencial de la demència frontotemporal

barcelona
societat

El nombre de viatgers allotjats en apartaments turístics al maig puja prop d’un 14%

Barcelona
societat

Més de 3 tones de captures en el primer dia de pesca després de la veda a Cambrils

Tarragona
societat

Reforç informatiu a comerciants i veïns per la recollida de residus a Ciutat Vella

Barcelona
societat

Indemnitzen amb 240.000 euros la família de la víctima per la caiguda d’una palmera el 2023

Barcelona
societat

Campanya d’estiu per assolir les 40.000 donacions de sang que fan falta entre juliol i agost

Barcelona
Josep Maria Gili
Biòleg marí i oceanògraf de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC)

“Hem d’aprendre a conviure amb meduses a les platges”

Barcelona