El Palau ja s’ha gastat més d’un milió per desemmascarar Millet

Investigar Fèlix Millet i tot l’espoli ordit per l’expresident del Palau ja ha suposat una factura d’1,1 milions d’euros als nous gestors de la institució cultural. Aquesta és la quantitat que surt consignada en la partida dels pressupostos del 2009 i el 2010 de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música per fer front a les despeses dels assessors externs; és a dir, és el que costa la feina dels auditors de la firma Deloitte i els advocats del bufet Garrigues, “lligada a la reclamació judicial de l’antiga direcció”, segons s’especifica al document.

En el mateix pressupost hi ha consignades dues partides, de l’exercici 2008-2009, corresponents a una part del l’espoli: una partida supera els 800.000 euros i correspon a despeses associades a serveis contractats per empreses vinculades a l’antiga direcció i no rebuts al Palau; l’altra partida és de 610.000 euros i són serveis contractats i no rebuts a les instal·lacions del Palau de la Música. Aquest tipus de partides coincideixen, per exemple, amb els pagaments efectuats a empreses com New Letter, que entre el 2004 i el 2009 va cobrar fins a 500.000 euros per uns serveis que no consten.

El milió d’euros que costarà el servei dels advocats i auditors és pràcticament la mateixa quantitat que presenta de superàvit l’explotació del Consorci del Palau. Aquesta institució participada per les administracions va aprovar ahir de forma inicial la liquidació del pressupost de l’any passat. En el balanç d’explotació hi apareix un superàvit d’1.013.649,13 euros. Aquesta circumstància, i la nova situació del Consorci, ha permès aprovar un pressupost per a aquest any amb una reducció de la despesa d’un 19 per cent. El capítol en què s’ha incidit especialment és el de personal i d’obres a les instal·lacions del Palau, amb una disminució notòria en tots dos àmbits.

Garicano es querella
D’altra banda, l’exdirectora general del Palau, Rosa Garicano, ha anunciat la seva voluntat de querellar-se contra la revista Vanity Fair, que en un reportatge sobre el cas Palau afirma, sense aportar proves ni citar cap font concreta, que la relació entre Garicano i Millet anava més enllà de l’àmbit professional.